mio

La pluja pot embrutar la celebració de la Revetla de Sant Sebastià d'aquesta nit

Segons el responsable del Centre Meteorològic de Balears, Agustí Jansà, es podrien donar plujes febles a tot l'arxipèlag, que podrien dificultar la celebració dels actes tal i com eren prevists

El director del Centre Meteorològic de Balears, Agustí Jansà, ha informat avui que existeix la possibilitat que aquesta nit plogui a l'arxipèlag, situació que entelaria la celebració de la tradicional Revetla de les festes de Sant Sebastià a Palma, una cita en la qual més de 42 grups amenitzaran la nit als ciutadans de la capital balear.

En declaracions als mitjans, Jansà ha assegurat que la situació meteorològica d'avui és «ambígua», pel que ha remarcat que de dia «no és probable que plogui» tot i que ha matisat que «pot ser que es produeixin pluges febles» al llarg de la nit.

Alhora, i malgrat les possibles pluges, cal destacar que a la Plaça d'Espanya, i a partir de les 21.30 hores, tindrà lloc el concert organitzat pels 40 Principals, i entre les actuacions dels quals es troben les de grups com OBK, Despistaos, Carrer París, o Nena Daconte, entre d'altres.

Per la seva banda, la Plaça Major acollirà una vetllada, a partir de les 19.00 hores, en què les arrels de la cultura de Mallorca, com la 'sonada de xeremies' i els Castellers de Mallorca, es donaran cita per entretenir els presents. Així, a partir de les 21.00 hores, en el mateix lloc, els presents podran gaudir amb les actuacions d'Herbes Dolces, Xaloc Música, Llorenç Santamaria & Perikas Grup, així com l'actuació, com cap de cartell de la plaça, del conegut grup Revólver, amb Carlos Goñi al capdavant de la formació.

D'altra banda, Els Manolos entretindran als presents en la Plaza de Sant Francesc, on se celebrarà 'la nit flamenca' d'aquesta Revetla, a partir de les 21.00 hores.

Alhora, a la Plaça de la Reina la cap de cartell serà Rosario Flores, qui amenitzarà la vetllada amb la presentació dels temes que componen el seu últim treball 'Part de Mi', així com els seus temes més coneguts. Tot i això, N'Ainda i els Grollers de Sa Factoria també presentaran els seus temes davant els ciutadans.

Finalment, hem de recordar que el rock català i el jazz també formaran part de Sant Sebastià 2009, ja que a partir de les 21.00 hores en la Plaça de Cort grups com Anegats, Fora des Sembrat o Lax'n'Busto seran els encarregats d'animar els ciutadans que allà es congreguin, mentre que la Plaça de Santa Eulàlia acollirà una vetllada de Jazz, amb les actuacions de Miranda Jazz Quintet, entre d'altres agrupacions.

La recessió podria ser més profunda

La Comissió Europea ha emès el seu veredicte més pessimista: calcula que el PIB espanyol caurà el 2% enguany i l'atur fregarà el 19% el 2010

La Comissió Europea és més pessimista que el Govern sobre la gravetat de la recessió a Espanya i, així, preveu que el PIB es contregui aquest any el 2%, un retrocés que anirà acompanyat d'un fort augment de la desocupació, fins a prop del 19% de la població activa el 2010.

L'executiu de l'UE creu que la caiguda de l'activitat es moderarà l'any que ve, quan la baixada serà del 0,2%.

Les previsions de Brussel·les són també negatives en el que és referit a l'evolució dels comptes públics, ja que espera que el dèficit arribi el 6,2% el 2009, per reduir-se lleugerament el 2010, fins al 5,7%.

La Comissió destaca la brusca desacceleració que està sofrint l'economia espanyola, que el 2008 va créixer l'1,2% (davant el 3,7% l'any anterior) i ho atribueix en part a l'enduriment del mercat de crèdit, que ha repercutit en el consum privat i la inversió.

Ja que l'accés al crèdit no ha millorat i davant les negatives perspectives del mercat laboral, el consum de les famílies sofrirà una forta contracció aquest any, com la inversió en equip seguirà el camí descendent de la construcció residencial.

