Se muestran los artículos pertenecientes al tema mallorquin.
La pluja pot embrutar la celebració de la Revetla de Sant Sebastià d'aquesta nit
Segons el responsable del Centre Meteorològic de Balears, Agustí Jansà, es podrien donar plujes febles a tot l'arxipèlag, que podrien dificultar la celebració dels actes tal i com eren prevists
El director del Centre Meteorològic de Balears, Agustí Jansà, ha informat avui que existeix la possibilitat que aquesta nit plogui a l'arxipèlag, situació que entelaria la celebració de la tradicional Revetla de les festes de Sant Sebastià a Palma, una cita en la qual més de 42 grups amenitzaran la nit als ciutadans de la capital balear.
En declaracions als mitjans, Jansà ha assegurat que la situació meteorològica d'avui és «ambígua», pel que ha remarcat que de dia «no és probable que plogui» tot i que ha matisat que «pot ser que es produeixin pluges febles» al llarg de la nit.
Alhora, i malgrat les possibles pluges, cal destacar que a la Plaça d'Espanya, i a partir de les 21.30 hores, tindrà lloc el concert organitzat pels 40 Principals, i entre les actuacions dels quals es troben les de grups com OBK, Despistaos, Carrer París, o Nena Daconte, entre d'altres.
Per la seva banda, la Plaça Major acollirà una vetllada, a partir de les 19.00 hores, en què les arrels de la cultura de Mallorca, com la 'sonada de xeremies' i els Castellers de Mallorca, es donaran cita per entretenir els presents. Així, a partir de les 21.00 hores, en el mateix lloc, els presents podran gaudir amb les actuacions d'Herbes Dolces, Xaloc Música, Llorenç Santamaria & Perikas Grup, així com l'actuació, com cap de cartell de la plaça, del conegut grup Revólver, amb Carlos Goñi al capdavant de la formació.
D'altra banda, Els Manolos entretindran als presents en la Plaza de Sant Francesc, on se celebrarà 'la nit flamenca' d'aquesta Revetla, a partir de les 21.00 hores.
Alhora, a la Plaça de la Reina la cap de cartell serà Rosario Flores, qui amenitzarà la vetllada amb la presentació dels temes que componen el seu últim treball 'Part de Mi', així com els seus temes més coneguts. Tot i això, N'Ainda i els Grollers de Sa Factoria també presentaran els seus temes davant els ciutadans.
Finalment, hem de recordar que el rock català i el jazz també formaran part de Sant Sebastià 2009, ja que a partir de les 21.00 hores en la Plaça de Cort grups com Anegats, Fora des Sembrat o Lax'n'Busto seran els encarregats d'animar els ciutadans que allà es congreguin, mentre que la Plaça de Santa Eulàlia acollirà una vetllada de Jazz, amb les actuacions de Miranda Jazz Quintet, entre d'altres agrupacions.
19/01/2009 20:29 Autor: mmarsell6. Enlace permanente. Tema: mallorquin No hay comentarios. Comentar.
La recessió podria ser més profunda
La Comissió Europea ha emès el seu veredicte més pessimista: calcula que el PIB espanyol caurà el 2% enguany i l'atur fregarà el 19% el 2010
La Comissió Europea és més pessimista que el Govern sobre la gravetat de la recessió a Espanya i, així, preveu que el PIB es contregui aquest any el 2%, un retrocés que anirà acompanyat d'un fort augment de la desocupació, fins a prop del 19% de la població activa el 2010.
L'executiu de l'UE creu que la caiguda de l'activitat es moderarà l'any que ve, quan la baixada serà del 0,2%.
Les previsions de Brussel·les són també negatives en el que és referit a l'evolució dels comptes públics, ja que espera que el dèficit arribi el 6,2% el 2009, per reduir-se lleugerament el 2010, fins al 5,7%.
La Comissió destaca la brusca desacceleració que està sofrint l'economia espanyola, que el 2008 va créixer l'1,2% (davant el 3,7% l'any anterior) i ho atribueix en part a l'enduriment del mercat de crèdit, que ha repercutit en el consum privat i la inversió.
Ja que l'accés al crèdit no ha millorat i davant les negatives perspectives del mercat laboral, el consum de les famílies sofrirà una forta contracció aquest any, com la inversió en equip seguirà el camí descendent de la construcció residencial.
Brussel·les considera, tanmateix, que les mesures fiscals adoptades pel Govern, centrades en impulsar la inversió en infraestructures, limitaran la caiguda de la inversió en construcció. La conseqüència més greu, però, de la crisi es produirà al mercat laboral.
La Comissió espera que Espanya continuï destruint ocupació (caiguda del 3,9% el 2009 i del 2% el 2010) i que la taxa d'atur es dispari fins el 16,1% el 2009 i el 18,7% el 2010.
Els comptes públics, que ja van tenir dèficit l'any passat (del 3,4% del PIB), continuaran empitjorant considerablement, tenint en compte totes les mesures conjunturals aprovades pel Govern.
Així, Brussel·les creu que el dèficit arribarà al 6,2% el 2009 i al 5,7% el 2010, molt per sobre del límit del 3% del PIB que estableix el Pacte d'Estabilitat i Creixement.
En conseqüència, s'interromprà la reducció de l'activitat pública, que passarà del mínim del 36,2% del PIB abastat el 2007 al 53% del PIB el 2010.
Respecte al sector exterior, l'executiu comunitari espera una baixada de les exportacions aquest any (del 2,7%), encara que podrien reprendre el creixement al 2010, en línia amb l'evolució de la demanda global, mentre que les importacions es contrauran aquest any i el pròxim (el 4,6% i 2,1%, respectivament).
El dèficit per compte corrent registrarà una correcció gradual (passarà del 9,4% del PIB el 2008 al 6,6% el 2010), però continuarà essent elevat, subratlla la Comissió.
Finalment, la inflació tocarà fons aquest any, en el 0,6%, a causa de l'abaratiment de l'energia i la debilitat de la demanda, i repuntará lleugerament el 2010, fins al 2,4%.
19/01/2009 20:28 Autor: mmarsell6. Enlace permanente. Tema: mallorquin No hay comentarios. Comentar.
Cita ineludible amb la Nit de l'Art
Galeries i centres d'art brindaren fins altes hores de la matinada en l'inici de la temporada expositiva de tardor. Una temporada que comença posant a l'abast del públic un ampli ventall de propostes. Així és la Nit de l'Art. El vespre en què la plàstica és l'indiscutible protagonista tornà a treure ahir al carrer centenars de persones, encara que sense veure's aglomeracions com les viscudes en passades edicions.
Si ahir la cita destacà per algun aspecte, aquest fou l'aposta de joves intentant animar amb iniciatives espontànies una festa que reclama renovar-se. En la seva IX edició, la nit de l'art ha passat de ser un acte de gran atractiu a veure's «ofegat per l'èxit» i reclamar propostes més actives que animin el circuit.
Entre aquestes iniciatives espontànies, cridà especialment l'atenció la protagonitzada pel col·lectiu La Unió fa la força. El grup de joves artistes improvisà una exposició a l'aire lliure davant l'església de Sant Nicolau traient l'art al carrer. Alberto Pinya, un d'aquests joves, fou clar i contundent en anunciar que amb ells «torna la revolució» i la primera pasa és «treure l'art al carrer amb exposicions alternatives urbanes».
A ells s'afegien dues estudiants de belles arts. Sandra i Mabe es passejaven afirmant ser la reencarnació de la nit de l'art i proposant als vianants expressar el seu art oferint el seu cos com a suport. No pocs s'hi resistiren.
Més formal, tal vegada en comptar amb espai propi, però alhora trencant la tònica habitual, Jandro mantingué animada tot el vespre la seva galeria Don Quixot. El pintor, que exhibia una col·lectiva sobre el personatge de Cervantes, va fer extensiva la mostra al públic anònim. Així, habilità a l'exterior diversos llenços posant-los al seu abast perquè il·lustrassin alguna referència personal sobre el llibre de cavalleries. La participació fou constant.
La Fàbrica de Licors celebrava la Nit del No Art i també triomfava amb el fotògraf Pepe Cañabate i amb l'espectacle de Miquel Àngel Llonovoy, molt explícit, com sempre, i titulat F'Art de Protoco.
Enmig de tot, la novetat també arribava dels joves. La proposta de l'Escola de Disseny Blau a l'Estudi General Lul·lià, tot i estar fora de circuit reuní nombós públic demostrant que els joves s'obren pas i cerquen un espai que no es pot aconseguir amb el plantejament que va veure néixer aquest esdeveniment.
Tanmateix, la importància de la cita mantingué el seu nivell en el circuit habitual. D'aquest, en destaca la gran aposta per la pintura que copsà la majoria dels espais. L'escultura, molt poca, però rellevant, es concentrà basicament en quatre noms Betty Gold, al Solleric, Nigel Hal, a Pelaires, Teresa Matas a Guaita i Ferran Aguiló a la Misericòrdia.
Ricard Chiang també aportà algunes peces, encara que el més destacat de la seva contribució a la Nit de l'Art fou la seva pintura. De fet, l'univers d'imatges iquietants de l'artista omplia les galeries Altair, Xavier Fiol i Joan Oliver «Maneu». Els tres espais atragueren nombrós públic. Com a iniciativa, s'ha de posar de relleu que l'artista creà per a l'ocasió una etiqueta per a les nombroses botelles de vi amb les quals es rebia els visitants. Tot i així, fou Luis Maraver, a la Fran Reus, qui aconseguí el major poder de convocatòria que es veié. Encara era prest i la majoria de la seva pintura, alguna d'anys passats, ja tenia comprador.
Pel que fa a les personalitats assiíues a la cita, s'ha de remarcar que es trobà a faltar molts artistes locals. A dos anys de les eleccions autonòmiques, molts polítics s'oblidaren de la convocatòria. A excepció del casal Solleric, que a primera hora reuní el PP i el PSOE municipal, poques cares a esmentar. Com a curiositat, s'ha de dir que la batlessa Cirer volgué deixar reflectida la importància de la cita amb l'elecció del model, el mateix que lluí en la recepció als prínceps d'Astúries en la visita oficial i que fou tan comentat.
Del PP també arribà una de les sorpreses de la vetlada. El conseller José María Rodríguez deixava de banda la política per fer un exhaustiu recorregut per totes i cada una de les galeries. Amb molt bon humor confessava el seu interès per l'art i s'atrevia, amb modèstia, a confessar-se com un «petit col·leccionista». Noms com els de Lucía Bosé, habitual a la cita, tampoc no hi faltà.
Enguany, tot i haver-se suprimit el recorregut oficial, el casal Solleric es convertia a les 20.00 hores en el punt més concorregut de
Si ahir la cita destacà per algun aspecte, aquest fou l'aposta de joves intentant animar amb iniciatives espontànies una festa que reclama renovar-se. En la seva IX edició, la nit de l'art ha passat de ser un acte de gran atractiu a veure's «ofegat per l'èxit» i reclamar propostes més actives que animin el circuit.
Entre aquestes iniciatives espontànies, cridà especialment l'atenció la protagonitzada pel col·lectiu La Unió fa la força. El grup de joves artistes improvisà una exposició a l'aire lliure davant l'església de Sant Nicolau traient l'art al carrer. Alberto Pinya, un d'aquests joves, fou clar i contundent en anunciar que amb ells «torna la revolució» i la primera pasa és «treure l'art al carrer amb exposicions alternatives urbanes».
A ells s'afegien dues estudiants de belles arts. Sandra i Mabe es passejaven afirmant ser la reencarnació de la nit de l'art i proposant als vianants expressar el seu art oferint el seu cos com a suport. No pocs s'hi resistiren.
Més formal, tal vegada en comptar amb espai propi, però alhora trencant la tònica habitual, Jandro mantingué animada tot el vespre la seva galeria Don Quixot. El pintor, que exhibia una col·lectiva sobre el personatge de Cervantes, va fer extensiva la mostra al públic anònim. Així, habilità a l'exterior diversos llenços posant-los al seu abast perquè il·lustrassin alguna referència personal sobre el llibre de cavalleries. La participació fou constant.
La Fàbrica de Licors celebrava la Nit del No Art i també triomfava amb el fotògraf Pepe Cañabate i amb l'espectacle de Miquel Àngel Llonovoy, molt explícit, com sempre, i titulat F'Art de Protoco.
Enmig de tot, la novetat també arribava dels joves. La proposta de l'Escola de Disseny Blau a l'Estudi General Lul·lià, tot i estar fora de circuit reuní nombós públic demostrant que els joves s'obren pas i cerquen un espai que no es pot aconseguir amb el plantejament que va veure néixer aquest esdeveniment.
Tanmateix, la importància de la cita mantingué el seu nivell en el circuit habitual. D'aquest, en destaca la gran aposta per la pintura que copsà la majoria dels espais. L'escultura, molt poca, però rellevant, es concentrà basicament en quatre noms Betty Gold, al Solleric, Nigel Hal, a Pelaires, Teresa Matas a Guaita i Ferran Aguiló a la Misericòrdia.
Ricard Chiang també aportà algunes peces, encara que el més destacat de la seva contribució a la Nit de l'Art fou la seva pintura. De fet, l'univers d'imatges iquietants de l'artista omplia les galeries Altair, Xavier Fiol i Joan Oliver «Maneu». Els tres espais atragueren nombrós públic. Com a iniciativa, s'ha de posar de relleu que l'artista creà per a l'ocasió una etiqueta per a les nombroses botelles de vi amb les quals es rebia els visitants. Tot i així, fou Luis Maraver, a la Fran Reus, qui aconseguí el major poder de convocatòria que es veié. Encara era prest i la majoria de la seva pintura, alguna d'anys passats, ja tenia comprador.
Pel que fa a les personalitats assiíues a la cita, s'ha de remarcar que es trobà a faltar molts artistes locals. A dos anys de les eleccions autonòmiques, molts polítics s'oblidaren de la convocatòria. A excepció del casal Solleric, que a primera hora reuní el PP i el PSOE municipal, poques cares a esmentar. Com a curiositat, s'ha de dir que la batlessa Cirer volgué deixar reflectida la importància de la cita amb l'elecció del model, el mateix que lluí en la recepció als prínceps d'Astúries en la visita oficial i que fou tan comentat.
Del PP també arribà una de les sorpreses de la vetlada. El conseller José María Rodríguez deixava de banda la política per fer un exhaustiu recorregut per totes i cada una de les galeries. Amb molt bon humor confessava el seu interès per l'art i s'atrevia, amb modèstia, a confessar-se com un «petit col·leccionista». Noms com els de Lucía Bosé, habitual a la cita, tampoc no hi faltà.
Enguany, tot i haver-se suprimit el recorregut oficial, el casal Solleric es convertia a les 20.00 hores en el punt més concorregut de
El Consell d'Europa recomana la immersió lingüística a les escoles
Un informe lingüístic del Consell d'Europa ha suggerit que el Govern balear implanti «un altre model escolar» i aposti per estendre, «de manera sistemàtica», la «immersió total». Aquesta recomanació l'estén al País Valencià i a Galícia, però no a Catalunya, que rep l'enhorabona pel seu «excel·lent sistema educatiu».
L'informe ha estat realitzat per un comitè d'experts independents, el qual ha estat el primer que ha avaluat l'aplicació de la Carta del Consell d'Europa per la Protecció de les Llengües Regionals i Minoritàries, en vigor d'ençà el 2001. El document fou aprovat dimecres pel Comitè de Ministres (representants dels governs dels països membres) del Consell d'Europa, després que el comitè d'experts visitàs l'Estat espanyol l'any passat per conèixer la situació de les diferents llengües. Durant la «inspecció», els tècnics del Consell d'Europa s'entrevistaren amb autoritats regionals i jurídiques, polítics, periodistes, pedagogs, ONG i representants lingüístics.
Tot i que el document felicita l'Estat per la protecció que dóna a les llengües minoritàries, també adverteix que, en general, la normalització de les diferents llengües no és satisfactòria en els àmbits dels tribunals i l'Administració perifèrica.
Igualment, l'informe dedica vint pàgines a la situació del català a les Illes. En aquest apartat, a més de fer les consideracions abans esmentades, els experts indiquen que «l'actual model educacional no assoleix el nivell necessari». En aquest sentit, els tècnics consideren que per assolir el nivell ideal d'una llengua cooficial és necessària «l'oferta a Balears d'un ensenyament essencialment en català i no limitat a la meitat del currículum».
D'altra banda, el treball adverteix que el sistema judicial «no sembla garantir que els procesos judicials siguin igualment conduïts en català que en castellà quan un parlant el requereix». En aquest sentit, creu que el fet que hi hagi «un nombre limitat de jutges capaços de parlar català és un obstacle».
L'informe ha estat realitzat per un comitè d'experts independents, el qual ha estat el primer que ha avaluat l'aplicació de la Carta del Consell d'Europa per la Protecció de les Llengües Regionals i Minoritàries, en vigor d'ençà el 2001. El document fou aprovat dimecres pel Comitè de Ministres (representants dels governs dels països membres) del Consell d'Europa, després que el comitè d'experts visitàs l'Estat espanyol l'any passat per conèixer la situació de les diferents llengües. Durant la «inspecció», els tècnics del Consell d'Europa s'entrevistaren amb autoritats regionals i jurídiques, polítics, periodistes, pedagogs, ONG i representants lingüístics.
Tot i que el document felicita l'Estat per la protecció que dóna a les llengües minoritàries, també adverteix que, en general, la normalització de les diferents llengües no és satisfactòria en els àmbits dels tribunals i l'Administració perifèrica.
Igualment, l'informe dedica vint pàgines a la situació del català a les Illes. En aquest apartat, a més de fer les consideracions abans esmentades, els experts indiquen que «l'actual model educacional no assoleix el nivell necessari». En aquest sentit, els tècnics consideren que per assolir el nivell ideal d'una llengua cooficial és necessària «l'oferta a Balears d'un ensenyament essencialment en català i no limitat a la meitat del currículum».
D'altra banda, el treball adverteix que el sistema judicial «no sembla garantir que els procesos judicials siguin igualment conduïts en català que en castellà quan un parlant el requereix». En aquest sentit, creu que el fet que hi hagi «un nombre limitat de jutges capaços de parlar català és un obstacle».
L'embranzida de la construcció no evita l'estancament de l'economia de Balears
El creixement de l'economia balear mostra símptomes d'estancament, tot i l'empenta de la construcció, que ha crescut fins a un 3 per cent en el segon trimestre de 2005. L'informe de conjuntura del Centre de Recerca Econòmica de Sa Nostra (CRE) alerta també del fort endeutament que pateixen les famílies de Balears i que les fa més vulnerables als «xocs externs».
Antoni Riera, director del CRE, assenyalà el deute familiar i la construcció com els «pilars» de l'augment econòmic. Tot i així, reconegué que no es pot mantenir el cicle de creixement a mitjan i llarg termini depenent d'aquests dos factors. Riera declarà que l'economia balear està perdent el ritme de creixement del primer semestre de 2004. En aquest sentit, creu que no es pot parlar de consolidació de l'etapa de recuperació, sinó d'estabilització. «Dues terceres parts dels indicadors continuen estancats o perden ritme», afirmà.
Per sectors, l'alça de la construcció i la recuperació dels serveis han estirat l'economia, mentre que la indústria ha prosseguit el comportament irregular mostrat durant els trimestres anteriors. En el cas de l'obra pública, el fort creixement de la licitació oficial de l'any anterior alimenta l'expansió de la construcció el 2005.
L'informe fa també una revisió del mercat de treball, del qual afirma que té una «evolució clarament negativa» durant el primer trimestre. Si més no en termes interanuals, explica com l'alentiment en el creixement de la població activa (1'4%, la menor taxa dels tres darrers anys) ha permès un ritme de reducció de l'atur superior. És a dir, ha disminuït el nombre d'aturats, malgrat tenir un creixement real de l'ocupació inferior a la mitjana estatal.
