Llums i ombres de l'esport

Des del final de les competicions futbolístiques per clubs de la temporada 2003-04 fins a l'inici de les de la temporada 2004-05, l'esport d'elit s'ha desenvolupat sense solució de continuïtat. Entre una i altra temporades, s'hi ha intercalat, a part de torneigs d'escassa entitat i supercopes -en el terreny futbolístic-, l'Eurocopa de Portugal i els Jocs Olímpics d'Atenes, que acaben coincidint amb l'inici de la lliga espanyola. Al marge de decepcions o triomfalismes, s'imposa una realitat que hauria de ser degudament assumida per tothom, i és l'altíssim grau de professionalització de l'esport olímpic, que ha adulterat irreversiblement l'esperit dels jocs i, d'altra banda, no ha assolit objectius tan reiteradament proclamats com és ara la creació d'un espai de concòrdia entre els països. Al contrari, diríem que la competitivitat s'ha desproveït de noblesa «olímpica» i ha contaminat els jocs exacerbant els nacionalismes de naturalesa estatal. Si hi afegim el fet ja irrefutable de la creixent corrupció en la massa dirigent del moviment olímpic, sens dubte ens trobarem davant un panorama encara menys exemplar que el que ofereix l'esport obertament professionalitzat fins al paroxisme, com és el futbol. Les aficions viuen l'inici de la nova temporada amb una renovada il·lusió, que els equips convertiran en orgull o en frustració. En el cas del nostre representant a la divisió estranyament dita d'honor, els canvis produïts ens fan esperar la lliga amb algunes incògnites. I no parlam tant dels canvis registrats en la plantilla com en la composició de la directiva, en la qual l'absència de Bartomeu Cursach com a accionista majoritari ha permès una situació que obligarà el club a aprofundir en l'esperit democràtic mentre que, paradoxalment, confereix més poder real al president Alemany. Destaca, en el RCD Mallorca, la irregular funció de la fundació, que sembla tenir uns objectius més de caràcter financer que no social, camp en què hauria de contribuir a convertir el club en un element d'integració, en una terra amb un cens d'al·luvió, caracteritzada per un grau inquietant de desarrelament. Aquesta és una qüestió que la nova directiva s'hauria de plantejar seriosament, alhora que els nostres governants no poden passar ni un dia més mantenint la resta de clubs (i l'esport balear en general) en un estat d'abandó que els lliura a la indigència.