Indignació a Catalunya en quedar-se sense la selecció nacional d'hoquei
El patinatge català rebé la pitjor notícia que podia esperar a Fresno, quan el comitè central de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) rebutjà el seu reconeixement, després d'haver-lo ratificat la mateixa instància mesos enrere a Miami però de forma provisional. La Federació Catalana de Patinatge ha entrat a formar part de la trista història d'aquest esport, perquè mai abans una decisió adoptada per l'executiva de la FIRS havia estat rebutjada en la següent instància.
El dia d'acció de gràcies als Estats Units passà a ser el de la desgràcia per a l'expedició catalana a la localitat californiana de Fresno, on es tancà de cop una porta, encara que se li va obrir una altra lleugerament, després que la pròpia FIRS hagi admès una acta d'apel·lació a la decisió adoptada hores abans. Fou una jornada d'embolics i de guions alterats des de la primera hora del matí. Allò que havia de ser una reunió plàcida amb un únic tema espinós en l'agenda, com era la 'qüestió catalana', es convertí en un enfrontament entre les dues posicions: els favorables a reconèixer Catalunya com a membre de la FIRS i els contraris a aquesta idea.
Tot just iniciada la reunió, l'ordre del dia de l'executiva fou alterat per l'intent dels membres més crítics amb l'acceptació de la catalana de tractat el tema amb celeritat i liquidar-lo el més aviat possible. El guió establert pel president de la FIRS, el català Isidre Oliveras de la Riva, fou ignorat perquè ell havia previst que la delegació espanyola defensés oralment davant el comitè central el recurs contra els acords de Miami que presentà pel maig.
Després havia d'entrar en escena la Catalana per a defensar-se també davant el recurs, i finalment l'Espanyola tenia dret a rèplica. El comitè central decidí que no volia escoltar les parts i que desitjava votar els acords de Miami per restituir l'ordre. Oliveras sortí llavors de la sala i s'endugué les dues delegacions a un altre àmbit, per separat, i amb cara desencaixada davant el terratrèmol que s'estava produint en l'executiva.
Primer parlà amb els representants de la Federació Espanyola, als qui féu saber la decisió dels seus col·legues d'executiva, i mitja hora més tard féu el mateix amb la delegació catalana, a la qual s'havia afegit l'advocat belga Jean Louis Dupont, conegut per haver duit el 'cas Bosman'. Després d'anunciar-los també les intencions del comitè central, Oliveras tornà a la sala per conèixer la deliberació dels seus col·legues, després de la qual anuncià que presentava la seva dimissió irrevocable, amb la qual cosa entregava el testimoni de la presidència a l'argentí Ernesto González.
Durant la llarga hora de deliberacions i raonaments, la tensió anava en augment en els passadissos de l'hotel, on tots els actors s'agitaven amb especulacions, que començaven a cobrar cos quan l'italià Sabatino Aracu, qui hores abans s'havia posicionat obertament a favor d'Espanya, sortí a fumar i filtrà que s'havia votat contra Catalunya per 6-3. El colombià Carlos Ferreira sortí minuts després de la reunió i se n'anà cap a la delegació espanyola per comunicar-los la bona nova.
Després de quasi cinc hores de reunió, Oliveras abandonà la sala per comunicar als informadors i les parts la decisió de l'executiva: s'havia rebutjat l'entrada de la Catalana a la FIRS. És a dir, la Catalana no havia superat la primera instància però pel camí que no esperava, ja que la seva intenció era defensar-se davant l'executiva. D'aquesta forma el seu nom desapareixia de l'ordre del dia de l'assemblea de la jornada següent, en la qual la cinquantena de federacions que han anat a Fresno hauran de refrendar si la dotzena de països que ho han sol·licitat entren a formar part de la FIRS.
El dia d'acció de gràcies als Estats Units passà a ser el de la desgràcia per a l'expedició catalana a la localitat californiana de Fresno, on es tancà de cop una porta, encara que se li va obrir una altra lleugerament, després que la pròpia FIRS hagi admès una acta d'apel·lació a la decisió adoptada hores abans. Fou una jornada d'embolics i de guions alterats des de la primera hora del matí. Allò que havia de ser una reunió plàcida amb un únic tema espinós en l'agenda, com era la 'qüestió catalana', es convertí en un enfrontament entre les dues posicions: els favorables a reconèixer Catalunya com a membre de la FIRS i els contraris a aquesta idea.
Tot just iniciada la reunió, l'ordre del dia de l'executiva fou alterat per l'intent dels membres més crítics amb l'acceptació de la catalana de tractat el tema amb celeritat i liquidar-lo el més aviat possible. El guió establert pel president de la FIRS, el català Isidre Oliveras de la Riva, fou ignorat perquè ell havia previst que la delegació espanyola defensés oralment davant el comitè central el recurs contra els acords de Miami que presentà pel maig.
Després havia d'entrar en escena la Catalana per a defensar-se també davant el recurs, i finalment l'Espanyola tenia dret a rèplica. El comitè central decidí que no volia escoltar les parts i que desitjava votar els acords de Miami per restituir l'ordre. Oliveras sortí llavors de la sala i s'endugué les dues delegacions a un altre àmbit, per separat, i amb cara desencaixada davant el terratrèmol que s'estava produint en l'executiva.
Primer parlà amb els representants de la Federació Espanyola, als qui féu saber la decisió dels seus col·legues d'executiva, i mitja hora més tard féu el mateix amb la delegació catalana, a la qual s'havia afegit l'advocat belga Jean Louis Dupont, conegut per haver duit el 'cas Bosman'. Després d'anunciar-los també les intencions del comitè central, Oliveras tornà a la sala per conèixer la deliberació dels seus col·legues, després de la qual anuncià que presentava la seva dimissió irrevocable, amb la qual cosa entregava el testimoni de la presidència a l'argentí Ernesto González.
Durant la llarga hora de deliberacions i raonaments, la tensió anava en augment en els passadissos de l'hotel, on tots els actors s'agitaven amb especulacions, que començaven a cobrar cos quan l'italià Sabatino Aracu, qui hores abans s'havia posicionat obertament a favor d'Espanya, sortí a fumar i filtrà que s'havia votat contra Catalunya per 6-3. El colombià Carlos Ferreira sortí minuts després de la reunió i se n'anà cap a la delegació espanyola per comunicar-los la bona nova.
Després de quasi cinc hores de reunió, Oliveras abandonà la sala per comunicar als informadors i les parts la decisió de l'executiva: s'havia rebutjat l'entrada de la Catalana a la FIRS. És a dir, la Catalana no havia superat la primera instància però pel camí que no esperava, ja que la seva intenció era defensar-se davant l'executiva. D'aquesta forma el seu nom desapareixia de l'ordre del dia de l'assemblea de la jornada següent, en la qual la cinquantena de federacions que han anat a Fresno hauran de refrendar si la dotzena de països que ho han sol·licitat entren a formar part de la FIRS.
0 comentarios