Riera afegí que, tot i això, aquesta millora no és suficient per tornar les Illes als primers llocs del rànquing de les comunitats autònomes amb menors taxes d'atur.
Pel que fa al turisme, s'ha registrat un augment de la demanda durant el primer quadrimestre, tant en termes d'arribades (un 2'2 per cent) com de despesa (un 3'2 per cent). Aquestes xifres no han pogut compensar la disminució de l'estada mitjana, que ha caigut un 6'2 per cent, i la de les pernoctacions hoteleres, un 2'2 per cent. L'índex d'ingressos hotelers ha presentat una pujada del 0'7 per cent, trencant així el dinamisme del darrer trimestre de 2004.
Antoni Riera, director del CRE, assenyalà el deute familiar i la construcció com els «pilars» de l'augment econòmic. Tot i així, reconegué que no es pot mantenir el cicle de creixement a mitjan i llarg termini depenent d'aquests dos factors. Riera declarà que l'economia balear està perdent el ritme de creixement del primer semestre de 2004. En aquest sentit, creu que no es pot parlar de consolidació de l'etapa de recuperació, sinó d'estabilització. «Dues terceres parts dels indicadors continuen estancats o perden ritme», afirmà.
Per sectors, l'alça de la construcció i la recuperació dels serveis han estirat l'economia, mentre que la indústria ha prosseguit el comportament irregular mostrat durant els trimestres anteriors. En el cas de l'obra pública, el fort creixement de la licitació oficial de l'any anterior alimenta l'expansió de la construcció el 2005.
L'informe fa també una revisió del mercat de treball, del qual afirma que té una «evolució clarament negativa» durant el primer trimestre. Si més no en termes interanuals, explica com l'alentiment en el creixement de la població activa (1'4%, la menor taxa dels tres darrers anys) ha permès un ritme de reducció de l'atur superior. És a dir, ha disminuït el nombre d'aturats, malgrat tenir un creixement real de l'ocupació inferior a la mitjana estatal.
Riera afegí que, tot i això, aquesta millora no és suficient per tornar les Illes als primers llocs del rànquing de les comunitats autònomes amb menors taxes d'atur.
Pel que fa al turisme, s'ha registrat un augment de la demanda durant el primer quadrimestre, tant en termes d'arribades (un 2'2 per cent) com de despesa (un 3'2 per cent). Aquestes xifres no han pogut compensar la disminució de l'estada mitjana, que ha caigut un 6'2 per cent, i la de les pernoctacions hoteleres, un 2'2 per cent. L'índex d'ingressos hotelers ha presentat una pujada del 0'7 per cent, trencant així el dinamisme del darrer trimestre de 2004.
Un policia, detingut per la mort de la dona i les filles
Ligia García Damirán, nascuda a la República Dominicana i nacioniltzada espanyola, d'uns 40 anys, i les seves dues filles, Samantha i Carolina, de 12 i 8 anys respectivament, foren trobades mortes ahir horabaixa a l'interior del seu domicili, situat en el número 17 del carrer Morlà de Palma. Cada una d'elles tenia un tret al cap.
La veu d'alarma la donà sobre les 14.20 hores el company sentimental de la dona, Pablo Riquelme, que és funcionari del Cos Nacional de Policia en situació de segona activitat, i durant anys ha estat secretari regional del Sindicat Unificat de Policia (SUP) de Balears. Riquelme, que actualment té un establiment d'autorentatge de cotxes a la mateixa illa de cases de l'habitatge en el qual succeïren els fets, pujà al domicili després de dinar i avisà per telèfon un amic seu policia, qui al seu torn alertà el 091.
Els inspectors del Grup d'Homicidis arribaren al lloc i hi realitzaren una primera inspecció ocular. En principi semblava que la hipòtesi era que la dona hauria matat a tirs les seves dues filles amb l'arma reglamentària del marit i que a continuació se suïcidà d'un tret. Els cossos de les nines estaven nus als seus respectius llits, mentre que el de la dona estava tombat sobre el llit de matrimoni. Amb l'ajuda del forense, determinaren que totes tres havien mort bastants hores abans, entre la mitjanit i les primeres hores de la matinada. Tanmateix, cap dels veïns preguntats pels agents no declarà haver sentit trets al llarg de la nit. Un altre veí indicà que sentí alguns renous, encara que en cap moment no li cridaren l'atenció, ja que els considerà «normals». Una altra dada apuntada pels investigadors és que al pis feia molta calor perquè les finestres estaven completament tancades. Un altre fet significatiu és que l'autor dels trets utilitzà un coixí per silenciar les detonacions. Després d'haver escoltat Pablo Riquelme, els agents decidiren endur-se'l a la Direcció Superior, on quedà detingut, ja que detectaren algunes contradiccions. Un dels veïns del bloc veié sortir l'home plorant de l'edifici i amb les mans tapades per una bossa de plàstic.
Mentrestant, una comissió judicial es desplaçà al lloc. El jutge del Jutjat d'Instrucció número 6, que estava de guàrdia, ordenà el secret de sumari. El seu zel arribà a tal extrem que els cossos retirats per l'Empresa Funerària Municipal arribaren com a indocumentats a l'Institut Anatòmic Forense. Els experts de la Policia Científica varen estar treballant en el lloc dels fets durant una mica més d'una hora, efectuant la inspecció de l'escenari i demanant dades.
La veu d'alarma la donà sobre les 14.20 hores el company sentimental de la dona, Pablo Riquelme, que és funcionari del Cos Nacional de Policia en situació de segona activitat, i durant anys ha estat secretari regional del Sindicat Unificat de Policia (SUP) de Balears. Riquelme, que actualment té un establiment d'autorentatge de cotxes a la mateixa illa de cases de l'habitatge en el qual succeïren els fets, pujà al domicili després de dinar i avisà per telèfon un amic seu policia, qui al seu torn alertà el 091.
Els inspectors del Grup d'Homicidis arribaren al lloc i hi realitzaren una primera inspecció ocular. En principi semblava que la hipòtesi era que la dona hauria matat a tirs les seves dues filles amb l'arma reglamentària del marit i que a continuació se suïcidà d'un tret. Els cossos de les nines estaven nus als seus respectius llits, mentre que el de la dona estava tombat sobre el llit de matrimoni. Amb l'ajuda del forense, determinaren que totes tres havien mort bastants hores abans, entre la mitjanit i les primeres hores de la matinada. Tanmateix, cap dels veïns preguntats pels agents no declarà haver sentit trets al llarg de la nit. Un altre veí indicà que sentí alguns renous, encara que en cap moment no li cridaren l'atenció, ja que els considerà «normals». Una altra dada apuntada pels investigadors és que al pis feia molta calor perquè les finestres estaven completament tancades. Un altre fet significatiu és que l'autor dels trets utilitzà un coixí per silenciar les detonacions. Després d'haver escoltat Pablo Riquelme, els agents decidiren endur-se'l a la Direcció Superior, on quedà detingut, ja que detectaren algunes contradiccions. Un dels veïns del bloc veié sortir l'home plorant de l'edifici i amb les mans tapades per una bossa de plàstic.
Mentrestant, una comissió judicial es desplaçà al lloc. El jutge del Jutjat d'Instrucció número 6, que estava de guàrdia, ordenà el secret de sumari. El seu zel arribà a tal extrem que els cossos retirats per l'Empresa Funerària Municipal arribaren com a indocumentats a l'Institut Anatòmic Forense. Els experts de la Policia Científica varen estar treballant en el lloc dels fets durant una mica més d'una hora, efectuant la inspecció de l'escenari i demanant dades.
La nina morta a la Bonanova vestia roba d'hivern
El cos de l'adolescent que fou trobada enterrada als baixos dels apartaments Augusta, de la Bonanova, vestia un jersei gruixat i estava vora unes mitges. La primera circumstància prodria evidenciar que la mort de la menor fou a l'hivern, fa uns deu anys.La troballa dels leotards podria tenir diverses interpretacions: per una banda, reforçaria la hipòtesi d'una mort en l'època hivernal i, d'altra banda, podria tenir relació amb una mort violenta. És a dir, que l'adolescent hagués estat estrangulada amb aquella prenda. Emperò encara és prest per avançar possibilitats i ahir el mateix cap superior de Policia, Elicio Ámez, demanà «prudència» a l'hora de fer valoracions sobre la mort al carrer Corb Marí.
El treballdor que localitzà les restes de la jove relatà ahir a aquest diari com es produí la troballa. Una colla d'obrers feia quinze dies que estava treient runes d'aquella dependència, d'uns 40 metres quadrats. Dijous al matí, passades les 9.00 hores, remogueren amb pales un tram del soterrani i, de sobte, aparegueren uns ossos. «Tot d'una aturàrem les tasques i en un primer moment em vaig pensar que es tractava d'un animal mort. Després vàrem treure un braç amb un jersei i em vaig adonar que era el cos d'una persona morta feia anys», relatà un dels treballadors.
L'operari confirmà que les restes havien estat enterrades «a uns 10 centímetres» davall el nivell de la terra, encara que llavors havien cobert el cos amb un metre i mig de deixalles, procedents d'una reforma que es dugué a terme en el pis de damunt, el que ara són les oficines dels apartaments Augusta. Segons sembla, aquestes obres es dugueren a terme fa uns deu anys. Així doncs, la menor fou enterrada dies o setmanes abans que el soterrani quedàs ple de deixalles i tapiat. Si la persona que dugué fins allà la menor coneixia o no aquesta circumstàcia és el que ara està investigant la Policia.
L'antic Hotel Augusta era propietat dels amos de l'Hotel Majórica i quan ambdós establiments quebraren el primer quedà semiabandonat durant quatre anys. Els veïns recorden que en aquella època el freqüentaven captaires i drogoaddictes, i que hi hagué diversos incidents «perquè hi havia gent molt estranya que dormia en aquell edifici».
Així, la troballa del cadàver ha impressionat els veïns. La majoria de residents ho tenen clar: «La nina no es va enterrar tota sola. A més, el qui ho va fer, sabia que aquell soterrani havia d'omplir-se de runes, amb la qual cosa s'assegurava que el cos de la jove no fos localitzat mai». Al final, no ha estat així.
Per altra banda, quan fou localitzat el cos estava de costat i la dentadura era quasi completa, fet que pot ser crucial a l'hora d'esclarir el cas.
El metre quadrat construït en el centre de Palma ja costa 7.419 E
El preu d'un habitatge nou a Palma pot arribar a costar un màxim de 7.419 euros per metre quadrat al centre (districte 1) i un mínim de 1.832 euros per metre quadrat al districte 4 (que engloba part de l'Eixample, Establiments, Son Sardina, sa Indioteria i el Secar de La Real).Així es desprèn del darrer informe de la Societat de Taxació, segons el qual el preu dels pisos nous a Ciutat ha augmentat un 4'2% en el primer semestre de l'any respecte de la segona meitat de 2004 (per sota de la mitjana estatal, del 4'5%) i s'ha situat en 1.970 euros el metre quadrat de mitjana (també per sota de la mitjana estatal, de 2.390 euros per metre quadrat).
Per zones, el districte 1 (que inclou el centre històric) és el més car de Palma i el preu d'un habitatge nou de 180 metres quadrats pot arribar als 7.419 euros per metre quadrat. El preu mínim per un habitatge en aquesta zona (de 31 metres quadrats) es cotitza a 2.280 euros el metre quadrat.
També són cars els districtes 7 (Can Pastilla, es Pil·larí i la Platja de Palma) i 8 (Son Ferriol, la Casa Blanca, Sant Jordi i s'Aranjassa), amb preus màxims de 3.278 i 2.264 euros per metre quadrat, respectivament, i preus mínims de 2.124 i 2.142 euros, respectivament.
Al districte 2 (Gènova, Sant Agustí, Portopí i Cala Major) els preus oscil·len entre els 2.006 i els 5.630 euros per metre quadrat. Al districte 3 (sa Vileta, Es Fortí, Santa Catalina, Son Rapinya, Son Dameto) se situen entre els 1.964 i els 3.990 euros per metre quadrat.
Al districte 5 (plaça Columnes, plaça Pere Garau, Son Gotleu, plaça de Toros, el Vivero, Verge de Lluc) es troben entre els 1.921 i 2.284 euros, mentre que al districte 6 (Polígon de Llevant, La Soledat, Es Coll d'en Rabassa, Can Pastilla) oscil·len entre els 1.870 i els 4.528 euros. Els pisos més barats es troben al districte 4, on oscil·len entre els 1.832 i els 2.550 euros per metre quadrat.
barretxe demana davant el Rei que Batasuna pugui tornar als Ajuntaments
El lehendakari, Juan José Ibarretxe, va assegurar ahir davant del Rei, Joan Carles, que somia amb Ajuntaments «en els que hi siguin tots, també Batasuna, per defensar cada un els nostres projectes polítics». A més, va expressar el seu convenciment que s'aconseguirà un «pacte de convivència amable entre Euskadi i Espanya». El president de l'Executiu basc va assegurar, en aquest sentit, que és «perfectamnente possible i desitjable un pacte de convivència entre el poble basc amb els pobles d'Espanya».Ibarretxe va fer aquestes declaracions a Vitòria en l'acte d'inauguració del 25è Aniversari dels Ajuntaments Democràtics, organitzat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que va estar presidit pels Reis, Joan Carles i Sofia, el ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, el president de la FEMP, Francisco Vázquez, i l'alcalde de la capital alabesa, Alfonso Alonso.
El lehendakari va subratllar que a Euskadi hi ha «un bon nivell de vida», però va reconèixer que «ens falta la pau i el poble basc és pacífic i treballador». Per això, va assenyalar que «assolir la pau i despatxar a ETA d'una vegada i per a sempre de les nostres vides, és un objectiu irrenunciable i l'objectiu de la immensa majoria de la societat, també dels responsables polítics als Ajuntaments, Diputacions i el Govern». «El nostre desig és que, d'una vegada i per sempre, desapareguin totes les extorsions i amenaces per a tots els batles i regidors, principalment per als del PP i PSE-EE, però també per als batles i regidors de PNB, EA i Ezker Batua-Berdeak, que també són amenaçats de vegades», va assenyalar. Així, va dir que «és necessari fer desaparèixer, d'una vegada i per sempre, la violència i l'extorsió d'ETA».
D'altra banda, Ibarretxe va manifestar que, des del punt de vista de la política municipal, a Euskadi «estam orgullosos del treball que realitzam» i va recordar que «ben poc s'assemblen avui els nostres pobles a aquells pobles que van començar a regir-se per part d'alcaldes i regidors fa 25 anys». Tanmateix, va afirmar que els municipis tenen un doble desafiament, per una banda, «incorporar ja als Ajuntaments bascs al model de distribució de recursos», ja que, al seu judici, «han de participar amb les Diputacions i el Govern basc de les decisions entorn de la distribució dels recursos».
Els nord-americans llancen l'operació Fúria fantasma contra Faluja
L'operació de les tropes dels Estats Units contra la ciutat rebel sunnita de Faluja va començar ahir, a devers les 18.00 hores (16.00 hora peninsular espanyola), amb el nom de 'Fúria fantasma', i amb intensos bombardeigs que van permetre als militars americans avançar pel nord de la ciutat i obrir una escletxa d'un quilòmetre. L'operació es va iniciar amb intensos bombardeigs que, segons els periodistes desplegats a la zona, «van tenyir el cel de vermell» i van permetre l'entrada dels marines, reforçats per tropes iraquianes. Uns 10.000 soldats dels Estats Units i 2.000 iraquians participaven a l'operació, a la que els iraquians anomenen 'Alba'.Amb el suport del nodrit foc d'aviació i d'artilleria des de l'aire i per tancs i blindats per terra, els marins nord-americans van prendre per assalt el districte de Jolan i van ocupar l'estació ferroviària de Faluja, ubicada a uns 50 quilòmetres a l'oest de Bagdad, va dir el comandant Todd Desgrosseilliers. Les autoritats iraquianes, per la seva part, van confirmar el començament de l'ofensiva i van anunciar operacions de major envergadura per a avui. Poc després d'iniciat l'assalt, les forces nord-americanes van admetre la mort d'un soldat. Amb aquesta mort, es van elevar a 1.127 les baixes dels Estats Units a Iraq des de la invasió del país, el març de 2003, segons el Pentàgon.
Els infants de Marina van rebre l'ordre de concentrar els atacs a Jolan, ja que allà es concentra la rebel·lió sunnita que dirigeix l'islamista jordà Abu Musab al Zarqaui, vinculat a Al Qaeda i considerat l'enemic número u d'Estats Units a Iraq. Segons Estats Units, Faluja és el «centre del terrorisme» en territori iraquià. El Pentàgon estima que uns 3.000 combatents islamistes estan atrinxerats a la ciutat i que uns altres 10.000 més podrien unir-se als rebels. L'ofensiva es va iniciar poc després d'una visita sorpresa del primer ministre iraquià Iyad Alaui a les seves tropes als afores de la ciutat per donar l'ordre formal de llançar les operacions.
Mentre les forces nord-americanes concentraven els primers bombardeigs als barris d'al Askari (el nord-est) i Jughaitha (el nord), els rebels esperaven l'assalt als carrers de la ciutat. Les mesquites llançaven pels altaveus proclames com 'Alà Akbar' (Al·là és el més gran) i recitaven versicles de l'Alcorà per encoratjar els combatents. En la matinada de dilluns, l'Exèrcit dels Estats Units i les forces iraquians havien conquerit, sense combats, el principal hospital local i dos ponts sobre l'Eufrates, al sud-oest de la ciutat. A migdia, helicòpters Cobra, recolzats per l'artilleria i l'aviació d'Estats Units, van bombardejar les posicions dels rebels que volien recuperar l'hospital. A la nit, l'operació continuava.
Aprovat el carnet de conduir per punts
El Consell de Ministres va aprovar ahir un avantprojecte de reforma de la llei de seguretat viària que introdueix el carnet de conduir per punts. Quan aquesta norma entri en vigor, previsiblement abans de l'estiu, cada conductor tindrà un crèdit de dotze punts (vuit si són novells -si fa menys de tres anys que s'han tret el carnet o hagin recuperat el permís després d'haver perdut la totalitat dels seus punts) que aniran perdent a mesura que vagin cometent infraccions.Segons va destacar el ministre de l'Interior, José Antonio Alonso, aquest nou permís de conduir funcionarà de manera «complementària» a l'actual quadre de sancions, és a dir, que els punts es perdran de manera complementària a la imposició de la corresponent multa per infracció de la normativa de circulació. Per la seva part, la vicepresidenta del Govern, Fernández de la Vega, va assenyalar que el carnet per punts suposa «un canvi en la concepció del dret a conduir», ja que amb aquest nou permís «el conductor tindrà un crèdit de confiança de dotze punts, que anirà perdent si incompleix les normes».
Fernández de la Vega va destacar també que l'objectiu de l'Executiu és reduir un 40 per cent la sinistralitat a les carreteres en cinc anys i afrontar les «desenes de famílies trencades cada cap de setmana». El ministre de l'Interior va remarcar que el nou carnet per punts pretén «canviar la mentalitat dels conductors perquè s'assumeixi que el permís de conduir no és» un dret adquirit per tota la vida, sinó un crèdit de la societat que el conductor dilapida si no respecta les normes». Alonso va agregar que el carnet per punts és a més una crida a l'«autoresponsabilitat del conductor», i no només un nou sistema afegit d'imposar sancions. La pèrdua de punts es basa en el tipus d'infracció (molt greu, sis punts menys) i greus (quatre, tres i dos punts menys). La llei estableix 46 tipus diferents d'infraccions que suposarà la disminució del crèdit i en cas que el conductor incompleixi més d'una norma alhora, li restaran tots els punts corresponents, podent perdre els dotze d'una sola vegada.