Brussel·les considera, tanmateix, que les mesures fiscals adoptades pel Govern, centrades en impulsar la inversió en infraestructures, limitaran la caiguda de la inversió en construcció. La conseqüència més greu, però, de la crisi es produirà al mercat laboral.

La Comissió espera que Espanya continuï destruint ocupació (caiguda del 3,9% el 2009 i del 2% el 2010) i que la taxa d'atur es dispari fins el 16,1% el 2009 i el 18,7% el 2010.

Els comptes públics, que ja van tenir dèficit l'any passat (del 3,4% del PIB), continuaran empitjorant considerablement, tenint en compte totes les mesures conjunturals aprovades pel Govern.

Així, Brussel·les creu que el dèficit arribarà al 6,2% el 2009 i al 5,7% el 2010, molt per sobre del límit del 3% del PIB que estableix el Pacte d'Estabilitat i Creixement.

En conseqüència, s'interromprà la reducció de l'activitat pública, que passarà del mínim del 36,2% del PIB abastat el 2007 al 53% del PIB el 2010.

Respecte al sector exterior, l'executiu comunitari espera una baixada de les exportacions aquest any (del 2,7%), encara que podrien reprendre el creixement al 2010, en línia amb l'evolució de la demanda global, mentre que les importacions es contrauran aquest any i el pròxim (el 4,6% i 2,1%, respectivament).

El dèficit per compte corrent registrarà una correcció gradual (passarà del 9,4% del PIB el 2008 al 6,6% el 2010), però continuarà essent elevat, subratlla la Comissió.

Finalment, la inflació tocarà fons aquest any, en el 0,6%, a causa de l'abaratiment de l'energia i la debilitat de la demanda, i repuntará lleugerament el 2010, fins al 2,4%.

Cita ineludible amb la Nit de l'Art

Galeries i centres d'art brindaren fins altes hores de la matinada en l'inici de la temporada expositiva de tardor. Una temporada que comença posant a l'abast del públic un ampli ventall de propostes. Així és la Nit de l'Art. El vespre en què la plàstica és l'indiscutible protagonista tornà a treure ahir al carrer centenars de persones, encara que sense veure's aglomeracions com les viscudes en passades edicions.

Si ahir la cita destacà per algun aspecte, aquest fou l'aposta de joves intentant animar amb iniciatives espontànies una festa que reclama renovar-se. En la seva IX edició, la nit de l'art ha passat de ser un acte de gran atractiu a veure's «ofegat per l'èxit» i reclamar propostes més actives que animin el circuit.

Entre aquestes iniciatives espontànies, cridà especialment l'atenció la protagonitzada pel col·lectiu La Unió fa la força. El grup de joves artistes improvisà una exposició a l'aire lliure davant l'església de Sant Nicolau traient l'art al carrer. Alberto Pinya, un d'aquests joves, fou clar i contundent en anunciar que amb ells «torna la revolució» i la primera pasa és «treure l'art al carrer amb exposicions alternatives urbanes».

A ells s'afegien dues estudiants de belles arts. Sandra i Mabe es passejaven afirmant ser la reencarnació de la nit de l'art i proposant als vianants expressar el seu art oferint el seu cos com a suport. No pocs s'hi resistiren.

Més formal, tal vegada en comptar amb espai propi, però alhora trencant la tònica habitual, Jandro mantingué animada tot el vespre la seva galeria Don Quixot. El pintor, que exhibia una col·lectiva sobre el personatge de Cervantes, va fer extensiva la mostra al públic anònim. Així, habilità a l'exterior diversos llenços posant-los al seu abast perquè il·lustrassin alguna referència personal sobre el llibre de cavalleries. La participació fou constant.

La Fàbrica de Licors celebrava la Nit del No Art i també triomfava amb el fotògraf Pepe Cañabate i amb l'espectacle de Miquel Àngel Llonovoy, molt explícit, com sempre, i titulat F'Art de Protoco.

Enmig de tot, la novetat també arribava dels joves. La proposta de l'Escola de Disseny Blau a l'Estudi General Lul·lià, tot i estar fora de circuit reuní nombós públic demostrant que els joves s'obren pas i cerquen un espai que no es pot aconseguir amb el plantejament que va veure néixer aquest esdeveniment.