Per recuperar els punts perduts de manera parcial el conductor es podrà sotmetre a un curs de reeducació de quinze hores, amb el qual tindrà quatre punts més, o es recuperaran automàticament si en tres anys no és sancionat. En cas que el conductor perdi tots els punts es podran recuperar amb un mínim de sis mesos per obtenir de nou l'autorització i en el cas que en els tres anys següents a obtenir-la la tornàs a perdre de nou haurà d'esperar dotze mesos per aconseguir-ne una altra de nova o haurà de fer un curs de 30 hores.
Al Qaeda reivindica la carnisseria de Taba
Almanco 30 persones, 23 israelianes i set egípcies, moriren i unes altres 120 van resultar ferides en els atemptats perpetrats contra enclaus turístics freqüentats per ciutadans jueus al Sinaí a Egipte. Altres 30 persones -dues d'elles italianes- continuen desaparegudes entre les runes de l'hotel Hilton de Taba, un dels objectius dels atemptats amb cotxe bomba. Els altres dos centres de vacances atacats, també a Egipte, es troben a la regió de Ran Soltane, més al sud del Sinaí.El Govern de Tel Aviv sospita que al darrera de les accions s'hi troba Al Qaeda. De fet, un grup que assegura pertànyer a la xarxa terrorista ha reivindicat els atempats. A Taba, se sap que un cotxe bomba aconseguí entrar en la recepció del Hilton abans d'explotar. 430 habitacions estaven ocupades. Una part de la façana de l'edifici es va esfondrar.
El ministre israelià de Defensa, Saul Mofaz, parlà de «terrorisme a gran escala» i d'un intent de cometre un gran atemptat, durant una reunió d'emergència del gabinet a Tel-Aviv. «Segons els primers elements coneguts, corresponen a un acte de terrorisme internacional d'Al Qaeda», va declarar Zeev Boim, viceministre de Defensa.
De fet, les «Brigades del Màrtir Abdalah Azzam», vinculat a Al Qaeda, reivindicà els atemptats en un comunicat que li és atribuït a la web islamista (www.ansarnet.ws/vb/), ja utilitzada en diverses ocasions per la xarxa terrorista amb aquesta finalitat. «Anunciem amb alegria a la nació àrab i islàmica les operacions màrtirs i heròiques perpetrades en terra egípcia, per les quals els nostres fills han netejat la terra de Taba de la infàmia dels jueus i de la depravació dels descendents de les monees i els porcs», segons el text.
Uns altres dos grups fins ara desconeguts, el «Grup Islamista Mundial» i les «Brigades de la Unitat Islàmica», també revindicaren la seva autoria Això no obstant, els dos moviments radicals islamistes palestins, Hamás i Yihad Islámica, es desmarcaren dels atemptats i indicaren que combatien únicament Israel als territoris palestins ocupats.
L'enclau de Taba és la darrera part del Sinaí lliurada per Israel a Egipte, en 1989, en virtut dels acords de pau. És a Taba, i precisament a l'hotel Hilton, on se celebraren les negociacions de pau israelopalestines de gener de 2001.
La comunitat internacional va condemnar amb rapidesa els atemptats. D'entre les reaccions, destaca la del president George W. Bush: «Atacant musulmans i jueus, egipcis i israelians, dones i nins, els terroristes han mostrat un menyspreu absolut cap a tota vida humana i pels drets humans. Aquests actes demostren una vegada més perquè el món civilitzat s'ha d'enfrontar plegat a les forces del terror i derrotar aquest dimoni». La Presidència de la Autoritat Nacional Palestina, pel seu costat, responsabilitzà Israel dels atemptats «per mantenir l'ocupació dels territoris palestins».
Moratinos reclama la intervenció de la Unió Europea en el Pròxim Orient
Els atemptats del fonamentalisme islàmic, que van provocar a Taba (Sinai, Egipte) almenys una trentena de morts, van marcar la sisena edició del Fòrum Formentor, que avui acabarà a Pollença. El distanciament entre israelians i palestins es féu patent en tot moment en una trobada mancada de personalitats amb gran relleu polític. Una de les màximes autoritats presents, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, Miquel Ángel Mortainos, va defensar la necessitat que la Unió Europea es deixi de declaracions sobre el Pròxim Orient i assumeixi un paper preponderant en la ressolució d'aquest conflicte.«Ha arribat el moment que Europa passi a l'acció», va assegurar el ministre Moratinos, qui va pronunciar el discurs del sopar oficial del Fòrum Formentor. El responsable va afirmar que el Govern espanyol vol que Europa assumeixi un paper més actiu en la ressolució del conflicte araboisraelià i va avançar que aquest serà el plantejament que defensarà en la reunió dels ministres d'Afers Exteriors europeus prevista pel proper dilluns.
El ministre va recordar que a Taba, el lloc on es van produir els atemptats, es on varen prosperar les propostes de la iniciativa de Ginebra per pacificar la zona. «Jo vaig conèixer la Taba de l'esperança i la pau que avui és de la violència i la mort». El responsable va defensar la necessitat de reafirmar la lluita contra el terrorisme i de reactivar els mecanismes que, com el Fòrum Formentor, cerquen la reconciliació entre israelians i palestins.
Si els atemptats al Sinai centraren la primera part de la jornada al Fòrum Formentor, la notícia de la mort de l'hostatge britànic a mans d'un grup terrorista iraquià també va irrompre amb força a la trobada. El titular d'Exteriors espanyol expressà la seva condemna total per l'assassinat a l'Iraq de l'ostatge Keneth Bigley i assegurà que el Govern britànic «ho ha fet tot per evitar aquesta barbàrie i aquest resultat tant catastròfic que n'hem estat testimonis».
A més de mostrar la seva solidaritat amb l'Executiu de Tony Blair, Moratinos recordà que des d'un primer moment el Govern espanyol va prestà el seu ajut a les autoritats britàniques i va posar «a la seva disposició la seva capacitat de gestió» per resoldre el problema.
Precisament Moratinos es va haver de posicionar en un altre dels fronts oberts durant la jornada d'ahir, després que el ministre de Transports israelià, Meir Sheetrit, advertís a les democràcies europees de l'«amença» que pot suposar un Iran amb capacitat nuclear. El responsable polític espanyol es mostrà convençut que el «diàleg crític» amb el govern iranià permetrà obtenir resultats i va demanar les autoritats d'aquest país que assumeixin les seves responsabilitats i compleixin els requeriments que, en l'àmbit de l'energia nuclear, li exigeix el Consell de l'Energia Atòmica.
En la compareixença prèvia al sopar oficial, l'exrepresentant de la UE al Pròxim Orient es va referir finalment a la situació política de Guinea Equatorial per deixar clar que el Govern espanyol no permetrà que s'usi el seu territori per «desestabilitzar» un país amb el qual es mantenen relacions diplomàtiques.
opinio de anmagofa
Males notes en llengua catalanaEl fet que un de cada cinc estudiants balears de primària suspengui l'assignatura de llengua catalana, i que aquesta sigui la que registra un major nombre de fracassos escolars, ha de posar en guàrdia el conjunt de la societat sobre la circumstància que els alumnes provinents en la seva gran majoria de famílies castellanoparlants no senten prou interès per aquesta assignatura i no la veuen tan pròpia com les d'altres disciplines. Quan d'estudiants de primària es tracta, la influència de les llars és determinant per al bon rendiment escolar. Els infants d'entre sis i dotze anys de les cases on s'ensenya a conrear i a estimar la llengua pròpia tenen moltes més possiblilitats d'aprovar el català que els d'aquells nuclis familiars on s'hi respira un sentiment d'indiferència, o fins i tot de reguig.
Per això és essencial comprendre que les campanyes de conscienciació a favor de l'ús social del català són fonamentals. És a partir d'aquí que hi haurà molt més interès a l'escola. No és el mateix que els adults castellanoparlants respectin que els seus fills estudiïn català i els animin a aprendre'l bé que si, per contra, menyspreen la llengua de l'Arxipèlag.
Per molt d'esforç que facin els mestres i els professors -que és enorme-, la tasca dels pares és fonamental. És per això que les institucions han d'abordar el problema en tota la seva dimensió i fer comprendre a milers de llars castellanoparlants que la integració idiomàtica i cultural és una de les passes més fermes que poden efectuar per garantir un millor futur professional i social als seus fills, i per ajudar-los a superar el fracàs escolar.
El PSM alertarà la Unesco del perill en què està el patrimoni històric de Palma
El PSM redacta un informe sobre el patrimoni que corre perill a Palma per remetre'l a la Unesco. Els representants del grup nacionalista al Parlament, al Consell i a l'Ajuntamnet de Palma, Pere Sampol, Antoni Alorda i Pere Muñoz, de manera respectiva, informaren ahir que l'objectiu és «que tengui coneixement de fins on arriba la manca de compromís de les nostres institucions amb el patrimoni en una ciutat que aspira a la declaració de Patrimoni de la Humanitat».Segons el PSM, «durant els darrers mesos s'està intensificant el menyspreu, per part de l'Ajuntament (PP) i del Consell (UM), cap al patrimoni a Palma». Exemples com ara «la Real, el bastió d'en Berard, Antoni Maura, el baluard del Príncep, sa Gerreria, les torres del Temple, sa Calatrava...» són alguns dels subratllats pels nacionalistes a fi d'evidenciar aquesta denúncia.
El PSM assegura que no està disposat que «la connivència interinstitucional entre Cort, el Consell i el Govern serveixi per continuar fent malbé el nostre passat i incomplint diversos preceptes de la Llei de Patrimoni».
En aquest sentit, presentarà a les institucions referides la creació d'un pla d'acció. Aquest suposa la redacció de diversos projectes i la posada en marxa d'una fiscalia especialista en patrimoni. Aquesta figura segons el PSM ja existeix en llocs com Andalusia i garanteix que des del poder judicial vetlin per la salvaguarda del patrimoni.
També es proposa que la secció d'arqueologia del Col·legi de Llicenciats sigui part integrant de les institucions consultives de Patrimoni. En el cas de la ponència tècnica de Patrimoni del Consell, aquesta sol·licitud que ara presenta el PSM està aprovada des de fa mesos, però els seus representants encara no han entrat perquè s'han de resoldre primer alguns temes burocràtics.
A l'Ajuntament de Palma i al Consell se'ls insta a la redacció d'un pla especial per al centre històric o, en el seu defecte, a declarar-lo zona arqueològica. I al Consell que, en compliment de la llei de patrimoni redacti el pla de gestió del patrimoni, amb un èmfasi especial en el de Palma.
Per acabar, se sol·licita al Consistori de Palma que doti de més recursos econòmics i de personal la secció d'arqueologia, que només té una arqueòloga.
El català és l'assignatura que més suspenen els alumnes de primària
L'assignatura de llengua catalana és la que més suspenen els alumnes de les Balears en primària. Així ho constata l'estudi realitzat per la Conselleria d'Educació analitzant els resultats del curs 2002/2003.Concretament, un de cada cinc (el 19'7 per cent) alumnes de primària (que tenen entre sis i dotze anys) no aconsegueixen obtenir una qualificació positiva en català. El fracàs de l'alumnat en aquesta matèria tan sols és seguit de prop del registrat a matemàtiques (amb un 18'7 per cent de suspesos) i anglès (amb un 17'7 per cent). Per la seva part, per cada 100 alumnes, uns quinze suspenen castellà.
Aquesta realitat contrasta amb la voluntat de la Conselleria d'Educació d'introduir més hores de classe en castellà durant els primers cursos de l'ensenyament, si així ho demanen els pares. Segons han alertat col·lectius de professors i el departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, la mesura, aplicada ja com a experiència pilot a onze centres, impedirà que els alumnes no catalanoparlants dominin la llengua pròpia de Balears.
Ara, des del Govern es va destacar ahir que els suspesos de castellà (un 30 per cent) superen els de català a secundària. Així i tot, un 27'6 per cent dels alumnes que varen acabar ESO el 2003 no aconseguiren ser considerats aptes en català.
L'altra qüestió preocupant dels resultats a l'ensenyament de les Balears al 2003 és que un de cada qüatre alumnes matriculats (el 26'4 per cent) a quart d'ESO no va aconseguir el títol de secundària a final de curs. A més, tan sols quatre de cada deu (un 40'74 per cent) varen aconseguir acabar ESO amb tot aprovat.
Malgrat tot, el director general d'Inspecció Educativa va destacar que «la tendència de titulats d'ESO va a l'alça» i s'acosta a la mitjana de l'Estat, que és superior a la illenca.
El Govern obre la reforma de l'Estatut a la participació ciutadana
La tercera reforma de l'Estatut d'Autonomia ja s'ha iniciat. El Govern, que vol liderar el procés, va acordar ahir la creació d'una Comissió Assessora, una mena de comitè de savis, que s'encarregarà d'estudiar juntament amb experts i representants de tota la societat civil cada àmbit del nou Estatut. El Parlament, a través d'una ponència, s'encarregarà del redactat defintiu de la carta estatutària, que l'Executiu vol en vigor aquesta legislatura.Acebes diu als compromissaris que el PP és «linxat» com el 1936
l secretari general adjunt del PP, Ángel Acebes, marcà la primera jornada d'intervencions en el XV Congrés d'aquesta formació, que es du a terme a Madrid, en assegurar que Rodríguez Zapatero ha organitzat una campanya de «linxament», que practica un «revengisme sense precedents» i que fomenta «el record de l'escenari que desembocà fa setanta anys en una guerra civil». El president balear, Jaume Matas, ha demanat als compromissaris illencs que donin suport «sense fissures» a Mariano Rajoy. La diputada Maria Salom es perfila com a nou membre de la direcció.Els grans hotelers admeten que sobren desenes de milers de places obsoletes
Gabriel Escarrer, president de Sol Meliá; Miquel Fluxà, president d'Iberostar i Abel Matutes, fundador de la cadena Fiesta, tres dels majors empresaris hotelers de les Illes Balears, admeteren ahir, durant la conferència que pronunciaren al Melià Victòria Center, que «sobren desenes de milers de places obsoletes» arreu de la Comunitat. Els hotelers analitzaren en aquest centre de convencions la problemàtica de la indústria turística balear i aportaren la seva particular visió de les possibles solucions «a la crisi existent».En el marc de la jornada «Balears i Canàries davant dels nous desafiaments del turisme», el fundador de la cadena Sol Meliá declarà que «existeixen entre 40 i 60 mil places turístiques obsoletes», encara que després matisà que aquestes dades són estimacions oficioses no vinculants i «probablement inexactes». No obstant això, reiterà que «existeix sobreoferta» i que «cada any s'incrementen les places il·legals i el turisme de segona residència».
Escarrer es mostrà «a favor del 'tot inclòs' de qualitat i al preu que toca», però en contra d'aquesta fórmula quan s'aplica de manera «descafeïnada, l'all inclusive de l'alcohol de garrafa». El veterà empresari defensà aquesta nova modalitat turística assegurant que «si no l'oferim nosaltres, atès que existeix una demanda important i en constant expansió, ho faran les destinacions competidores». Així mateix, Escarrer assegurà que «el 95 per cent dels turistes que proven la fórmula ja no l'abandonen» i considerà que un dels factors que afavoreixen l'èxit del «tot inclòs» és «l'encariment de l'oferta complementària».
El president de Sol Melià apostà per «segmentar els nostres productes i enfocar-los cap a una major especialització i diferenciació» sobre l'oferta competidora, a més d'implicar-se de forma decidida en la «fidelització del client a través d'un bon servei».
En els mateixos termes que Escarrer s'expressà Miquel Fluxà, que apuntà que «sobren desenes de milers de places obsoletes que s'han de millorar o eliminar», ja que la seva existència impedeix la proliferació d'un dels principals actius del negoci turístic: «els repetidors». També digué que «la situació actual és molt difícil, però el sector és en l'actualitat prou fort a nivell financer com per suportar un cicle dolent durant uns anys».
El president d'Iberostar es referí al «tot inclòs» com un producte «imparable», encara que alertà sobre que «no es poden tirar els preus i anar oferint aquesta modalitat a 19 euros diaris, com s'ha fet aquest estiu en alguns llocs. Fer això és voler perdre molts de doblers o enverinar els clients» amb mals productes, i que per això «és imprescindible la implicació de les institucions a fi de garantir uns mínims inviolables de qualitat».
Per la seva banda, Abel Matutes reclamà l'ajuda del Govern espanyol per eradicar «l'oferta il·legal, el nostre principal problema, en aquests moments» i també per emprendre la reconversió de la «nombrosa planta hotelera que ha quedat obsoleta». L'exministre d'Afers Exteriors i empresari eivissenc considerà «un error» que el Pacte «hagués creat l'ecotaxa en un moment de crisi», encara que postil·là que «no hi ha crisi que, ben aprofitada, no dóni beneficis».
Zapatero recorda les víctimes de l'11-S i de l'11-M a la Zona Zero
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va expressar ahir a la Zona Zero de Nova York la solidaritat d'Espanya amb Estats Units davant el que ocorregué l'11-S i va reiterar que la llei i la democràcia són el millor camí per lluitar contra el terrorisme.
Rodríguez Zapatero, acompanyat per la seva esposa, Sonsoles Espinosa, va visitar el lloc en el qual s'alçaven les Torres Bessones atacades per sengles atemptats terroristes l'11 de setembre de 2001 en un acte previ a la seva intervenció a la Cimera contra la Fam i en la 59a Assemblea general de Nacions Unides.
El cap de l'Executiu espanyol i la seva esposa van ser rebuts a la Zona Zero per la germana del batle de Nova York, Michael Bloomberg, encarregada de les relacions de la ciutat amb Nacions Unides, i van escoltar les explicacions sobre l'evolució de les obres que s'escometen en aquest lloc.
Després de realitzar ambdós l'ofrena d'un ram de roses vermelles i grogues, colors de la bandera d'Espanya, davant un mural en memòria de les víctimes de l'11-S, Zapatero va atendre els informadors que l'acompanyen en el seu viatge.
Davant del llistat amb el nom de cada una de les gairebé 2.800 persones que van morir en aquests atemptats, va expressar la solidaritat d'Espanya amb els seus familiars i amb el poble dels Estats Units.
Per Zapatero, Espanya i Estats Units «són dos pobles que se senten molt units i solidaris en el que ha representat el terrorisme i la lluita contra aquesta xacra».
En aquest context, va assenyalar que la impressió que es té en visitar l'indret en el qual es trobaven les Torres Bessones és de «profund record pel sofriment que es va viure».
Un sentiment que és expressat especialment per Espanya a causa que ha sofert trenta anys de terrorisme durant els quals han estat assassinades un miler de persones «que -va assegurar-- portam ben endins, al cor».
Rodríguez Zapatero, acompanyat per la seva esposa, Sonsoles Espinosa, va visitar el lloc en el qual s'alçaven les Torres Bessones atacades per sengles atemptats terroristes l'11 de setembre de 2001 en un acte previ a la seva intervenció a la Cimera contra la Fam i en la 59a Assemblea general de Nacions Unides.
El cap de l'Executiu espanyol i la seva esposa van ser rebuts a la Zona Zero per la germana del batle de Nova York, Michael Bloomberg, encarregada de les relacions de la ciutat amb Nacions Unides, i van escoltar les explicacions sobre l'evolució de les obres que s'escometen en aquest lloc.
Després de realitzar ambdós l'ofrena d'un ram de roses vermelles i grogues, colors de la bandera d'Espanya, davant un mural en memòria de les víctimes de l'11-S, Zapatero va atendre els informadors que l'acompanyen en el seu viatge.
Davant del llistat amb el nom de cada una de les gairebé 2.800 persones que van morir en aquests atemptats, va expressar la solidaritat d'Espanya amb els seus familiars i amb el poble dels Estats Units.
Per Zapatero, Espanya i Estats Units «són dos pobles que se senten molt units i solidaris en el que ha representat el terrorisme i la lluita contra aquesta xacra».
En aquest context, va assenyalar que la impressió que es té en visitar l'indret en el qual es trobaven les Torres Bessones és de «profund record pel sofriment que es va viure».
Un sentiment que és expressat especialment per Espanya a causa que ha sofert trenta anys de terrorisme durant els quals han estat assassinades un miler de persones «que -va assegurar-- portam ben endins, al cor».
El Govern facilitarà l'accés de mares fadrines i separades a pisos protegits
El pla de família que el Govern balear vol aprovar a final d'any preveu una sèrie de mesures específiques tendents a millorar la qualitat de vida de les unitats familiars monoparentals, formades en la immensa majoria de casos per una dona fadrina o separada i els seus fills.El projecte, coordinat per la Conselleria de Presidència i Esports, es planteja entre els seus objectius facilitar l'accés a l'habitatge de les esmentades famílies, ampliant les reserves de pisos de promoció pública, tant en règim de compra com de lloguer, i promovent ajuts. Un altre objectiu en matèria d'habitatge és la creació d'una oficina institucional des de la qual s'agilitarien els tràmits perquè les mares que tenen fills a càrrec puguin llogar sense problemes.
Els nuclis monoparentals també es beneficiaran d'avantatges fiscals, tot i que aquests hauran de ser concretats pels departaments econòmics de l'Executiu; de serveis d'assessorament, mediació i terèpia familiar, i d'atenció en qüestió de criança dels menors.
Però a part de les iniciatives especialment programades per afavorir les mares fadrines, aquestes es podran beneficiar d'altres actuacions dirigides, en general, als col·lectius amb més dificultats de l'Arxipèlag. En aquest sentit, un dels apartats del pla preveu el foment del Servei d'Ajuda a Domicili per a persones afectades per la maternitat o la flexibilització de l'horari laboral, que s'intentarà adaptar als treballadors i, sobretot, treballadores de les quals depèn una unitat familiar. La incorporació de serveis de guarda de fills en els centres de feina és un altre objectiu del pla de família.
El pla -que es troba en fase de concreció- és coordinat per la directora general de Menors i Família, Pilar Mir, i la consellera de Presidència i Esports, Rosa Puig. El document està consensuat amb les associacions de l'àmbit de la família, els consells insulars, ajuntaments de totes les Illes i altres conselleries del Govern. El pressupost global està per definir, però en principi superarà els 25 milions d'euros.
La nova remodelació del parc de les Estacions ja disposta d'una primera proposta concreta de reforma, que donarà pas a un avantprojecte i al projecte definitiu, enquadrat en el marc del soterrament de les vies del tren, els treballs del qual s'iniciaran en breu.
El president del Govern balear, Jaume Matas, agraí ahir al president de la Fundació Museu del Baluard, Pere Serra, «el seu compromís i la seva total i absoluta implicació amb aquesta iniciativa, que dia a dia avança amb decisió cap a la seva consolidació i la seva major projecció a tots els nivells». Matas pronuncià aquestes paraules en el decurs «d'una altra aportació de Pere Serra, d'una important obra per al fons del Museu, que sens dubte haurà de servir per incrementar l'interès i la fermesa de la presència d'Es Baluard en el context museístic illenc, estatal i internacional».Ahir tingué lloc l'acte de donació al museu per part de Pere A. Serra, president de la Fundació Es Baluard, de la pintura mural que l'artista Norah Borges va realitzar en una de les parets de l'Hotel de l'Artista de Valldemossa, durant la seva estada a l'Illa el 1920. Aquesta peça ha passat a engrandir el fons d'art de la institució.
El president Matas va explicar que «hem de reiterar la reflexió sobre Es Baluard en el sentit de considerar el Museu com el resultat d'una magnífica conjunció entre la feina institucional, pública, i la iniciativa privada. Més enllà de les diferents opinions, hi ha una esplèndida realitat, amb una especial potencialitat de futur. Hem de fer d'Es Baluard un punt de referència turístic i cultural de primer ordre, l'expressió contundent que totes les illes són molt més que únicament sol i platja. La col·laboració entre la iniciativa pública i la privada és un bon camí, i Es Baluard és una fita per explorar noves possibilitats», afegí el president.
Sobre la peça de Borges, el cap de l'Executiu digué que «ens remet a noms que fan part de la nostra particular mitologia. En primer terme, el llinatge Borges. I després, el lloc on va fer l'obra, l'Hotel de l'Artista de Valldemossa, cau de tantes i tantes expressions d'inquietud cultural i artística. El compromís de Norah Borges amb les avantguardes del seu temps ens hauria de servir de guia per refermar el nostre compromís amb Es Baluard per situar-lo, sense complexos, a l'avantguarda de les iniciatives culturals de les Illes».
Jaume Matas va tancar així l'acte de donació del mural de Norah Borges, una cerimònia que va obrir la directora del Museu, Marie Claire Uberquoi, per agrair la incorporació de l'obra al centre, i en la qual també participaren la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, i la batlessa de Palma, Catalina Cirer.
El president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra, va explicar que la incorporació de la peça «significa i representa la meva idea del que ha de ser Es Baluard, una mostra de l'art a Mallorca del segle XX. No volem fer la competència al Guggenheim ni al Thyssen, el que volem és recollir i recuperar les manifestacions interessants de la nostra història i les obres de totes aquelles persones que han deixat la seva empremta a Mallorca».
L'encarregat de lloar la peça de Borges per a l'auditori fou Rafel Estaràs. Entre els assistents destacava la presència del conseller d'Educació, Francesc Fiol; la tinent de batle Francisca Bennassar; el regidor de Cultura, Rogelio Araújo; el director general de Promoció Turística, Eduardo Gamero; el portaveu del PP al Congrés, Joan Huguet; els executius del Grup Serra; el galerista Joan Oliver «Maneu»; el president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, Jaume Mir, i Miquela Vidal.
Rafel Estaràs va explicar la història del quadre de Borges des dels anys vint fins al moment de la seva adquisició per Pere A. Serra, incloent un intent de compra per part del Reina Sofia.
El soterrament del tren preveu quatre carrils per a cotxes damunt les vies
La nova remodelació del parc de les Estacions ja disposta d'una primera proposta concreta de reforma, que donarà pas a un avantprojecte i al projecte definitiu, enquadrat en el marc del soterrament de les vies del tren, els treballs del qual s'iniciaran en breu.
La consellera d'Obres Públiques, Transports i Habitatge del Govern, la popular Mabel Cabrer, i la batlessa de Palma, la també popular Catalina Cirer, presentaren ahir als partits de l'oposició municipal, a diferents col·legis professionals i a diverses entitats i associacions veïnals el projecte de soterrament de les vies del tren, inclosa la proposta de remodelació del parc de les Estacions.
El tinent de batle d'Urbanisme, el popular Javier Rodrigo de Santos, assenyalà que el bulevard per als vianants previst al principi a Jacint Verdaguer no se situarà ja a l'espai central de l'esmentat carrer, que estarà ocupat per quatre carrils de circulació, sinó primer al costat esquerre, amb una amplitud màxima de 15 metres, i després, mitjançant un pas de vianants, en el dret, amb una amplitud màxima de 10 metres. El bulevard arribarà fins al parc de Son Costa. A més, es crearà una rotonda a l'altura del carrer Prevere Rafael Barrera, per afavorir la desviació del trànsit cap a Aragó i Eusebi Estada, i una nova zona verda.
La remodelació del parc preveu, per la seva part, una nova orientació espacial del pont de l'arquitecte Gaspar Bennàssar -perquè comuniqui el parc amb Jacint Verdaguer-, la construcció d'un nou edifici a la cantonada de Marquès de la Fontsanta i la plaça d'Espanya, que segurament serà un centre cívic, i el manteniment dels immobles ubicats al parc. La zona on hi haurà els edificis s'anomenarà plaça de les Estacions.
L'estació intermodal, que serà just sota del parc de les Estacions, constarà de deu vies de tren, cinc andanes i 30 plataformes d'autobusos. En principi, les obres començaran el desembre i duraran dos anys. Davall l'estació intermodal hi haurà un aparcament subterrani, d'unes 400 places. El pressupost total del projecte ascendeix a 89'6 milions d'euros, que seran finançats pel Govern. El parc de les Estacions ampliarà el seu espai enjardinat de 36.000 a 54.000 metres quadrats i la seva remodelació costarà 2'7 milions d'euros. El parc, que tindrà una tanca perimetral, serà reformat per segona vegada des de la seva inauguració el 1999.
El projecte compta amb les reticències dels veïns de Son Forteza, que s'oposen als quatre carrils i del PSOE, que demana la paralització; i d'EU-EV.
La consellera d'Obres Públiques, Transports i Habitatge del Govern, la popular Mabel Cabrer, i la batlessa de Palma, la també popular Catalina Cirer, presentaren ahir als partits de l'oposició municipal, a diferents col·legis professionals i a diverses entitats i associacions veïnals el projecte de soterrament de les vies del tren, inclosa la proposta de remodelació del parc de les Estacions.
El tinent de batle d'Urbanisme, el popular Javier Rodrigo de Santos, assenyalà que el bulevard per als vianants previst al principi a Jacint Verdaguer no se situarà ja a l'espai central de l'esmentat carrer, que estarà ocupat per quatre carrils de circulació, sinó primer al costat esquerre, amb una amplitud màxima de 15 metres, i després, mitjançant un pas de vianants, en el dret, amb una amplitud màxima de 10 metres. El bulevard arribarà fins al parc de Son Costa. A més, es crearà una rotonda a l'altura del carrer Prevere Rafael Barrera, per afavorir la desviació del trànsit cap a Aragó i Eusebi Estada, i una nova zona verda.
La remodelació del parc preveu, per la seva part, una nova orientació espacial del pont de l'arquitecte Gaspar Bennàssar -perquè comuniqui el parc amb Jacint Verdaguer-, la construcció d'un nou edifici a la cantonada de Marquès de la Fontsanta i la plaça d'Espanya, que segurament serà un centre cívic, i el manteniment dels immobles ubicats al parc. La zona on hi haurà els edificis s'anomenarà plaça de les Estacions.
L'estació intermodal, que serà just sota del parc de les Estacions, constarà de deu vies de tren, cinc andanes i 30 plataformes d'autobusos. En principi, les obres començaran el desembre i duraran dos anys. Davall l'estació intermodal hi haurà un aparcament subterrani, d'unes 400 places. El pressupost total del projecte ascendeix a 89'6 milions d'euros, que seran finançats pel Govern. El parc de les Estacions ampliarà el seu espai enjardinat de 36.000 a 54.000 metres quadrats i la seva remodelació costarà 2'7 milions d'euros. El parc, que tindrà una tanca perimetral, serà reformat per segona vegada des de la seva inauguració el 1999.
El projecte compta amb les reticències dels veïns de Son Forteza, que s'oposen als quatre carrils i del PSOE, que demana la paralització; i d'EU-EV.
Madrid vol que totes les llengües de l'Estat siguin oficials a la UE
El Govern espanyol demanà ahir formalment a la resta de membres de la Unió Europea que el català, el gallec, el basc i el valencià siguin declarades llengües oficials de la UE. La petició, feta pel ministre Moratinos, ha mogut a la polèmica per la petició que s'hi inclogui el valencià.Els alumnes d'educació infantil començaren ahir les classes «sense incidències destacables»
La tornada a l'escola és un dels moments més odiats per la majoria d'infants, però en el cas dels més menuts aquest sentiment es mescla amb la incertesa i el neguit que suposa una nova experiència. Precisament ahir un total de 30.000 alumnes d'educació infantil (és a dir, de tres, quatre i cinc anys) de les Illes Balears començaren les classes, molts d'ells per primera vegada a la seva vida.
Sense grans incidències per destacar, segons el conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, els plors per separar-se dels progenitors foren els protagonistes de la jornada d'ahir.
La majoria de centres d'infantil començaren només unes hores per anar fent una incorporació progressiva dels més menuts a fi que es vagin adaptant a la que serà la seva rutina diària durant tot el curs.
A Mallorca varen ser 23.399 els infants que ocuparen les aules dels centres d'infantil de l'Illa; a Menorca iniciaren les classes 2.898 nins, mentre que a les Pitiüses ho feren 17.148. No obstant això, alguns centres de primària també començaren les classes durant el dia d'ahir, per això el director general de Planificació i Centres, Rafel Bosch, calcula que entre ahir i avui «començaran 87.000 alumnes», segons les dades provisionals que maneja la Conselleria.
Bosch va reconèixer que durant el dia d'ahir les obres impediren tornar a les aules als alumnes del col·legi de Can Coix a Eivissa i el Pla de na Tesa, que s'hi incorporaran possiblement el 20 de setembre, mentre que Ses Marjades de Sóller i S'Horta de Felanitx començaran avui mateix.
La normalitat també va ser el més destacable segons el portaveu d'Escola Catòlica, Marc González, que parlà en nom de les escoles concertades d'orientació catòlica, que igualment s'iniciaren ahir.
Però a tots els centres el denominador comú era el mateix: les llàgrimes a les cares dels petits i l'angoixa dels pares de deixar els seus fills.
Passats els primers moments, els infants s'habituaren ràpidament a la nova situació amb la rapidesa que els caracteritza en aquestes edats i ben prest descobriren els jocs amb nous amiguets.
Sense grans incidències per destacar, segons el conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, els plors per separar-se dels progenitors foren els protagonistes de la jornada d'ahir.
La majoria de centres d'infantil començaren només unes hores per anar fent una incorporació progressiva dels més menuts a fi que es vagin adaptant a la que serà la seva rutina diària durant tot el curs.
A Mallorca varen ser 23.399 els infants que ocuparen les aules dels centres d'infantil de l'Illa; a Menorca iniciaren les classes 2.898 nins, mentre que a les Pitiüses ho feren 17.148. No obstant això, alguns centres de primària també començaren les classes durant el dia d'ahir, per això el director general de Planificació i Centres, Rafel Bosch, calcula que entre ahir i avui «començaran 87.000 alumnes», segons les dades provisionals que maneja la Conselleria.
Bosch va reconèixer que durant el dia d'ahir les obres impediren tornar a les aules als alumnes del col·legi de Can Coix a Eivissa i el Pla de na Tesa, que s'hi incorporaran possiblement el 20 de setembre, mentre que Ses Marjades de Sóller i S'Horta de Felanitx començaran avui mateix.
La normalitat també va ser el més destacable segons el portaveu d'Escola Catòlica, Marc González, que parlà en nom de les escoles concertades d'orientació catòlica, que igualment s'iniciaren ahir.
Però a tots els centres el denominador comú era el mateix: les llàgrimes a les cares dels petits i l'angoixa dels pares de deixar els seus fills.
Passats els primers moments, els infants s'habituaren ràpidament a la nova situació amb la rapidesa que els caracteritza en aquestes edats i ben prest descobriren els jocs amb nous amiguets.
L'oposició carrega contra el discurs de Munar en considerar-lo «classista»
Els partits de l'oposició al Consell de Mallorca qualificaren ahir d'«hipòcrita» i «classista» el discurs de la presidenta Maria Antònia Munar qui, amb motiu de la Diada de Mallorca, va demanar als immigrants -sobretot als qui porten temps a l'Illa- un esforç d'integració que permeti construir «un sol poble» i reactivar l'economia. El PP, en canvi, el valorà de manera positiva i considerà l'ús del castellà, per primer pic en un discurs de la Diada, com una reflex de la societat bilingüe. Pel PSM, en canvi, fou una «concessió».
El portaveu del PSOE al Consell, Andreu Crespí, advertí que el discurs corregeix anteriors parlaments de la presidenta referits a la immigració. «És més neutral», apuntà el conseller de l'oposició, qui tot i això qüestionà l'«estil diferent» a l'hora de dirigir-se als castellanoparlants. El socialista criticà que Munar només demanàs a un col·lectiu concret una «declaració de mallorquinitat» que no s'exigeix a ningú més. «És un discurs classista perquè es refereix de forma diferent a dues classes».
Respecte de les reivindicacions de més autogovern, Crespí considerà positiu que les competències s'apropin als ciutadans, però demanà un discurs més possibilista i menys sobiranista. «El Consell té moltes competències i el que ha de fer és exercir-les amb seny».
La consellera insular del PSM, Bàrbara Bujosa, considerà el canvi de llengua de Munar, del català al castellà, com una «concessió». Per la nacionalista, «la llengua de cohesió social ha de ser el català», que també és la llengua en «retrocés». Bujosa considerà una «hipocresia» que es llancin missatges reclamant la integració dels immigrants i, per contra, «cap departament del Consell no tengui programes específics per a la integració».
La portaveu d'EU-Els Verds, Margalida Rosselló, va destacar la «moderació» de la presidenta respecte de discursos anteriors, però qualificà d'«hipòcrita» que es passàs al castellà perquè «un discurs en català no falta al respecte de ningú» i, «per integrar, les polítiques han de ser socials». També titllà la intervenció de «segregadora», perquè «semblava que només es dirigís als castellanoparlants per demanar-los que continuïn produint».
El PP fou l'únic partit, al marge d'Unió Mallorquina, que valorà de manera positiva el discurs de la presidenta. El portaveu al Consell, Fernando Rubio, destacà la «voluntat integradora» de Mallorca defensada per Munar. El conseller coincidí també en la necessitat d'abordar el fenomen migratori amb «cautela» i considerà l'ús del castellà en el discurs com un reflex d'una «comunitat bilingüe i plural». Per contra, Rubio qualificà de «generoses» les reivindicacions sobiranistes de la presidenta, però dóna suport a un «gradual» procés descentralitzador.
El portaveu del PSOE al Consell, Andreu Crespí, advertí que el discurs corregeix anteriors parlaments de la presidenta referits a la immigració. «És més neutral», apuntà el conseller de l'oposició, qui tot i això qüestionà l'«estil diferent» a l'hora de dirigir-se als castellanoparlants. El socialista criticà que Munar només demanàs a un col·lectiu concret una «declaració de mallorquinitat» que no s'exigeix a ningú més. «És un discurs classista perquè es refereix de forma diferent a dues classes».
Respecte de les reivindicacions de més autogovern, Crespí considerà positiu que les competències s'apropin als ciutadans, però demanà un discurs més possibilista i menys sobiranista. «El Consell té moltes competències i el que ha de fer és exercir-les amb seny».
La consellera insular del PSM, Bàrbara Bujosa, considerà el canvi de llengua de Munar, del català al castellà, com una «concessió». Per la nacionalista, «la llengua de cohesió social ha de ser el català», que també és la llengua en «retrocés». Bujosa considerà una «hipocresia» que es llancin missatges reclamant la integració dels immigrants i, per contra, «cap departament del Consell no tengui programes específics per a la integració».
La portaveu d'EU-Els Verds, Margalida Rosselló, va destacar la «moderació» de la presidenta respecte de discursos anteriors, però qualificà d'«hipòcrita» que es passàs al castellà perquè «un discurs en català no falta al respecte de ningú» i, «per integrar, les polítiques han de ser socials». També titllà la intervenció de «segregadora», perquè «semblava que només es dirigís als castellanoparlants per demanar-los que continuïn produint».