Tanmateix, la importància de la cita mantingué el seu nivell en el circuit habitual. D'aquest, en destaca la gran aposta per la pintura que copsà la majoria dels espais. L'escultura, molt poca, però rellevant, es concentrà basicament en quatre noms Betty Gold, al Solleric, Nigel Hal, a Pelaires, Teresa Matas a Guaita i Ferran Aguiló a la Misericòrdia.

Ricard Chiang també aportà algunes peces, encara que el més destacat de la seva contribució a la Nit de l'Art fou la seva pintura. De fet, l'univers d'imatges iquietants de l'artista omplia les galeries Altair, Xavier Fiol i Joan Oliver «Maneu». Els tres espais atragueren nombrós públic. Com a iniciativa, s'ha de posar de relleu que l'artista creà per a l'ocasió una etiqueta per a les nombroses botelles de vi amb les quals es rebia els visitants. Tot i així, fou Luis Maraver, a la Fran Reus, qui aconseguí el major poder de convocatòria que es veié. Encara era prest i la majoria de la seva pintura, alguna d'anys passats, ja tenia comprador.

Pel que fa a les personalitats assiíues a la cita, s'ha de remarcar que es trobà a faltar molts artistes locals. A dos anys de les eleccions autonòmiques, molts polítics s'oblidaren de la convocatòria. A excepció del casal Solleric, que a primera hora reuní el PP i el PSOE municipal, poques cares a esmentar. Com a curiositat, s'ha de dir que la batlessa Cirer volgué deixar reflectida la importància de la cita amb l'elecció del model, el mateix que lluí en la recepció als prínceps d'Astúries en la visita oficial i que fou tan comentat.

Del PP també arribà una de les sorpreses de la vetlada. El conseller José María Rodríguez deixava de banda la política per fer un exhaustiu recorregut per totes i cada una de les galeries. Amb molt bon humor confessava el seu interès per l'art i s'atrevia, amb modèstia, a confessar-se com un «petit col·leccionista». Noms com els de Lucía Bosé, habitual a la cita, tampoc no hi faltà.

Enguany, tot i haver-se suprimit el recorregut oficial, el casal Solleric es convertia a les 20.00 hores en el punt més concorregut de

El Consell d'Europa recomana la immersió lingüística a les escoles

Un informe lingüístic del Consell d'Europa ha suggerit que el Govern balear implanti «un altre model escolar» i aposti per estendre, «de manera sistemàtica», la «immersió total». Aquesta recomanació l'estén al País Valencià i a Galícia, però no a Catalunya, que rep l'enhorabona pel seu «excel·lent sistema educatiu».

L'informe ha estat realitzat per un comitè d'experts independents, el qual ha estat el primer que ha avaluat l'aplicació de la Carta del Consell d'Europa per la Protecció de les Llengües Regionals i Minoritàries, en vigor d'ençà el 2001. El document fou aprovat dimecres pel Comitè de Ministres (representants dels governs dels països membres) del Consell d'Europa, després que el comitè d'experts visitàs l'Estat espanyol l'any passat per conèixer la situació de les diferents llengües. Durant la «inspecció», els tècnics del Consell d'Europa s'entrevistaren amb autoritats regionals i jurídiques, polítics, periodistes, pedagogs, ONG i representants lingüístics.

Tot i que el document felicita l'Estat per la protecció que dóna a les llengües minoritàries, també adverteix que, en general, la normalització de les diferents llengües no és satisfactòria en els àmbits dels tribunals i l'Administració perifèrica.

Igualment, l'informe dedica vint pàgines a la situació del català a les Illes. En aquest apartat, a més de fer les consideracions abans esmentades, els experts indiquen que «l'actual model educacional no assoleix el nivell necessari». En aquest sentit, els tècnics consideren que per assolir el nivell ideal d'una llengua cooficial és necessària «l'oferta a Balears d'un ensenyament essencialment en català i no limitat a la meitat del currículum».

D'altra banda, el treball adverteix que el sistema judicial «no sembla garantir que els procesos judicials siguin igualment conduïts en català que en castellà quan un parlant el requereix». En aquest sentit, creu que el fet que hi hagi «un nombre limitat de jutges capaços de parlar català és un obstacle».

L'embranzida de la construcció no evita l'estancament de l'economia de Balears

El creixement de l'economia balear mostra símptomes d'estancament, tot i l'empenta de la construcció, que ha crescut fins a un 3 per cent en el segon trimestre de 2005. L'informe de conjuntura del Centre de Recerca Econòmica de Sa Nostra (CRE) alerta també del fort endeutament que pateixen les famílies de Balears i que les fa més vulnerables als «xocs externs».

Antoni Riera, director del CRE, assenyalà el deute familiar i la construcció com els «pilars» de l'augment econòmic. Tot i així, reconegué que no es pot mantenir el cicle de creixement a mitjan i llarg termini depenent d'aquests dos factors. Riera declarà que l'economia balear està perdent el ritme de creixement del primer semestre de 2004. En aquest sentit, creu que no es pot parlar de consolidació de l'etapa de recuperació, sinó d'estabilització. «Dues terceres parts dels indicadors continuen estancats o perden ritme», afirmà.

Per sectors, l'alça de la construcció i la recuperació dels serveis han estirat l'economia, mentre que la indústria ha prosseguit el comportament irregular mostrat durant els trimestres anteriors. En el cas de l'obra pública, el fort creixement de la licitació oficial de l'any anterior alimenta l'expansió de la construcció el 2005.

L'informe fa també una revisió del mercat de treball, del qual afirma que té una «evolució clarament negativa» durant el primer trimestre. Si més no en termes interanuals, explica com l'alentiment en el creixement de la població activa (1'4%, la menor taxa dels tres darrers anys) ha permès un ritme de reducció de l'atur superior. És a dir, ha disminuït el nombre d'aturats, malgrat tenir un creixement real de l'ocupació inferior a la mitjana estatal.

Riera afegí que, tot i això, aquesta millora no és suficient per tornar les Illes als primers llocs del rànquing de les comunitats autònomes amb menors taxes d'atur.

Pel que fa al turisme, s'ha registrat un augment de la demanda durant el primer quadrimestre, tant en termes d'arribades (un 2'2 per cent) com de despesa (un 3'2 per cent). Aquestes xifres no han pogut compensar la disminució de l'estada mitjana, que ha caigut un 6'2 per cent, i la de les pernoctacions hoteleres, un 2'2 per cent. L'índex d'ingressos hotelers ha presentat una pujada del 0'7 per cent, trencant així el dinamisme del darrer trimestre de 2004.

Un policia, detingut per la mort de la dona i les filles

Ligia García Damirán, nascuda a la República Dominicana i nacioniltzada espanyola, d'uns 40 anys, i les seves dues filles, Samantha i Carolina, de 12 i 8 anys respectivament, foren trobades mortes ahir horabaixa a l'interior del seu domicili, situat en el número 17 del carrer Morlà de Palma. Cada una d'elles tenia un tret al cap.

La veu d'alarma la donà sobre les 14.20 hores el company sentimental de la dona, Pablo Riquelme, que és funcionari del Cos Nacional de Policia en situació de segona activitat, i durant anys ha estat secretari regional del Sindicat Unificat de Policia (SUP) de Balears. Riquelme, que actualment té un establiment d'autorentatge de cotxes a la mateixa illa de cases de l'habitatge en el qual succeïren els fets, pujà al domicili després de dinar i avisà per telèfon un amic seu policia, qui al seu torn alertà el 091.