El PP fou l'únic partit, al marge d'Unió Mallorquina, que valorà de manera positiva el discurs de la presidenta. El portaveu al Consell, Fernando Rubio, destacà la «voluntat integradora» de Mallorca defensada per Munar. El conseller coincidí també en la necessitat d'abordar el fenomen migratori amb «cautela» i considerà l'ús del castellà en el discurs com un reflex d'una «comunitat bilingüe i plural». Per contra, Rubio qualificà de «generoses» les reivindicacions sobiranistes de la presidenta, però dóna suport a un «gradual» procés descentralitzador.
Les paraules artista i institucional no poden anar mai plegades de la mà
Les paraules artista i institucional no poden anar mai plegades de la mà». La frase pertany a Joan Manuel Serrat, que avui vespre clourà els actes de la Diada de Mallorca amb un concert en què presentarà els temes de la seva gira Serrat simfònic. L'actuació es repetirà dilluns per al públic en general, ja que avui només s'hi podrà accedir per invitació. Hores abans de comparèixer en roda de premsa a la Misericòrdia, el cantant havia participat en els actes de la Diada de Catalunya, en els quals va interpretar un tema.
L'artista va explicar que «de totes maneres, tot l'art és una perllongació del pensament polític de les persones que l'executen, com totes les accions. Tots els actes tenen intenció política, se sàbiga o no, però artista lliure i institucional són termes que no poden anar plegats». Sobre la seva participació en els actes de la diada i sobre la polèmica per la presència de la bandera espanyola, Serrat assegurà que «no crec que sigui un debat passat de moda, perquè en el moment en què hi ha protestes vol dir que hi ha una discussió. Jo he participat directament en els actes i puc dir que no hi hagut cap incident».
El noi del poble sec presentarà alguns dels seus temes més coneguts en versió simfònica. L'adaptació del seu repertori a la versió orquestral la duia gestant des del 1999, però no es va materialitzar fins al moment en què es va celebrar el 25 aniversari de TV3. «Era una màquina feixuga d'arrencar, però la vaig engegar pel meu compte i en el moment de materialitzar-se ens va agafar ben preparats».
Quan parla en aquest plural Serrat fa referència constant i directa a Joan Albert Amargós, el músic que ha donat cos simfònic a les composicions de l'artista i que avui i demà dirigirà l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. El pianista serà Ricard Miralles, mentre que a la percussió hi haurà Roger Bas.
Evidentment una de les principals dificultats va ser adaptar aquestes cançons, «però totes les peces poden ser treballades simfònicament si la cançó val la pena, si no no hi ha arranjament que ho pugui aguantar», explicà Serrat. Sobre les seves relacions amb els músics explicà que «jo no not la seva alegria quan agafen una cançó d'un repertori popular, però la interpreten amb la mateixa complicitat i dignitat com qualsevol altra», assegura. En aquesta gira també hi ha hagut temps per a múltiples anècdotes i moltes històries, que s'acabaran, de moment, el 16 de novembre, quan actui a Nova York amb l'orquestra filarmònica de la ciutat «que segur que tocaran com els àngels».
Serrat ha hagut d'acostumar-se en els darrers temps a anar amb vaixell. Ell mateix explicà que «tocar amb un quartet és anar amb tren, per una sola via, amb tot controlat. Tocar amb una orquestra és com anar amb un vaixell, que vas de cap endavant, però també hi ha onades, és molt més complex». Tant que una de les úniques preocupacions del músic és «que tots comencem i acabem a l'hora. El que passa al mig sempre és una incògnita i és molt difícil de controlar, però també és veritat que quasi mai passa res que se surti del normal».
Serrat tampoc no va oblidar-se de Sud-amèrica. La gira ja l'ha duit fins allà, però en el 2005 visitarà els països que li falten, entre ells Mèxic. «Amèrica és per a mi el meu espai natural», assegurà. Un espai que se li va obrir amb el seu àlbum sobre poemes d'Antonio Machado.
Serrat actuarà avui vespre i demà i qui sap si es limitarà a les peces del seu disc o a altres que anirà incorporant en un repertori que és molt extens i que dóna per a molt, malgrat que «de cada vegada em costa més escriure una cançó nova». Així la diada acabarà com començà la de Catalunya: amb la música de Joan Manuel Serrat.
L'artista va explicar que «de totes maneres, tot l'art és una perllongació del pensament polític de les persones que l'executen, com totes les accions. Tots els actes tenen intenció política, se sàbiga o no, però artista lliure i institucional són termes que no poden anar plegats». Sobre la seva participació en els actes de la diada i sobre la polèmica per la presència de la bandera espanyola, Serrat assegurà que «no crec que sigui un debat passat de moda, perquè en el moment en què hi ha protestes vol dir que hi ha una discussió. Jo he participat directament en els actes i puc dir que no hi hagut cap incident».
El noi del poble sec presentarà alguns dels seus temes més coneguts en versió simfònica. L'adaptació del seu repertori a la versió orquestral la duia gestant des del 1999, però no es va materialitzar fins al moment en què es va celebrar el 25 aniversari de TV3. «Era una màquina feixuga d'arrencar, però la vaig engegar pel meu compte i en el moment de materialitzar-se ens va agafar ben preparats».
Quan parla en aquest plural Serrat fa referència constant i directa a Joan Albert Amargós, el músic que ha donat cos simfònic a les composicions de l'artista i que avui i demà dirigirà l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. El pianista serà Ricard Miralles, mentre que a la percussió hi haurà Roger Bas.
Evidentment una de les principals dificultats va ser adaptar aquestes cançons, «però totes les peces poden ser treballades simfònicament si la cançó val la pena, si no no hi ha arranjament que ho pugui aguantar», explicà Serrat. Sobre les seves relacions amb els músics explicà que «jo no not la seva alegria quan agafen una cançó d'un repertori popular, però la interpreten amb la mateixa complicitat i dignitat com qualsevol altra», assegura. En aquesta gira també hi ha hagut temps per a múltiples anècdotes i moltes històries, que s'acabaran, de moment, el 16 de novembre, quan actui a Nova York amb l'orquestra filarmònica de la ciutat «que segur que tocaran com els àngels».
Serrat ha hagut d'acostumar-se en els darrers temps a anar amb vaixell. Ell mateix explicà que «tocar amb un quartet és anar amb tren, per una sola via, amb tot controlat. Tocar amb una orquestra és com anar amb un vaixell, que vas de cap endavant, però també hi ha onades, és molt més complex». Tant que una de les úniques preocupacions del músic és «que tots comencem i acabem a l'hora. El que passa al mig sempre és una incògnita i és molt difícil de controlar, però també és veritat que quasi mai passa res que se surti del normal».
Serrat tampoc no va oblidar-se de Sud-amèrica. La gira ja l'ha duit fins allà, però en el 2005 visitarà els països que li falten, entre ells Mèxic. «Amèrica és per a mi el meu espai natural», assegurà. Un espai que se li va obrir amb el seu àlbum sobre poemes d'Antonio Machado.
Serrat actuarà avui vespre i demà i qui sap si es limitarà a les peces del seu disc o a altres que anirà incorporant en un repertori que és molt extens i que dóna per a molt, malgrat que «de cada vegada em costa més escriure una cançó nova». Així la diada acabarà com començà la de Catalunya: amb la música de Joan Manuel Serrat.
11-S: Tres anys de tragèdia
Tres anys després dels atemptats de l'11-S contra Estats Units, els novaiorquesos reteren ahir homenatge a les víctimes en un acte celebrat a la Zona Zero, en el qual durant dues hores els familiars llegiren un a un els noms dels 2.973 morts i en el qual es guardà un minut de silenci en el moment en què cada un dels avions s'estavellà contra les torres del World Trade Center. Durant la mateixa jornada, el president del país, George W. Bush, assegurà que l'11-S fou també l'origen d'una nova era en la qual Estats Units inicià una guerra contra «el terror i el dimoni». Així ho assegurà en el seu missatge radiofònic setmanal, dedicat al tercer aniversari de la matança.
«Des d'aquell dia, la nostra nació ha realitzat una guerra sense descans contra el terror i el dimoni», assegurà Bush en un missatge carregat de referències a les víctimes dels atemptats, i en el qual anuncià la proclamació dels dies 10, 11 i 12 de setembre d'enguany com «Dies nacionals de l'oració i del record». El candidat demòcrata John Kerry no va voler passar per alt el tercer aniversari de l'11-S i, en un acte celebrat a Boston, el seu bastió de Massachusets, asseverà que els nord-americans donaren aquell dia «el millor de si mateixos».
«Encara que l'11 de setembre fou el pitjor dia que hem viscut, va treure el millor que hi havia en nosaltres. Sempre recordarem on érem aquell dia. I hem de recordar sempre que només derrotarem els qui volegueren destruir-nos si estam units» com a nació, afegí el candidat i senador per Massachusetts.
L'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats de Nova York començà a les 8.46 hores (14.46 a les Balears), moment en el qual el primer avió segrestat per terroristes suïcides, l'American Airlines Flight 11, s'estavellà contra la torre nord del World Trade Center. A aquella hora, els presents guardaren un minut de silenci que fou també mantingut pel president del país, George W. Bush, i la seva dona a la Casa Blanca.
Els pares i els avis de les víctimes, que foren els encarregats de llegir els noms de la llista, tornaren a ser protagonistes de l'acte. Molts d'ells portaven roses i les fotografies dels seus éssers estimats morts.
Després del primer minut, els presents tornaren a guardar silenci a les 9.03 hores locals, moment en què s'estavellà el segon avió. El mateix ocorregué a les 9.59 i a les 10.29 per recordar la caiguda de les dues Torres Bessones.
El batle Michael Bloomberg, el governador George Pataki i l'exbatle Rudolph Giuliani foren els encarregats de llegir els discursos. Pataki recordà unes paraules de l'expresident Eisenhower sobre la pèrdua de vides a la Segona Guerra Mundial: «No hi ha tragèdia en la vida com la mort d'un al·lot. Les coses mai no tornen a ser de la manera que van ser». Així, recordà l'enorme dolor que senten els familiars de les víctimes.
Al costat dels gairebé 3.000 morts de Nova York, al Pentàgon i a Pensylvania es reté homenatge a les 184 i 40 persones que, respectivament, perderen la vida aquell dia.
El papa Joan Pau II també tingué ahir un record per les víctimes de l'11-S i declarà sentir-se «pròxim al poble americà». El pontífex rebé els bisbes nord-americans, i un dels prelats evocà els atemptats perpetrats contra les Torres Bessones a Nova York i també contra el Pentàgon a Washington.
«Us assegur que em sent pròxim al poble americà i que prec amb vosaltres perquè acabi el terrorisme i neixi una civilització de l'amor», els respongué el papa.
«Des d'aquell dia, la nostra nació ha realitzat una guerra sense descans contra el terror i el dimoni», assegurà Bush en un missatge carregat de referències a les víctimes dels atemptats, i en el qual anuncià la proclamació dels dies 10, 11 i 12 de setembre d'enguany com «Dies nacionals de l'oració i del record». El candidat demòcrata John Kerry no va voler passar per alt el tercer aniversari de l'11-S i, en un acte celebrat a Boston, el seu bastió de Massachusets, asseverà que els nord-americans donaren aquell dia «el millor de si mateixos».
«Encara que l'11 de setembre fou el pitjor dia que hem viscut, va treure el millor que hi havia en nosaltres. Sempre recordarem on érem aquell dia. I hem de recordar sempre que només derrotarem els qui volegueren destruir-nos si estam units» com a nació, afegí el candidat i senador per Massachusetts.
L'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats de Nova York començà a les 8.46 hores (14.46 a les Balears), moment en el qual el primer avió segrestat per terroristes suïcides, l'American Airlines Flight 11, s'estavellà contra la torre nord del World Trade Center. A aquella hora, els presents guardaren un minut de silenci que fou també mantingut pel president del país, George W. Bush, i la seva dona a la Casa Blanca.
Els pares i els avis de les víctimes, que foren els encarregats de llegir els noms de la llista, tornaren a ser protagonistes de l'acte. Molts d'ells portaven roses i les fotografies dels seus éssers estimats morts.
Després del primer minut, els presents tornaren a guardar silenci a les 9.03 hores locals, moment en què s'estavellà el segon avió. El mateix ocorregué a les 9.59 i a les 10.29 per recordar la caiguda de les dues Torres Bessones.
El batle Michael Bloomberg, el governador George Pataki i l'exbatle Rudolph Giuliani foren els encarregats de llegir els discursos. Pataki recordà unes paraules de l'expresident Eisenhower sobre la pèrdua de vides a la Segona Guerra Mundial: «No hi ha tragèdia en la vida com la mort d'un al·lot. Les coses mai no tornen a ser de la manera que van ser». Així, recordà l'enorme dolor que senten els familiars de les víctimes.
Al costat dels gairebé 3.000 morts de Nova York, al Pentàgon i a Pensylvania es reté homenatge a les 184 i 40 persones que, respectivament, perderen la vida aquell dia.
El papa Joan Pau II també tingué ahir un record per les víctimes de l'11-S i declarà sentir-se «pròxim al poble americà». El pontífex rebé els bisbes nord-americans, i un dels prelats evocà els atemptats perpetrats contra les Torres Bessones a Nova York i també contra el Pentàgon a Washington.
«Us assegur que em sent pròxim al poble americà i que prec amb vosaltres perquè acabi el terrorisme i neixi una civilització de l'amor», els respongué el papa.
Rodríguez vol que tots els policies municipals vagin armats pel carrer
El Govern balear vol que la policia municipal dugui per norma armes a la via pública. Fins ara, això tan sols succeïa en circumstàncies excepcionals. Així ho proposa l'esborrany del «Projecte de llei de coordinació de Policies Locals» que el conseller d'Interior ha lliurat als agents socials per a la seva discussió. L'article 22 de l'esmentat esborrany fixa que «els membres dels cossos de Policia Local, per la seva pertinença a un institut armat, duran, en l'exercici de les seves funcions l'armament reglamentari que se'ls assigni. Els serveis que es facin a la via pública, i els que impliquin custòdia o vigilància de persones o de béns, seran sempre amb armes».
Tan sols el batle del municipi podrà «decidir motivadament els serveis que es podran prestar sense armes, sempre que els mateixos no comportin un risc per als ciutadans». Fonts de la Policia Local de Palma han explicat a Diari de Balears que, avui per avui, la situació és a la inversa, en ser la norma anar sense armes i el cas excepcional portar-ne.
Les mateixes fonts indiquen que la major part dels números d'aquest municipi no van armats. L'excepció, la constitueixen, per exemple, la Unitat Nocturna o la d'Intervenció Immediata. En canvi, entre els que patrullen al carrer, els adscrits a la Policia de Barri realitzen les seves funcions desarmats.
Segons la nova llei, els vigilants municipals -funcionaris de pobles on no hi ha policia local- «en l'exercici de les seves funcions podran dur armes de foc, sempre que reuneixin els requisits de formació i de capacitació que es determinin per l'Escola Balear d'Administració Pública».
L'articulat de l'esborrany de la norma no indica, però, quina seria l'autoritat pertinent per determinar quins vigilants i quan han de dur armes de foc.
El debat social del projecte Rodríguez no ha fet res més que començar.
Tan sols el batle del municipi podrà «decidir motivadament els serveis que es podran prestar sense armes, sempre que els mateixos no comportin un risc per als ciutadans». Fonts de la Policia Local de Palma han explicat a Diari de Balears que, avui per avui, la situació és a la inversa, en ser la norma anar sense armes i el cas excepcional portar-ne.
Les mateixes fonts indiquen que la major part dels números d'aquest municipi no van armats. L'excepció, la constitueixen, per exemple, la Unitat Nocturna o la d'Intervenció Immediata. En canvi, entre els que patrullen al carrer, els adscrits a la Policia de Barri realitzen les seves funcions desarmats.
Segons la nova llei, els vigilants municipals -funcionaris de pobles on no hi ha policia local- «en l'exercici de les seves funcions podran dur armes de foc, sempre que reuneixin els requisits de formació i de capacitació que es determinin per l'Escola Balear d'Administració Pública».
L'articulat de l'esborrany de la norma no indica, però, quina seria l'autoritat pertinent per determinar quins vigilants i quan han de dur armes de foc.
El debat social del projecte Rodríguez no ha fet res més que començar.
Alliberats 26 dones i nins a Ossètia
Al final d'una llarga jornada de negociacions, el comando que reté centenars de persones en una escola del Caucas rus des de dimecres matí acceptà alliberar 26 dones i nins però més de 300 ostatges seguien sota l'amenaça de les seves armes a darrera hora d'ahir. El president rus Vladimir Putin assegurà que el seu objectiu era salvar els ostatges, fent la impressió de descartar la possibilitat de llançar un assalt, almenys en breu.
Un responsable de la cèl·lula de crisi anuncià que un grup de 26 dones i nins havia estat alliberat. «Han deixat sortir del col·legi només les mares amb nins menors de dos anys», va dir una de les dones alliberades. «És un primer èxit obtingut gràcies a la mediació de (l'expresident de la república caucàsica d'Ingúixia) Ruslan Auchev», explicà Lev Dzugayev.
Auchev, que sembla ser l'home clau en les negociacions, és un dels pocs críticos cap a la política de Putin a Txetxènia i és molt respectat al Caucas. Dimití com a president el desembre de 2001 pressionat pel Kremlin. El comando, format per almenys 17 homes i dones armats, que irrompé dimecres al matí en una escola de Beslan, a la república caucàsica d'Ossètia del Nord, reclama que les tropes russes es retirin de la república separatista veïna de Txetxènia.
El cap del servei federal de seguretat (FSB) per a Ossètia del Nord, Valeri Andreyev, descartà l'ús de la força per posar fi al segrest. «No hi ha més alternativa que el diàleg», declarà aquest responsable, segons el qual les forces de l'ordre no llançaran un assalt. «Temem que el procés de negociació sigui llarg i tens», assegurà.
Putin, que anul·là una visita a Turquia, afirmà que «totes les accions» de les forces de l'ordre «es dedicaran i subordinaran exclusivament a un objectiu, salvar la vida» dels ostatges. Poc després, els periodistes escoltaren dues explosions a prop de l'escola però pel que sembla només es tractava de granades.
Per a Putin, la situació recorda la del teatre moscovita de Dubrovka, on un comando txetxè va perpetrar l'octubre de 2002 un altre segrest massiu que va acabar dramàticament quan les forces especials van assaltar el lloc matant 129 ostatges. El segrest va causar dimecres 12 morts, entre ells un assaltant, va informar dijous el ministre de l'Interior d'Ossètia del Nord, Kazbek Dzantiev.
Un responsable de la cèl·lula de crisi anuncià que un grup de 26 dones i nins havia estat alliberat. «Han deixat sortir del col·legi només les mares amb nins menors de dos anys», va dir una de les dones alliberades. «És un primer èxit obtingut gràcies a la mediació de (l'expresident de la república caucàsica d'Ingúixia) Ruslan Auchev», explicà Lev Dzugayev.
Auchev, que sembla ser l'home clau en les negociacions, és un dels pocs críticos cap a la política de Putin a Txetxènia i és molt respectat al Caucas. Dimití com a president el desembre de 2001 pressionat pel Kremlin. El comando, format per almenys 17 homes i dones armats, que irrompé dimecres al matí en una escola de Beslan, a la república caucàsica d'Ossètia del Nord, reclama que les tropes russes es retirin de la república separatista veïna de Txetxènia.
El cap del servei federal de seguretat (FSB) per a Ossètia del Nord, Valeri Andreyev, descartà l'ús de la força per posar fi al segrest. «No hi ha més alternativa que el diàleg», declarà aquest responsable, segons el qual les forces de l'ordre no llançaran un assalt. «Temem que el procés de negociació sigui llarg i tens», assegurà.