Els inspectors del Grup d'Homicidis arribaren al lloc i hi realitzaren una primera inspecció ocular. En principi semblava que la hipòtesi era que la dona hauria matat a tirs les seves dues filles amb l'arma reglamentària del marit i que a continuació se suïcidà d'un tret. Els cossos de les nines estaven nus als seus respectius llits, mentre que el de la dona estava tombat sobre el llit de matrimoni. Amb l'ajuda del forense, determinaren que totes tres havien mort bastants hores abans, entre la mitjanit i les primeres hores de la matinada. Tanmateix, cap dels veïns preguntats pels agents no declarà haver sentit trets al llarg de la nit. Un altre veí indicà que sentí alguns renous, encara que en cap moment no li cridaren l'atenció, ja que els considerà «normals». Una altra dada apuntada pels investigadors és que al pis feia molta calor perquè les finestres estaven completament tancades. Un altre fet significatiu és que l'autor dels trets utilitzà un coixí per silenciar les detonacions. Després d'haver escoltat Pablo Riquelme, els agents decidiren endur-se'l a la Direcció Superior, on quedà detingut, ja que detectaren algunes contradiccions. Un dels veïns del bloc veié sortir l'home plorant de l'edifici i amb les mans tapades per una bossa de plàstic.

Mentrestant, una comissió judicial es desplaçà al lloc. El jutge del Jutjat d'Instrucció número 6, que estava de guàrdia, ordenà el secret de sumari. El seu zel arribà a tal extrem que els cossos retirats per l'Empresa Funerària Municipal arribaren com a indocumentats a l'Institut Anatòmic Forense. Els experts de la Policia Científica varen estar treballant en el lloc dels fets durant una mica més d'una hora, efectuant la inspecció de l'escenari i demanant dades.

El metre quadrat construït en el centre de Palma ja costa 7.419 E

El preu d'un habitatge nou a Palma pot arribar a costar un màxim de 7.419 euros per metre quadrat al centre (districte 1) i un mínim de 1.832 euros per metre quadrat al districte 4 (que engloba part de l'Eixample, Establiments, Son Sardina, sa Indioteria i el Secar de La Real).

Així es desprèn del darrer informe de la Societat de Taxació, segons el qual el preu dels pisos nous a Ciutat ha augmentat un 4'2% en el primer semestre de l'any respecte de la segona meitat de 2004 (per sota de la mitjana estatal, del 4'5%) i s'ha situat en 1.970 euros el metre quadrat de mitjana (també per sota de la mitjana estatal, de 2.390 euros per metre quadrat).

Per zones, el districte 1 (que inclou el centre històric) és el més car de Palma i el preu d'un habitatge nou de 180 metres quadrats pot arribar als 7.419 euros per metre quadrat. El preu mínim per un habitatge en aquesta zona (de 31 metres quadrats) es cotitza a 2.280 euros el metre quadrat.

També són cars els districtes 7 (Can Pastilla, es Pil·larí i la Platja de Palma) i 8 (Son Ferriol, la Casa Blanca, Sant Jordi i s'Aranjassa), amb preus màxims de 3.278 i 2.264 euros per metre quadrat, respectivament, i preus mínims de 2.124 i 2.142 euros, respectivament.

Al districte 2 (Gènova, Sant Agustí, Portopí i Cala Major) els preus oscil·len entre els 2.006 i els 5.630 euros per metre quadrat. Al districte 3 (sa Vileta, Es Fortí, Santa Catalina, Son Rapinya, Son Dameto) se situen entre els 1.964 i els 3.990 euros per metre quadrat.

Al districte 5 (plaça Columnes, plaça Pere Garau, Son Gotleu, plaça de Toros, el Vivero, Verge de Lluc) es troben entre els 1.921 i 2.284 euros, mentre que al districte 6 (Polígon de Llevant, La Soledat, Es Coll d'en Rabassa, Can Pastilla) oscil·len entre els 1.870 i els 4.528 euros. Els pisos més barats es troben al districte 4, on oscil·len entre els 1.832 i els 2.550 euros per metre quadrat.

La nina morta a la Bonanova vestia roba d'hivern

El cos de l'adolescent que fou trobada enterrada als baixos dels apartaments Augusta, de la Bonanova, vestia un jersei gruixat i estava vora unes mitges. La primera circumstància prodria evidenciar que la mort de la menor fou a l'hivern, fa uns deu anys.