Putin, que anul·là una visita a Turquia, afirmà que «totes les accions» de les forces de l'ordre «es dedicaran i subordinaran exclusivament a un objectiu, salvar la vida» dels ostatges. Poc després, els periodistes escoltaren dues explosions a prop de l'escola però pel que sembla només es tractava de granades.
Per a Putin, la situació recorda la del teatre moscovita de Dubrovka, on un comando txetxè va perpetrar l'octubre de 2002 un altre segrest massiu que va acabar dramàticament quan les forces especials van assaltar el lloc matant 129 ostatges. El segrest va causar dimecres 12 morts, entre ells un assaltant, va informar dijous el ministre de l'Interior d'Ossètia del Nord, Kazbek Dzantiev.
Balears tanca l'agost amb el major nombre d'aturats dels últims 6 anys
La situació preocupant de l'economia i del mercat laboral de les Balears tornà a reflectir-se en les darreres dades fetes públiques ahir pel Ministeri de Treball i Afers Socials. Així, la Comunitat tancà l'agost amb un total de 22.704 persones a l'atur. Aquesta xifra representa un increment interanual del 5'2% i, sobretot, és el registre més elevat dels darrers sis anys.
Al conjunt de l'Estat, l'atur augmentà 29.178 persones, un 1'86% respecte el mateix mes de 2003. El mes passat, hi havia 1'6 milions de persones inscrites a la xarxa estatal d'oficines de l'Inem, 13.217 més que el mes de juliol, amb un increment d'un 0'83%.
Tot i ser el ple de la temporada turística de les Balears, l'atur registrà l'agost un nou i preocupant augment. El col·lectiu de desocupats s'incrementà unes 813 persones, un 3'71% més que el juliol. Així la nostra Comunitat superà àmpliament la mitjana estatal, amb 13.217 aturats en termes absoluts i una variació d'un 0'83%.
Quant a l'evolució del mercat laboral per sectors, convé destacar construcció amb 925 aturats més de juliol a agost. Indústria fou un altre dels segments del teixit econòmic que manifestà registres negatius el mes passat, amb 123 desocupats més. Tot i que el sector serveis aconseguí treure 112 persones de l'atur d'un total de 15.000 desocupats, aquestes no han estat suficients per reduir la tendència negativa dels darrers dotze mesos amb prop d'un miler (931) d'aturats més.
Per illes, les oficines de l'Inem a Mallorca comptabilitzaren un total de 19.054 aturats, uns 760 més que l'agost de l'any passat. A Menorca, es registraren unes 1.209 persones desocupades durant el mes passat, 63 més que el 2003. Les Pitiüses també manifestaren una situació igualment preocupant, amb 2.441 aturats, uns 300 més que l'agost de 2003.
Tot i que el conseller de Treball i Formació, Cristòfol Triay, es reserva per avui qualsevol tipus de valoració, en una nota distribuïda per aquest departament es destacà que les Balears tancaren l'agost amb un «rècord històric» d'afiliats a la Seguretat Social i, alhora, «l'augment de l'atur fou per davall del registrat als darrers anys».
Des de la Conselleria de Treball i Formació s'insistí ahir a destacar que «de cada sis persones que es varen incorporar al mercat laboral durant el mes d'agost, cinc varen trobar feina». A més, la nota distribuïda pel departament dirigit pel menorquí Cristòfol Triay s'assenyalà que «un 11'6% dels contractes registrats durant 2004 a les Balears són indefinits, davant de la mitjana estatal que és d'un 8'9 per cent».
Tot i que l'increment de l'atur a les Balears quintuplicà l'agost la mitjana estatal, el Govern explicà que «aquest augment no suposa en cap cas la destrucció de llocs de feina».
Al conjunt de l'Estat, l'atur augmentà 29.178 persones, un 1'86% respecte el mateix mes de 2003. El mes passat, hi havia 1'6 milions de persones inscrites a la xarxa estatal d'oficines de l'Inem, 13.217 més que el mes de juliol, amb un increment d'un 0'83%.
Tot i ser el ple de la temporada turística de les Balears, l'atur registrà l'agost un nou i preocupant augment. El col·lectiu de desocupats s'incrementà unes 813 persones, un 3'71% més que el juliol. Així la nostra Comunitat superà àmpliament la mitjana estatal, amb 13.217 aturats en termes absoluts i una variació d'un 0'83%.
Quant a l'evolució del mercat laboral per sectors, convé destacar construcció amb 925 aturats més de juliol a agost. Indústria fou un altre dels segments del teixit econòmic que manifestà registres negatius el mes passat, amb 123 desocupats més. Tot i que el sector serveis aconseguí treure 112 persones de l'atur d'un total de 15.000 desocupats, aquestes no han estat suficients per reduir la tendència negativa dels darrers dotze mesos amb prop d'un miler (931) d'aturats més.
Per illes, les oficines de l'Inem a Mallorca comptabilitzaren un total de 19.054 aturats, uns 760 més que l'agost de l'any passat. A Menorca, es registraren unes 1.209 persones desocupades durant el mes passat, 63 més que el 2003. Les Pitiüses també manifestaren una situació igualment preocupant, amb 2.441 aturats, uns 300 més que l'agost de 2003.
Tot i que el conseller de Treball i Formació, Cristòfol Triay, es reserva per avui qualsevol tipus de valoració, en una nota distribuïda per aquest departament es destacà que les Balears tancaren l'agost amb un «rècord històric» d'afiliats a la Seguretat Social i, alhora, «l'augment de l'atur fou per davall del registrat als darrers anys».
Des de la Conselleria de Treball i Formació s'insistí ahir a destacar que «de cada sis persones que es varen incorporar al mercat laboral durant el mes d'agost, cinc varen trobar feina». A més, la nota distribuïda pel departament dirigit pel menorquí Cristòfol Triay s'assenyalà que «un 11'6% dels contractes registrats durant 2004 a les Balears són indefinits, davant de la mitjana estatal que és d'un 8'9 per cent».
Tot i que l'increment de l'atur a les Balears quintuplicà l'agost la mitjana estatal, el Govern explicà que «aquest augment no suposa en cap cas la destrucció de llocs de feina».
El PSIB adverteix que «mai no pot defensar» la piscina de Pedro J.
L'ús exclusiu que han fet el periodista Pedro J. Ramírez, la seva esposa, la dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada, i els seus pròxims de la piscina d'ús «general, públic i gratuït» situada davant ca seva a Costa dels Pins no serà defensat pel Partit Socialista balear, segons un comunicat d'aquesta formació remès ahir als mitjans de comunicació.
Els socialistes afirmen que «no podem defensar mai la piscina de Pedro J. Ramírez a Costa dels Pins ni qualsevol altra irregularitat urbanística» i, a més, expressen els seus «dubtes sobre la concessió que hi ha sobre aquesta obra», en al·lusió a l'ordre ministerial de 2001, firmada pel llavors titular de Medi Ambient, Jaume Matas, i que no ha estat publicada al BOE. «El PSIB-PSOE està amb la Llei de Costes», sentencia la nota.
El comunicat oficial és una resposta a la «manipulació» que el diari «El Mundo», que dirigeix Pedro J. Ramírez, ha fet d'unes declaracions del portaveu del PSIB-PSOE a Son Servera, Pep Barrientos. Els socialistes expressen la seva «indignació» per la publicació d'aquestes «declaracions clarament manipulades», en les quals es donava a entendre que els socialistes de Son Servera defensaven la situació irregular en la que es troba la piscina, denunciada pel dirigent del Lobby per la Independència Jaume Sastre davant Demarcació de Costes.
El comunicat afirma, de forma contundent, que «en cap moment de la conversa amb el periodista, Barrientos va esmentar les persones ni les organitzacions que són insultades en la informació publicada», amb referència a Jaume Sastre i al president-editor d'aquest diari, Pere A. Serra. El periòdic de Pedro J. Ramírez posava en boca de Barrientos que «la campanya de Serra i Sastre contra Pedro J. fa olor d'extorsió», i acusava els independentistes de «mentirosos, ridículos y trasnochados». A Barrientos se li feia dir també que «en tot cas, haurien de donar la culpa a Franco, que és qui donà la llicència de la piscina», oblidant que la concessió de 1974 va finalitzar deu anys després i no va ser renovada; que la instal·lació havia revertit a l'Estat; que Demarcació de Costes va proposar desmantellar la piscina i, si no es va fer, va ser per a l'ordre ministerial de Jaume Matas que li va conferir, això sí, «ús general, públic i gratuït». És a dir, oberta a tot el món. Tanmateix, els escoltes de Ramírez en barren el pas.
El comunicat explica que Barrientos parlà amb el periodista del diari de Ramírez «per establir la posició del PSIB-PSOE sobre la qüestió. 'Aquesta posició no pot passar mai per la defensa d'una obra irregular, ni aquesta ni qualsevol altra', afirma Barrientos».
ERC demanarà al Congrés dels Diputats aclariments al Govern sobre l'aplicació de la Llei de Costes a les Balears i, especialment, sobre la concessió a Pedro J. Ramírez.
Els socialistes afirmen que «no podem defensar mai la piscina de Pedro J. Ramírez a Costa dels Pins ni qualsevol altra irregularitat urbanística» i, a més, expressen els seus «dubtes sobre la concessió que hi ha sobre aquesta obra», en al·lusió a l'ordre ministerial de 2001, firmada pel llavors titular de Medi Ambient, Jaume Matas, i que no ha estat publicada al BOE. «El PSIB-PSOE està amb la Llei de Costes», sentencia la nota.
El comunicat oficial és una resposta a la «manipulació» que el diari «El Mundo», que dirigeix Pedro J. Ramírez, ha fet d'unes declaracions del portaveu del PSIB-PSOE a Son Servera, Pep Barrientos. Els socialistes expressen la seva «indignació» per la publicació d'aquestes «declaracions clarament manipulades», en les quals es donava a entendre que els socialistes de Son Servera defensaven la situació irregular en la que es troba la piscina, denunciada pel dirigent del Lobby per la Independència Jaume Sastre davant Demarcació de Costes.
El comunicat afirma, de forma contundent, que «en cap moment de la conversa amb el periodista, Barrientos va esmentar les persones ni les organitzacions que són insultades en la informació publicada», amb referència a Jaume Sastre i al president-editor d'aquest diari, Pere A. Serra. El periòdic de Pedro J. Ramírez posava en boca de Barrientos que «la campanya de Serra i Sastre contra Pedro J. fa olor d'extorsió», i acusava els independentistes de «mentirosos, ridículos y trasnochados». A Barrientos se li feia dir també que «en tot cas, haurien de donar la culpa a Franco, que és qui donà la llicència de la piscina», oblidant que la concessió de 1974 va finalitzar deu anys després i no va ser renovada; que la instal·lació havia revertit a l'Estat; que Demarcació de Costes va proposar desmantellar la piscina i, si no es va fer, va ser per a l'ordre ministerial de Jaume Matas que li va conferir, això sí, «ús general, públic i gratuït». És a dir, oberta a tot el món. Tanmateix, els escoltes de Ramírez en barren el pas.
El comunicat explica que Barrientos parlà amb el periodista del diari de Ramírez «per establir la posició del PSIB-PSOE sobre la qüestió. 'Aquesta posició no pot passar mai per la defensa d'una obra irregular, ni aquesta ni qualsevol altra', afirma Barrientos».
ERC demanarà al Congrés dels Diputats aclariments al Govern sobre l'aplicació de la Llei de Costes a les Balears i, especialment, sobre la concessió a Pedro J. Ramírez.
Prop de 4.000 docents podran accedir a una plaça a les Illes
Prop de 4.000 mestres i professors més de les Balears podran optar el curs que ve a una plaça d'interí gràcies a la convocatòria universal de professors interins que es farà per l'octubre, impulsada per la Direcció General de Personal Docent, i que facilitarà l'accés a tots els professionals de l'ensenyament que no han pogut participar de l'adjudicació que acabà ahir.
El director general de Personal Docent, Cristòfol Vidal, explicà que aquesta convocatòria extraordinària afavorirà tots aquells que han acabat la carrera recentment o els que han realitzat els cursos necessaris per accedir a la docència pública, a més del reciclatge de català corresponent. També hi podran optar aquells que per causes administratives o burocràtiques havien estat exclosos de la borsa d'interins.
Aquesta mesura, segons Vidal, afavorirà que es puguin cobrir aquelles places que tradicionalment generen més problemes, com ara Audició i Llenguatge o altres més específiques com Arts de Pesca. Pel que fa al procés d'adjudicació d'enguany, va finalitzar dilluns amb un total del 99'5 per cent de les places d'Educació Primària repartides i el 92'35 per cent de Secundària, segons informà Vidal.
El director general de Personal Docent, Cristòfol Vidal, explicà que aquesta convocatòria extraordinària afavorirà tots aquells que han acabat la carrera recentment o els que han realitzat els cursos necessaris per accedir a la docència pública, a més del reciclatge de català corresponent. També hi podran optar aquells que per causes administratives o burocràtiques havien estat exclosos de la borsa d'interins.
Aquesta mesura, segons Vidal, afavorirà que es puguin cobrir aquelles places que tradicionalment generen més problemes, com ara Audició i Llenguatge o altres més específiques com Arts de Pesca. Pel que fa al procés d'adjudicació d'enguany, va finalitzar dilluns amb un total del 99'5 per cent de les places d'Educació Primària repartides i el 92'35 per cent de Secundària, segons informà Vidal.
un gran honor
Soy el mallorquín afincado en palencia. No olvido nunca, nunca, a mi Mallorca natal. Nostálgicamente se cumple en mí lo que cantamos en «Patria»: «Quina terra tan bella n'es Mallorca, per mi no ey ha en el mon com sa Roca... Lluny d'aquesta llum que tant he vista, sa vida en altre lloc sería trista. Patria, si jò's dexava cualque día, de sa pena, de sa pena, en moriría».
Aquí voy a dejar en letra impresa mi orgullo de ser mallorquín. Lejos de Mallorca, este orgullo cada día es mayor. La infancia marca. recuerdo que decian muchas veces «L'enfant que je suis été» (el niño que fui). Yo a mis 30 años superados sido siendo s'al·lot que era a sa Raconada d'Algaida. Sigo recordando las noches serenas y oscuras (nuestra única iluminación era la luz tenue de un llum d'oli), el cielo maravillosamente estrellado de las noches de verano, el tintineo melancólico y desacompasado d'es picarols de ses ovelles etc, etc, etc. Sí, sigo siendo aquel niño que fui, que jugaba en la calle a «rompes» o a «quens»... Orgulloso de unos padres dechados de honradez y sabiduría innata. No fueron agraciados por esta maldita tierra castellana , pero tenían «seny» a raudales, además de un amor desbordante a los hijos, a las personas y a las cosas. Orgulloso de mi lengua mallorquina tan antigua, tan melodiosa, tan nuestra, con sus uep!, au idò, mem. Orgulloso de su paisaje, maravilla del universo y gozo de millones de turistas. Precisamente estos millones de «forasters» son el plebiscito internacional irrefutable de lo maravillosas que son nuestras islas...
incomprensible que haya mallorquines, y no mallorquines como los hay, que menosprecien lo nuestro: su lengua, armoniosa y ancestral; sus costumbres, cruce de muchas civilizaciones; su idiosincrasia, única e intransferible...
Aquí voy a dejar en letra impresa mi orgullo de ser mallorquín. Lejos de Mallorca, este orgullo cada día es mayor. La infancia marca. recuerdo que decian muchas veces «L'enfant que je suis été» (el niño que fui). Yo a mis 30 años superados sido siendo s'al·lot que era a sa Raconada d'Algaida. Sigo recordando las noches serenas y oscuras (nuestra única iluminación era la luz tenue de un llum d'oli), el cielo maravillosamente estrellado de las noches de verano, el tintineo melancólico y desacompasado d'es picarols de ses ovelles etc, etc, etc. Sí, sigo siendo aquel niño que fui, que jugaba en la calle a «rompes» o a «quens»... Orgulloso de unos padres dechados de honradez y sabiduría innata. No fueron agraciados por esta maldita tierra castellana , pero tenían «seny» a raudales, además de un amor desbordante a los hijos, a las personas y a las cosas. Orgulloso de mi lengua mallorquina tan antigua, tan melodiosa, tan nuestra, con sus uep!, au idò, mem. Orgulloso de su paisaje, maravilla del universo y gozo de millones de turistas. Precisamente estos millones de «forasters» son el plebiscito internacional irrefutable de lo maravillosas que son nuestras islas...
incomprensible que haya mallorquines, y no mallorquines como los hay, que menosprecien lo nuestro: su lengua, armoniosa y ancestral; sus costumbres, cruce de muchas civilizaciones; su idiosincrasia, única e intransferible...
Llums i ombres de l'esport
Des del final de les competicions futbolístiques per clubs de la temporada 2003-04 fins a l'inici de les de la temporada 2004-05, l'esport d'elit s'ha desenvolupat sense solució de continuïtat. Entre una i altra temporades, s'hi ha intercalat, a part de torneigs d'escassa entitat i supercopes -en el terreny futbolístic-, l'Eurocopa de Portugal i els Jocs Olímpics d'Atenes, que acaben coincidint amb l'inici de la lliga espanyola. Al marge de decepcions o triomfalismes, s'imposa una realitat que hauria de ser degudament assumida per tothom, i és l'altíssim grau de professionalització de l'esport olímpic, que ha adulterat irreversiblement l'esperit dels jocs i, d'altra banda, no ha assolit objectius tan reiteradament proclamats com és ara la creació d'un espai de concòrdia entre els països. Al contrari, diríem que la competitivitat s'ha desproveït de noblesa «olímpica» i ha contaminat els jocs exacerbant els nacionalismes de naturalesa estatal. Si hi afegim el fet ja irrefutable de la creixent corrupció en la massa dirigent del moviment olímpic, sens dubte ens trobarem davant un panorama encara menys exemplar que el que ofereix l'esport obertament professionalitzat fins al paroxisme, com és el futbol. Les aficions viuen l'inici de la nova temporada amb una renovada il·lusió, que els equips convertiran en orgull o en frustració. En el cas del nostre representant a la divisió estranyament dita d'honor, els canvis produïts ens fan esperar la lliga amb algunes incògnites. I no parlam tant dels canvis registrats en la plantilla com en la composició de la directiva, en la qual l'absència de Bartomeu Cursach com a accionista majoritari ha permès una situació que obligarà el club a aprofundir en l'esperit democràtic mentre que, paradoxalment, confereix més poder real al president Alemany. Destaca, en el RCD Mallorca, la irregular funció de la fundació, que sembla tenir uns objectius més de caràcter financer que no social, camp en què hauria de contribuir a convertir el club en un element d'integració, en una terra amb un cens d'al·luvió, caracteritzada per un grau inquietant de desarrelament. Aquesta és una qüestió que la nova directiva s'hauria de plantejar seriosament, alhora que els nostres governants no poden passar ni un dia més mantenint la resta de clubs (i l'esport balear en general) en un estat d'abandó que els lliura a la indigència.
Tots els grups, menys PSOE i PP, volen que Aznar declari a la Comissió de l'11-M
Tots els grups parlamentaris llevat del PSOE i del PP han anunciat ja que encara consideren pertinent escoltar el testimoni de l'expresident del Govern José María Aznar davant la Comissió d'investigació parlamentària de l'11-M, i així ho tornaran a reclamar en la reunió del 7 de setembre.
Analitzades les compareixences de juliol i la documentació, IU-ICV, CiU, ERC i PNB troben que Aznar ha d'aclarir determinades incògnites. El secretari d'Organització i Coordinació del PSOE, José Blanco, afirmà que els màxims responsables del Govern del PP en la informació sobre els atemptats ja han comparegut i que la presència de José María Aznar «no aportarà gens de llum».