La troballa dels leotards podria tenir diverses interpretacions: per una banda, reforçaria la hipòtesi d'una mort en l'època hivernal i, d'altra banda, podria tenir relació amb una mort violenta. És a dir, que l'adolescent hagués estat estrangulada amb aquella prenda. Emperò encara és prest per avançar possibilitats i ahir el mateix cap superior de Policia, Elicio Ámez, demanà «prudència» a l'hora de fer valoracions sobre la mort al carrer Corb Marí.

El treballdor que localitzà les restes de la jove relatà ahir a aquest diari com es produí la troballa. Una colla d'obrers feia quinze dies que estava treient runes d'aquella dependència, d'uns 40 metres quadrats. Dijous al matí, passades les 9.00 hores, remogueren amb pales un tram del soterrani i, de sobte, aparegueren uns ossos. «Tot d'una aturàrem les tasques i en un primer moment em vaig pensar que es tractava d'un animal mort. Després vàrem treure un braç amb un jersei i em vaig adonar que era el cos d'una persona morta feia anys», relatà un dels treballadors.

L'operari confirmà que les restes havien estat enterrades «a uns 10 centímetres» davall el nivell de la terra, encara que llavors havien cobert el cos amb un metre i mig de deixalles, procedents d'una reforma que es dugué a terme en el pis de damunt, el que ara són les oficines dels apartaments Augusta. Segons sembla, aquestes obres es dugueren a terme fa uns deu anys. Així doncs, la menor fou enterrada dies o setmanes abans que el soterrani quedàs ple de deixalles i tapiat. Si la persona que dugué fins allà la menor coneixia o no aquesta circumstàcia és el que ara està investigant la Policia.

L'antic Hotel Augusta era propietat dels amos de l'Hotel Majórica i quan ambdós establiments quebraren el primer quedà semiabandonat durant quatre anys. Els veïns recorden que en aquella època el freqüentaven captaires i drogoaddictes, i que hi hagué diversos incidents «perquè hi havia gent molt estranya que dormia en aquell edifici».

Així, la troballa del cadàver ha impressionat els veïns. La majoria de residents ho tenen clar: «La nina no es va enterrar tota sola. A més, el qui ho va fer, sabia que aquell soterrani havia d'omplir-se de runes, amb la qual cosa s'assegurava que el cos de la jove no fos localitzat mai». Al final, no ha estat així.

Per altra banda, quan fou localitzat el cos estava de costat i la dentadura era quasi completa, fet que pot ser crucial a l'hora d'esclarir el cas.

barretxe demana davant el Rei que Batasuna pugui tornar als Ajuntaments

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, va assegurar ahir davant del Rei, Joan Carles, que somia amb Ajuntaments «en els que hi siguin tots, també Batasuna, per defensar cada un els nostres projectes polítics». A més, va expressar el seu convenciment que s'aconseguirà un «pacte de convivència amable entre Euskadi i Espanya». El president de l'Executiu basc va assegurar, en aquest sentit, que és «perfectamnente possible i desitjable un pacte de convivència entre el poble basc amb els pobles d'Espanya».

Ibarretxe va fer aquestes declaracions a Vitòria en l'acte d'inauguració del 25è Aniversari dels Ajuntaments Democràtics, organitzat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que va estar presidit pels Reis, Joan Carles i Sofia, el ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, el president de la FEMP, Francisco Vázquez, i l'alcalde de la capital alabesa, Alfonso Alonso.

El lehendakari va subratllar que a Euskadi hi ha «un bon nivell de vida», però va reconèixer que «ens falta la pau i el poble basc és pacífic i treballador». Per això, va assenyalar que «assolir la pau i despatxar a ETA d'una vegada i per a sempre de les nostres vides, és un objectiu irrenunciable i l'objectiu de la immensa majoria de la societat, també dels responsables polítics als Ajuntaments, Diputacions i el Govern». «El nostre desig és que, d'una vegada i per sempre, desapareguin totes les extorsions i amenaces per a tots els batles i regidors, principalment per als del PP i PSE-EE, però també per als batles i regidors de PNB, EA i Ezker Batua-Berdeak, que també són amenaçats de vegades», va assenyalar. Així, va dir que «és necessari fer desaparèixer, d'una vegada i per sempre, la violència i l'extorsió d'ETA».