Quant a les conclusions de la Comissió, el secreatri general del PSOE López Garrido explicà que giren entorn de quatre punts bàsics: la redefinició del concepte de terrorisme internacional, determinar de quina manera actuaren els poders públics abans i després dels atemptats, el plantejaments de mesures amb vista al futur, i per acabar que la Comissió estableixi les bases per crear un pacte contra el terrorisme que inclogui totes les forces polítiques i que s'estengui a tots els països europeus.
Per la seva banda, el PP defensarà entre altres qüestions la necessitat d'aprofundir en les «incògnites obertes» sobre l'autoria dels atemptas. CiU defensarà la necessitat d'evitar traslladar a la ciutadania «que no som capaços d'arribar a acords en la construcció de nous elements de lluita contra el terrorisme».
ERC considera ja provat que el Govern del PP «mentí» i es produïren «errors» i «imprevisió» en la cúpula policíaca en relació amb les accions terroristes de l'11-M a Madrid. Una visió similar a la d'IU-ICV, que considera que diversos membres de l'Executiu del PP «pressionaren, desinformaren, ocultaren o endarreriren la informació i de vegades mentiren, amb l'únic objectiu de mantenir la hipòtesi d'ETA».
L'autocrítica sobre els fets previs als atemptats a Madrid és l'element que inspira les conclusions del grup del PNB, una anàlisi encara incompleta però que insistirà en aquest aspecte, sense el qual un futur pla contra el terrorisme «quedarà coix per força».
Analitzades les compareixences de juliol i la documentació, IU-ICV, CiU, ERC i PNB troben que Aznar ha d'aclarir determinades incògnites. El secretari d'Organització i Coordinació del PSOE, José Blanco, afirmà que els màxims responsables del Govern del PP en la informació sobre els atemptats ja han comparegut i que la presència de José María Aznar «no aportarà gens de llum».
Quant a les conclusions de la Comissió, el secreatri general del PSOE López Garrido explicà que giren entorn de quatre punts bàsics: la redefinició del concepte de terrorisme internacional, determinar de quina manera actuaren els poders públics abans i després dels atemptats, el plantejaments de mesures amb vista al futur, i per acabar que la Comissió estableixi les bases per crear un pacte contra el terrorisme que inclogui totes les forces polítiques i que s'estengui a tots els països europeus.
Per la seva banda, el PP defensarà entre altres qüestions la necessitat d'aprofundir en les «incògnites obertes» sobre l'autoria dels atemptas. CiU defensarà la necessitat d'evitar traslladar a la ciutadania «que no som capaços d'arribar a acords en la construcció de nous elements de lluita contra el terrorisme».
ERC considera ja provat que el Govern del PP «mentí» i es produïren «errors» i «imprevisió» en la cúpula policíaca en relació amb les accions terroristes de l'11-M a Madrid. Una visió similar a la d'IU-ICV, que considera que diversos membres de l'Executiu del PP «pressionaren, desinformaren, ocultaren o endarreriren la informació i de vegades mentiren, amb l'únic objectiu de mantenir la hipòtesi d'ETA».
L'autocrítica sobre els fets previs als atemptats a Madrid és l'element que inspira les conclusions del grup del PNB, una anàlisi encara incompleta però que insistirà en aquest aspecte, sense el qual un futur pla contra el terrorisme «quedarà coix per força».
Zapatero diu que el descompte per als residents pujarà al 38% el 2005
El president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, reiterà ahir des de Menorca que el seu Govern incrementarà el descompte per als residents l'any que ve. Com ja assenyalà després de la reunió amb el rei Joan Carles a Marivent, el 9 d'agost, el cap de l'Executiu manifestà ahir que els descomptes en el preu dels bitllets d'avió per als residents pujaran del 33 al 38% el 2005.
Zapatero, que interrompé ahir les seves vacacions per sopar amb militants i amb simpatitzants socialistes a Maó, presentà aquesta decisió com un «compromís amb les Illes Balears». Després d'explicar que el transport públic és un dels problemes bàsics de la Comunitat, assegurà que a ell li agrada «complir les promeses».
Per aquest motiu, «començarem» a treballar per aconseguir que en el futur la subvenció per als passatges aeris dels residents arribi al 50% del preu. En l'àmbit estatal, anuncià un increment del 30% en el pressupost destinat a les polítiques d'habitatge i un pla específic en aquest apartat per a les Illes Balears. Unes mesures que, segons declarà, il·lustren el compromís de l'Executiu amb les polítiques socials.
També reclamà el suport de totes les formacions a la futura llei integral contra la violència de gènere, que s'aprovarà abans del juny vinent, perquè tots se sumin a la «rebel·lió contra el masclisme criminal» i es pugui posar fi «al sofriment de moltíssismes dones».
Durant la trobada, que congregà els principals dirigents socialistes de les Balears, encapçalats pel secretari general del partit, Francesc Antich; la presidenta del Consell de Menorca, Joana Barceló; el líder dels socialistes menorquins, Marc Pons; i el batle de Maó, Artur Bagur, Zapatero formulà també un clar advertiment per a ETA, que fa unes setmanes va reprendre la seva campanya d'estiu amb la col·locació de bombes d'escassa potència en diferents localitats de l'Estat. Així, realitzà una crida a mantenir la unitat en la lluita contra el terrorisme, i assenyalà que tot i que ETA vulgui «regirar i amenaçar» l'únic camí possible és la fi del terrorisme.
El cap de l'Executiu afirmà que, si bé «el seu objectiu és fer-se notar», l'organització toparà sempre «amb la fortalesa del Govern i els demòcrates». «L'únic camí que té ETA és la fi de la violència», proclamà el cap de l'Executiu, aclamat pels centenars de persones que acudiren a l'acte, celebrat al recinte firal de Menorca.
Zapatero, que aprofita els darrers dies de vacances a Menorca, es presentà ahir davant els militants molt relaxat i repartí comentaris irònics durant el seu discurs, en el qual també parlà de carreteres. Així, anuncià que el seu gabinet no prendrà cap decisió «unilateral».
Zapatero, que interrompé ahir les seves vacacions per sopar amb militants i amb simpatitzants socialistes a Maó, presentà aquesta decisió com un «compromís amb les Illes Balears». Després d'explicar que el transport públic és un dels problemes bàsics de la Comunitat, assegurà que a ell li agrada «complir les promeses».
Per aquest motiu, «començarem» a treballar per aconseguir que en el futur la subvenció per als passatges aeris dels residents arribi al 50% del preu. En l'àmbit estatal, anuncià un increment del 30% en el pressupost destinat a les polítiques d'habitatge i un pla específic en aquest apartat per a les Illes Balears. Unes mesures que, segons declarà, il·lustren el compromís de l'Executiu amb les polítiques socials.
També reclamà el suport de totes les formacions a la futura llei integral contra la violència de gènere, que s'aprovarà abans del juny vinent, perquè tots se sumin a la «rebel·lió contra el masclisme criminal» i es pugui posar fi «al sofriment de moltíssismes dones».
Durant la trobada, que congregà els principals dirigents socialistes de les Balears, encapçalats pel secretari general del partit, Francesc Antich; la presidenta del Consell de Menorca, Joana Barceló; el líder dels socialistes menorquins, Marc Pons; i el batle de Maó, Artur Bagur, Zapatero formulà també un clar advertiment per a ETA, que fa unes setmanes va reprendre la seva campanya d'estiu amb la col·locació de bombes d'escassa potència en diferents localitats de l'Estat. Així, realitzà una crida a mantenir la unitat en la lluita contra el terrorisme, i assenyalà que tot i que ETA vulgui «regirar i amenaçar» l'únic camí possible és la fi del terrorisme.
El cap de l'Executiu afirmà que, si bé «el seu objectiu és fer-se notar», l'organització toparà sempre «amb la fortalesa del Govern i els demòcrates». «L'únic camí que té ETA és la fi de la violència», proclamà el cap de l'Executiu, aclamat pels centenars de persones que acudiren a l'acte, celebrat al recinte firal de Menorca.
Zapatero, que aprofita els darrers dies de vacances a Menorca, es presentà ahir davant els militants molt relaxat i repartí comentaris irònics durant el seu discurs, en el qual també parlà de carreteres. Així, anuncià que el seu gabinet no prendrà cap decisió «unilateral».
Amarga plata per al tennis espanyol
Les espanyoles Conchita Martínez i Virginia Ruano hagueren de conformar-se amb la plata olímpica després d'haver perdut la final dels Jocs d'Atenes enfront de les xineses Tian-Tian Sun i Ting Li per un dobre 6-3, en el partit més fluix de la parella hispana des que s'inicià el torneig.
El tennis espanyol haurà d'esperar fins als Jocs de Pequín per guanyar el seu primer or olímpic, encara que la plata que es penjaren al coll l'aragonesa i la canària serà el novè metall que aquesta especialitat du al medaller, al qual mai no ha deixat d'aportar metalls des que el 1988 fou reincorporada al programa olímpic.
Conchita i Ruano tenien l'oportunitat de guanyar aquest primer or, que també hauria estat el primer d'Espanya des de l'inici d'aquests Jocs. A canvi, sumaren la setena medalla.
El duet espanyol havia arribat a la final amb el cartell de favorit, no tan sols perquè eren les segones caps de sèrie, sinó perquè no havien cedit cap set ni un en tota la setmana. A més, les dues havien vençut les xineses amb anterioritat, encara que amb les seves parelles habituals, mai juntes.
Tot pintava bé per a les hispanes, que a més tenien davant dues jugadores procedents d'un país amb poca tradició en tennis i que mai no n'havia guanyat cap medalla. El prometedor panorama se n'anà a n'orris a mesura que avançava el partit i el talent de les espanyoles claudicà davant la compenetració de les xineses, companyes habituals en el circuit, en el qual han guanyat ja quatre torneigs.
El tennis espanyol haurà d'esperar fins als Jocs de Pequín per guanyar el seu primer or olímpic, encara que la plata que es penjaren al coll l'aragonesa i la canària serà el novè metall que aquesta especialitat du al medaller, al qual mai no ha deixat d'aportar metalls des que el 1988 fou reincorporada al programa olímpic.
Conchita i Ruano tenien l'oportunitat de guanyar aquest primer or, que també hauria estat el primer d'Espanya des de l'inici d'aquests Jocs. A canvi, sumaren la setena medalla.
El duet espanyol havia arribat a la final amb el cartell de favorit, no tan sols perquè eren les segones caps de sèrie, sinó perquè no havien cedit cap set ni un en tota la setmana. A més, les dues havien vençut les xineses amb anterioritat, encara que amb les seves parelles habituals, mai juntes.
Tot pintava bé per a les hispanes, que a més tenien davant dues jugadores procedents d'un país amb poca tradició en tennis i que mai no n'havia guanyat cap medalla. El prometedor panorama se n'anà a n'orris a mesura que avançava el partit i el talent de les espanyoles claudicà davant la compenetració de les xineses, companyes habituals en el circuit, en el qual han guanyat ja quatre torneigs.
Més de 40.000 immigrants que resideixen a Balears es troben en situació irregular
El 2004 ha començat amb més de 40.000 estrangers que no tenen regularitzada la seva situació. En concret, segons les xifres publicades aquestes darreres setmanes per l'Institut Nacional d'Estadística -INE-, enguany el col·lectiu estranger a les Balears ha crescut amb 10.789 empadronats, passant dels 126.505 que hi havia l'1 de gener del 2003 a 137.294 al cap d'un any.
Aquests 137.294 residents originaris de fora de l'Estat espanyol contrasten amb els 96.740 que el passat 14 d'agost havien obtingut els papers, segons les dades que en té la Delegació del Govern. D'aquesta manera, almanco 40.000 estrangers, la diferència entre el total d'empadronats i els regularitzats, resideixen a les Illes sense haver normalitzat la seva situació.
Tot i que en principi es tendeixi a pensar que qui no està regularitzat és perquè no pot, aquesta màxima no és del tot certa. Així, a pesar que l'INE encara no hagi publicat l'origen dels 137.294 estrangers empadronats enguany a les Balears, se sap que l'any passat no tots els qui eren comunitaris s'havien regularitzat. Els ciutadans amb nacionalitat d'un Estat membre de la Unió Europea -UE- hi tenen dret, però han de sol·licitar, de la mateixa manera que els extracomunitaris, un número d'identificació d'estrangers -NIE- i una targeta de residència.
L'any passat aquest tràmit no l'havien efectuat devers 15.000 dels 56.525 comunitaris que llavors residien a les Balears sense tenir la seva situació regularitzada. Ara, el principal col·lectiu afectat per la manca de papers és el d'extracomunitaris, que són la major part dels no regularitzats i que enguany són potser 25.000. La falta de papers els impossibilita l'accés a un contracte laboral legal i a tenir garantits uns drets laborals.
Aquests 137.294 residents originaris de fora de l'Estat espanyol contrasten amb els 96.740 que el passat 14 d'agost havien obtingut els papers, segons les dades que en té la Delegació del Govern. D'aquesta manera, almanco 40.000 estrangers, la diferència entre el total d'empadronats i els regularitzats, resideixen a les Illes sense haver normalitzat la seva situació.
Tot i que en principi es tendeixi a pensar que qui no està regularitzat és perquè no pot, aquesta màxima no és del tot certa. Així, a pesar que l'INE encara no hagi publicat l'origen dels 137.294 estrangers empadronats enguany a les Balears, se sap que l'any passat no tots els qui eren comunitaris s'havien regularitzat. Els ciutadans amb nacionalitat d'un Estat membre de la Unió Europea -UE- hi tenen dret, però han de sol·licitar, de la mateixa manera que els extracomunitaris, un número d'identificació d'estrangers -NIE- i una targeta de residència.
L'any passat aquest tràmit no l'havien efectuat devers 15.000 dels 56.525 comunitaris que llavors residien a les Balears sense tenir la seva situació regularitzada. Ara, el principal col·lectiu afectat per la manca de papers és el d'extracomunitaris, que són la major part dels no regularitzats i que enguany són potser 25.000. La falta de papers els impossibilita l'accés a un contracte laboral legal i a tenir garantits uns drets laborals.
María Quintanal obre el camí del medaller
L'espanyola María Quintanal es convertí ahir en la primera esportista espanyola a aconseguir una medalla als Jocs Olímpics d'Atenes, en obtenir un total de 84 encerts a la prova de tir olímpic en la modalitat de fossa (trap), disputada al camp de tir de Markopoulo, en la tercera jornada dels Jocs.
La basca, establerta a Las Palmas de Gran Canària, actual campiona del món, va cometre sis errors en la final, però el substanciós avantatge amb el qual va finalitzar la fase classificatòria li va permetre mantenir la segona plaça per darrere de la campiona olímpica, l'australiana Suzanne Balogh, que va aconseguir trencar 88 plats, mentre que la coreana Bo Na Lee va ser bronze, amb 83.
La competició de tir en la modalitat de fossa olímpica inclou tres sèries, en la qual les esportistes realitzen dos trets a 25 plats en cada una d'elles, i en acabar se suma el nombre de plats trencats per determinar la relació de finalistes, reservada a les sis primeres. Els tiradors disposen d'una nova partida de 25 plats, el resultat de la qual sumen al nombre d'encerts amb el qual passen a la final.
L'espanyola, que va iniciar aquesta última ronda amb un error en el doble tret en el primer d'ells, va esmenar-lo aviat amb cinc encerts consecutius per mantenir l'opció a la medalla d'argent, reforçada per la privilegiada posició que s'havia guanyat en la sèrie classificatòria.
La coreana Bo Na Lee, la pitjor de les sis finalistes en la prèvia, en què havia trencat 60 plats, es mostrava com la més regular en la tanda definitiva, en la qual va fallar el seu primer plat en el tretzè tret, al costat de la nord-americana Whitly López, que no va cometre el seu primer error fins al següent llançament.
La tiradora espanyola encarrilava la glòria de l'èxit olímpic a mesura que transcorria la final i les seves adversàries, sobre les quals tenia un considerable avantatge, augmentaven els seus errors.
No va encertar la basca en el seu doble tir en uns altres cinc plats, ja que fallà quan disparava en el seu intent als que corresponien als números 7, 10, 18, 21 i 23, però aquests errors, que units al primer van comptabilitzar un total de sis, no li impediren encarar els últims instants amb certa folgança.
Quan les sis finalistes exhaurien els cartutxos es van sentir els primers aplaudiments dels aficionats australians per premiar el títol de campiona olímpica de Balogh, que en assolir els 86 s'assegurava l'or; a continuació els seguidors espanyols van victorejar la medalla d'argent de Quintanal.
La regularitat d'encerts de la coreana Bo Na Lee, amb un total de 23 trets correctes, li donà el tercer lloc del podi, que va ocupar amb un total de 83 plats romputs.
La basca, establerta a Las Palmas de Gran Canària, actual campiona del món, va cometre sis errors en la final, però el substanciós avantatge amb el qual va finalitzar la fase classificatòria li va permetre mantenir la segona plaça per darrere de la campiona olímpica, l'australiana Suzanne Balogh, que va aconseguir trencar 88 plats, mentre que la coreana Bo Na Lee va ser bronze, amb 83.
La competició de tir en la modalitat de fossa olímpica inclou tres sèries, en la qual les esportistes realitzen dos trets a 25 plats en cada una d'elles, i en acabar se suma el nombre de plats trencats per determinar la relació de finalistes, reservada a les sis primeres. Els tiradors disposen d'una nova partida de 25 plats, el resultat de la qual sumen al nombre d'encerts amb el qual passen a la final.
L'espanyola, que va iniciar aquesta última ronda amb un error en el doble tret en el primer d'ells, va esmenar-lo aviat amb cinc encerts consecutius per mantenir l'opció a la medalla d'argent, reforçada per la privilegiada posició que s'havia guanyat en la sèrie classificatòria.
La coreana Bo Na Lee, la pitjor de les sis finalistes en la prèvia, en què havia trencat 60 plats, es mostrava com la més regular en la tanda definitiva, en la qual va fallar el seu primer plat en el tretzè tret, al costat de la nord-americana Whitly López, que no va cometre el seu primer error fins al següent llançament.
La tiradora espanyola encarrilava la glòria de l'èxit olímpic a mesura que transcorria la final i les seves adversàries, sobre les quals tenia un considerable avantatge, augmentaven els seus errors.
No va encertar la basca en el seu doble tir en uns altres cinc plats, ja que fallà quan disparava en el seu intent als que corresponien als números 7, 10, 18, 21 i 23, però aquests errors, que units al primer van comptabilitzar un total de sis, no li impediren encarar els últims instants amb certa folgança.
Quan les sis finalistes exhaurien els cartutxos es van sentir els primers aplaudiments dels aficionats australians per premiar el títol de campiona olímpica de Balogh, que en assolir els 86 s'assegurava l'or; a continuació els seguidors espanyols van victorejar la medalla d'argent de Quintanal.
La regularitat d'encerts de la coreana Bo Na Lee, amb un total de 23 trets correctes, li donà el tercer lloc del podi, que va ocupar amb un total de 83 plats romputs.
El conseller en cap de Catalunya nega que vetàs el cable elèctric amb Balears
El conseller en cap de la Generalitat catalana, Josep Bargalló, va reobrir ahir la polèmica amb el Govern balear en expressar el seu «malestar» amb el president Jaume Matas qui, segons va dir, el responsabilitzà de «vetar» la connexió per cable elèctric entre «la central nuclear de Vandellòs (Tarragona) i Balears». El responsable assegurà que no s'ha pres cap determinació sobre la connexió i acusà Matas de filtrar de manera interessada la cimera duita a terme a Barcelona el juliol.
Bargalló, qui acudí a la inauguració de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent (Catalunya Nord), aprofità per criticar el Govern balear i, en particular, el seu president no només per la filtració de la cimera, sinó també per la crisi de l'Institut Ramon Llull. El català assegurà que ara a la Generalitat li interessa més la presència del Govern d'Andorra en aquest organisme que la de l'Executiu balear.
Segons el conseller en cap, en la reunió de Barcelona es va acordar no fer públiques les converses mantingudes sobre la connexió elèctrica entre el Principat i les Illes però, tot i això, Matas hauria filtrat -va dir- una versió errònia de la seva posició.
El responsable català criticà l'actitud del president balear i assegurà que «Matas hauria de saber que, en les reunions entre governs, ningú no ha de guanyar per golejada» i menys «sense sortir a jugar». «S'ha passat de llest», afirmà. «A nosaltres ens interessava molt l'Institut Ramon Llull, de la mateixa manera que a ells els interessava l'energia elèctrica», apuntà.
El dirigent d'ERC aclarí que en la reunió no va descartar subministrar energia elèctrica a les Illes, però «no podíem donar el vistiplau (a l'acord) sense saber més coses», i es va preguntar si un acord com el proposat no obligaria a «allargar» la vida de la central nuclear. «Necessitam saber més coses del model energètic (de Balears) per decidir si volem col·laborar-hi», afirmà Bargalló, qui va retreure a Matas que «se'm fes únicament culpable a mi» que no hi hagués acord.
Aquest diari va intentar ahir, infructuosament, aconseguir una valoració política de l'Executiu. El conseller d'Energia, Josep Juan Cardona, ja havia apuntat que el cable elèctric no surt de la central nuclear de Vandellòs sinó d'una subestació ubicada en aquella zona i va recordar que el Pla energètic estatal garanteix el subministrament a Balears.
Bargalló també aprofità per restar importància a la marxa del Govern balear de l'Institut Ramon Llull en comentar que, malgrat el «desagradable» episodi de la seva partida de l'organisme, es donarà una «sortida positiva» a l'Institut perquè hi podran participar «institucions que no formin només part de l'Estat espanyol», i digué que «en aquests moments ens interessa més el Govern d'Andorra que el balear
Bargalló, qui acudí a la inauguració de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent (Catalunya Nord), aprofità per criticar el Govern balear i, en particular, el seu president no només per la filtració de la cimera, sinó també per la crisi de l'Institut Ramon Llull. El català assegurà que ara a la Generalitat li interessa més la presència del Govern d'Andorra en aquest organisme que la de l'Executiu balear.
Segons el conseller en cap, en la reunió de Barcelona es va acordar no fer públiques les converses mantingudes sobre la connexió elèctrica entre el Principat i les Illes però, tot i això, Matas hauria filtrat -va dir- una versió errònia de la seva posició.
El responsable català criticà l'actitud del president balear i assegurà que «Matas hauria de saber que, en les reunions entre governs, ningú no ha de guanyar per golejada» i menys «sense sortir a jugar». «S'ha passat de llest», afirmà. «A nosaltres ens interessava molt l'Institut Ramon Llull, de la mateixa manera que a ells els interessava l'energia elèctrica», apuntà.
El dirigent d'ERC aclarí que en la reunió no va descartar subministrar energia elèctrica a les Illes, però «no podíem donar el vistiplau (a l'acord) sense saber més coses», i es va preguntar si un acord com el proposat no obligaria a «allargar» la vida de la central nuclear. «Necessitam saber més coses del model energètic (de Balears) per decidir si volem col·laborar-hi», afirmà Bargalló, qui va retreure a Matas que «se'm fes únicament culpable a mi» que no hi hagués acord.
Aquest diari va intentar ahir, infructuosament, aconseguir una valoració política de l'Executiu. El conseller d'Energia, Josep Juan Cardona, ja havia apuntat que el cable elèctric no surt de la central nuclear de Vandellòs sinó d'una subestació ubicada en aquella zona i va recordar que el Pla energètic estatal garanteix el subministrament a Balears.
Bargalló també aprofità per restar importància a la marxa del Govern balear de l'Institut Ramon Llull en comentar que, malgrat el «desagradable» episodi de la seva partida de l'organisme, es donarà una «sortida positiva» a l'Institut perquè hi podran participar «institucions que no formin només part de l'Estat espanyol», i digué que «en aquests moments ens interessa més el Govern d'Andorra que el balear
Una nina de quatre anys mor en ser agredida per dos cans a Llucmajor
Rosana Mercadal Ramírez, de quatre anys, morí ahir a conseqüència de l'atac de dos cans a la finca dels seus oncles a Llucmajor. La petita jugava amb els animals al voltant de les onze del dematí quan de cop un d'ells s'hi llançà i la mossegà al cap, fet que li provocà greus ferides. Era un ca de bou de color blanc mesclat de pastor belga. Tot seguit, l'altre animal se sumà a l'agressió. La nina va ser traslladada pels seus oncles a Son Llàtzer, on va morir. Els pares es trobaven a Formentera de vacances. Un helicòpter del 061 es desplaçà a l'Illa i els traslladà a Palma. Els cans foren posats en quarantena i els faran les proves per saber les causes de l'agressió.
Un nin de 14 anys mor en ser atropellat per un autobús a Binissalem
Un nin marroquí de 14 anys morí ahir després de ser atropellat per un autobús a l'interior de la finca del Taller Ocupacional Son Agulló per a menors discapacitats, als afores de Binissalem. El nin era disminuït psíquic. L'accident es produí quan el menor s'amagà jugant sota el vehicle, el conductor no se n'adonà i li passà per sobre.
Dos morts i 11 ferits, entre ells quatre espanyols, en dos atemptats a Istanbul
Dos morts i 11 ferits, entre ells quatre espanyols, en dos atemptats a Istanbul
Els ferits foren evacuats en una situació de gran tensió. Foto: EFE
Dues persones moriren i onze resultaren ferides, quatre de les quals eren turistes espanyols, en dos atemptats amb bomba gairebé simultanis perpetrats ahir de matinada contra dos hotels ubicats en districtes turístics d'Istanbul. Els atemptats foren reivindicats per les Brigades d'Abu Hafs al Masri, un grup lligat a Al Qaeda, i després pels Falcons per la Llibertat del Kurdistan. Les bombes esclataren quasi al mateix temps. Els ciutadans espanyols, tres madrilenys i un procedent de Toledo, s'allotjaven a l'hotel Star Holiday. Dos d'ells quedaren en un principi sepultats per les runes, ja que la seva habitació es desplomà per l'explosió, encara que després foren rescatats.
Els ferits foren evacuats en una situació de gran tensió. Foto: EFE
Dues persones moriren i onze resultaren ferides, quatre de les quals eren turistes espanyols, en dos atemptats amb bomba gairebé simultanis perpetrats ahir de matinada contra dos hotels ubicats en districtes turístics d'Istanbul. Els atemptats foren reivindicats per les Brigades d'Abu Hafs al Masri, un grup lligat a Al Qaeda, i després pels Falcons per la Llibertat del Kurdistan. Les bombes esclataren quasi al mateix temps. Els ciutadans espanyols, tres madrilenys i un procedent de Toledo, s'allotjaven a l'hotel Star Holiday. Dos d'ells quedaren en un principi sepultats per les runes, ja que la seva habitació es desplomà per l'explosió, encara que després foren rescatats.
El Govern balear destinará 90.000 euros para ayudar a las familias de los enfermos de Alzheimer
El Govern balear subvencionará con 90.000 euros las actividades que ofrece la Asociación Familiares Alzheimer de Mallorca (AFAM), una entidad creada en 1994 que se dedica a la asistencia social y psicológica de este tipo de enfermos, unos 11.000 en el archipiélago, y de sus familiaresEl Govern balear subvencionará con 90.000 euros las actividades que ofrece la Asociación Familiares Alzheimer de Mallorca (AFAM), una entidad creada en 1994 que se dedica a la asistencia social y psicológica de este tipo de enfermos, unos 11.000 en el archipiélago, y de sus familiares.
Esta ayuda se incluyó en el convenio firmado hoy entre el vicepresidente de AFAM, Jaime Morell, y la vicepresidenta del Govern, Rosa Estarás, quien afirmó que el Ejecutivo autonómico tiene prevista también la creación de más plazas residenciales para atender esta clase de trastorno.
En este sentido, Estarás recordó que a finales de año se adjudicarán las obras de la futura residencia para afectados por alzheimer, que tendrá 120 plazas y se ubicará en el municipio de Marratxí.
Asimismo, explicó que se habilitarán plazas para estos enfermos en el centro de día que se construirá en las instalaciones del antiguo Hospital Militar de Palma.
También se adecuará el edificio "Cases Nines", situado al lado del Hospital Joan March de la capital balear, para su funcionamiento como centro de día.
Las obras de construcción de estas instalaciones, que fueron aprobadas el pasado mes de mayo por el Consorcio de Recursos Sociosanitarios de Mallorca, se prolongarán durante un periodo de unos 18 meses.
"Acogemos con satisfacción estas nuevas plazas, porque hay familiares que no se pueden permitir los precios de las residencias privadas", argumentó Morell.
En referencia a la subvención del Govern, Morell señaló que servirá para cubrir en gran parte los gastos del proyecto "Ayúdanos a ayudarlos", que incluye, entre otras prestaciones, servicios de atención psicológica, de asesoramiento personal y de ayuda y fisioterapia a domicilio.
"El problema es que el tema de los enfermos de alzheimer está olvidado. A veces sucede que los familiares los arrinconan y prácticamente no los mueven", aseguró Morell.
El vicepresidente de AFAM lamentó también las dificultades con que se encuentra su asociación para encontrar voluntarios dispuestos a asumir el cuidado de los afectados.
Esta ayuda se incluyó en el convenio firmado hoy entre el vicepresidente de AFAM, Jaime Morell, y la vicepresidenta del Govern, Rosa Estarás, quien afirmó que el Ejecutivo autonómico tiene prevista también la creación de más plazas residenciales para atender esta clase de trastorno.
En este sentido, Estarás recordó que a finales de año se adjudicarán las obras de la futura residencia para afectados por alzheimer, que tendrá 120 plazas y se ubicará en el municipio de Marratxí.
Asimismo, explicó que se habilitarán plazas para estos enfermos en el centro de día que se construirá en las instalaciones del antiguo Hospital Militar de Palma.
También se adecuará el edificio "Cases Nines", situado al lado del Hospital Joan March de la capital balear, para su funcionamiento como centro de día.
Las obras de construcción de estas instalaciones, que fueron aprobadas el pasado mes de mayo por el Consorcio de Recursos Sociosanitarios de Mallorca, se prolongarán durante un periodo de unos 18 meses.
"Acogemos con satisfacción estas nuevas plazas, porque hay familiares que no se pueden permitir los precios de las residencias privadas", argumentó Morell.
En referencia a la subvención del Govern, Morell señaló que servirá para cubrir en gran parte los gastos del proyecto "Ayúdanos a ayudarlos", que incluye, entre otras prestaciones, servicios de atención psicológica, de asesoramiento personal y de ayuda y fisioterapia a domicilio.
"El problema es que el tema de los enfermos de alzheimer está olvidado. A veces sucede que los familiares los arrinconan y prácticamente no los mueven", aseguró Morell.
El vicepresidente de AFAM lamentó también las dificultades con que se encuentra su asociación para encontrar voluntarios dispuestos a asumir el cuidado de los afectados.
Zapatero es compromet a abaratir el transport als balears l'any que ve
El president assegura que les reformes estatutàries respectaran la diversitat de l'Estat
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre ahir amb els ciutadans de les Illes Balears a abaratir les tarifes que aquests paguen pel transport, tant en els billets aeris com en els marítims. La promesa arribà després de la trobada mantinguda amb el rei Joan Carles I al palau de Marivent, i just el dia que es donava a conèixer una nova pujada dels preus dels vols interinsulars. Una vegada finalitzada l'audiència amb el monarca, el cap de l'Executiu central va comparèixer davant els mitjans per explicar el contingut de la trobada.
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre ahir amb els ciutadans de les Illes Balears a abaratir les tarifes que aquests paguen pel transport, tant en els billets aeris com en els marítims. La promesa arribà després de la trobada mantinguda amb el rei Joan Carles I al palau de Marivent, i just el dia que es donava a conèixer una nova pujada dels preus dels vols interinsulars. Una vegada finalitzada l'audiència amb el monarca, el cap de l'Executiu central va comparèixer davant els mitjans per explicar el contingut de la trobada.
Els sindicats posen sobre la taula la reconversió de 50.000 places d'hotel
Els sindicats UGT i CCOO han posat sobre la taula una proposta per reconvertir 50.000 places hoteleres a les Balears i pactar un pla social per als prop de 10.000 treballadors que es veurien afectats per la mesura. Els responsables de les federacions d'hoteleria d'ambdues centrals, Antonio Copete i Rafael Borràs, anunciaren, tanmateix, un calendari de mobilitzacions en el sector a partir del mes de setembre. La intensitat de la campanya «dependrà dels resultats de les converses» amb el Govern i els agents socials, sentenciaren ahir en una roda de premsa. Demà es tornarà a reunir la Mesa de Diàleg Social, un àmbit de concertació en el qual Copete i Borràs no tenen gens de confiança.
Las Islas son la segunda region donde menor porcentaje de autónomos cobraron la baja laboral a partir del cuarto día
Balears es la segunda Comunidad Autónoma donde se registró en el primer semestre un menor índice de incapacidad temporal sobre el total de autónomos que accedieron a la baja por enfermedad desde el cuarto día, con un 5,3 por ciento, por delante únicamente de Cataluña (4,56 por ciento), según datos de la Federación Nacional de Trabajadores Autónomos (ATA).
ya era hora
Los palacios señoriales de Ciutadella se abren a los turistas
El conseller de Turisme, Joan Flaquer, inauguró ayer el itinerario cultural por el que los propietarios de los edificios recibirán 1,81 euros de los 5 que cuesta la tarifa
El conseller de Turisme, Joan Flaquer, inauguró ayer el itinerario cultural por el que los propietarios de los edificios recibirán 1,81 euros de los 5 que cuesta la tarifa
Zapatero assegura a Matas que farà complir els acords d'Aznar
Els dos presidents es reuneixen en un ambient cordial al palau de la Moncloa
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, escoltà les reivindicacions de l'Executiu balear per boca del seu cap, Jaume Matas, en la reunió que tingué lloc ahir horabaixa al palau de la Moncloa. En un clima de cordialitat, ambdós mandataris repassaren les grans qüestions pendents, que impliquen sobretot el desenvolupament del Règim Especial i l'equilibri en el finançament de l'Educació, la Sanitat i les infraestructures. En aquest capítol, Rodríguez Zapatero reiterà la posició de la ministra Magdalena Álvarez: es respectarà el Conveni sempre que es revisin els traçats actuals amb criteris de sostenibilitat. El president espanyol, tanmateix, es comprometé a complir els compromisos contrets pel Govern de José María Aznar amb les Balears, com en el cas d'obres hidràuliques, el gasoducte i la construcció de centres de servei social per a gent gran, entre altres.
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, escoltà les reivindicacions de l'Executiu balear per boca del seu cap, Jaume Matas, en la reunió que tingué lloc ahir horabaixa al palau de la Moncloa. En un clima de cordialitat, ambdós mandataris repassaren les grans qüestions pendents, que impliquen sobretot el desenvolupament del Règim Especial i l'equilibri en el finançament de l'Educació, la Sanitat i les infraestructures. En aquest capítol, Rodríguez Zapatero reiterà la posició de la ministra Magdalena Álvarez: es respectarà el Conveni sempre que es revisin els traçats actuals amb criteris de sostenibilitat. El president espanyol, tanmateix, es comprometé a complir els compromisos contrets pel Govern de José María Aznar amb les Balears, com en el cas d'obres hidràuliques, el gasoducte i la construcció de centres de servei social per a gent gran, entre altres.
Hotelers de Platja de Palma volen reconvertir 3.000 places turístiques
Demanen al Govern negociar una mesura que afectaria 500 llocs de feina
El hotelers de la Platja de Palma asseguren que hi ha 3.000 places d'allotjament turístic susceptibles de ser reconvertides «en habitatges o en zones verdes», i demanen al Govern balear «negociar les condicions» d'aquesta mesura que podria afectar més de 500 llocs de feina. Can Pastilla, la Platja de Palma, l'Arenal de Palma i l'Arenal de Llucmajor integren una de les àrees turístiques més importants de les Illes Balears, amb gairebé 40.000 places repartides entre 135 establiments. La Platja de Palma tindrà enguany només tres setmanes de plena ocupació. Aquesta és una zona «madura», ja que va ser pionera del turisme de masses i de l'oferta tradicional de sol i platja.
El hotelers de la Platja de Palma asseguren que hi ha 3.000 places d'allotjament turístic susceptibles de ser reconvertides «en habitatges o en zones verdes», i demanen al Govern balear «negociar les condicions» d'aquesta mesura que podria afectar més de 500 llocs de feina. Can Pastilla, la Platja de Palma, l'Arenal de Palma i l'Arenal de Llucmajor integren una de les àrees turístiques més importants de les Illes Balears, amb gairebé 40.000 places repartides entre 135 establiments. La Platja de Palma tindrà enguany només tres setmanes de plena ocupació. Aquesta és una zona «madura», ja que va ser pionera del turisme de masses i de l'oferta tradicional de sol i platja.
Documents del CNI apunten que la pista islàmica es pogué seguir des del principi
nformes asseguren que els detonadors de la furgoneta d'Alcalá estaven a la vista
Una tona d'haixix a Sineu i Palma
Una partida de 1.000 quilos d'haixix ha estat intervinguda per la Guàrdia Civil en una nau industrial de Sineu i en un garatge de Palma. L'únic detingut, Saturnino M.S., de 44 anys, tenia antecedents per narcotràfic. La droga era adquirida al Marroc, arribava amb vaixell fins a la Península i allà era recollida pel presumpte «narco». Amb aquests viatges a València i Barcelona entraren a Mallorca importants partides, que eren amagades en unes instal·lacions del polígon industrial de Son Avinent, al carrer Vial-E nau 4.
El Govern ofereix a patrons i sindicats un gran pacte que 'corregeixi' el model turístic
CCOO ja alerta del cost laboral de reconvertir hotels en habitatges
El Govern balear admeté ahir davant els agents socials la necessitat de «corregir» el model turístic. L'Executiu autonòmic, representat per la vicepresidenta Rosa Estaràs, proposà a patronals i sindicats un gran pacte per millorar l'actual model turístic al voltant de sis punts: el 'tot inclòs'; l'oferta residencial; el canvi d'ús de l'oferta d'allotjament turístic; el turisme nàutic; l'oferta complementària i la desestacionalització. Tot i que Administració, patrons i treballadors coincideixen en la necessitat de pactar qualsevol canvi, es mantenen les diferències. De fet, Josep Benedicto, secretari general de CCOO, alertà de l'alt cost laboral que suposarà eliminar places hoteleres i convertir-les en residencials.
El Govern balear admeté ahir davant els agents socials la necessitat de «corregir» el model turístic. L'Executiu autonòmic, representat per la vicepresidenta Rosa Estaràs, proposà a patronals i sindicats un gran pacte per millorar l'actual model turístic al voltant de sis punts: el 'tot inclòs'; l'oferta residencial; el canvi d'ús de l'oferta d'allotjament turístic; el turisme nàutic; l'oferta complementària i la desestacionalització. Tot i que Administració, patrons i treballadors coincideixen en la necessitat de pactar qualsevol canvi, es mantenen les diferències. De fet, Josep Benedicto, secretari general de CCOO, alertà de l'alt cost laboral que suposarà eliminar places hoteleres i convertir-les en residencials.
.