D'altra banda, Ibarretxe va manifestar que, des del punt de vista de la política municipal, a Euskadi «estam orgullosos del treball que realitzam» i va recordar que «ben poc s'assemblen avui els nostres pobles a aquells pobles que van començar a regir-se per part d'alcaldes i regidors fa 25 anys». Tanmateix, va afirmar que els municipis tenen un doble desafiament, per una banda, «incorporar ja als Ajuntaments bascs al model de distribució de recursos», ja que, al seu judici, «han de participar amb les Diputacions i el Govern basc de les decisions entorn de la distribució dels recursos».

Els nord-americans llancen l'operació Fúria fantasma contra Faluja

L'operació de les tropes dels Estats Units contra la ciutat rebel sunnita de Faluja va començar ahir, a devers les 18.00 hores (16.00 hora peninsular espanyola), amb el nom de 'Fúria fantasma', i amb intensos bombardeigs que van permetre als militars americans avançar pel nord de la ciutat i obrir una escletxa d'un quilòmetre. L'operació es va iniciar amb intensos bombardeigs que, segons els periodistes desplegats a la zona, «van tenyir el cel de vermell» i van permetre l'entrada dels marines, reforçats per tropes iraquianes. Uns 10.000 soldats dels Estats Units i 2.000 iraquians participaven a l'operació, a la que els iraquians anomenen 'Alba'.

Amb el suport del nodrit foc d'aviació i d'artilleria des de l'aire i per tancs i blindats per terra, els marins nord-americans van prendre per assalt el districte de Jolan i van ocupar l'estació ferroviària de Faluja, ubicada a uns 50 quilòmetres a l'oest de Bagdad, va dir el comandant Todd Desgrosseilliers. Les autoritats iraquianes, per la seva part, van confirmar el començament de l'ofensiva i van anunciar operacions de major envergadura per a avui. Poc després d'iniciat l'assalt, les forces nord-americanes van admetre la mort d'un soldat. Amb aquesta mort, es van elevar a 1.127 les baixes dels Estats Units a Iraq des de la invasió del país, el març de 2003, segons el Pentàgon.

Els infants de Marina van rebre l'ordre de concentrar els atacs a Jolan, ja que allà es concentra la rebel·lió sunnita que dirigeix l'islamista jordà Abu Musab al Zarqaui, vinculat a Al Qaeda i considerat l'enemic número u d'Estats Units a Iraq. Segons Estats Units, Faluja és el «centre del terrorisme» en territori iraquià. El Pentàgon estima que uns 3.000 combatents islamistes estan atrinxerats a la ciutat i que uns altres 10.000 més podrien unir-se als rebels. L'ofensiva es va iniciar poc després d'una visita sorpresa del primer ministre iraquià Iyad Alaui a les seves tropes als afores de la ciutat per donar l'ordre formal de llançar les operacions.

Mentre les forces nord-americanes concentraven els primers bombardeigs als barris d'al Askari (el nord-est) i Jughaitha (el nord), els rebels esperaven l'assalt als carrers de la ciutat. Les mesquites llançaven pels altaveus proclames com 'Alà Akbar' (Al·là és el més gran) i recitaven versicles de l'Alcorà per encoratjar els combatents. En la matinada de dilluns, l'Exèrcit dels Estats Units i les forces iraquians havien conquerit, sense combats, el principal hospital local i dos ponts sobre l'Eufrates, al sud-oest de la ciutat. A migdia, helicòpters Cobra, recolzats per l'artilleria i l'aviació d'Estats Units, van bombardejar les posicions dels rebels que volien recuperar l'hospital. A la nit, l'operació continuava.

Aprovat el carnet de conduir per punts

El Consell de Ministres va aprovar ahir un avantprojecte de reforma de la llei de seguretat viària que introdueix el carnet de conduir per punts. Quan aquesta norma entri en vigor, previsiblement abans de l'estiu, cada conductor tindrà un crèdit de dotze punts (vuit si són novells -si fa menys de tres anys que s'han tret el carnet o hagin recuperat el permís després d'haver perdut la totalitat dels seus punts) que aniran perdent a mesura que vagin cometent infraccions.

Segons va destacar el ministre de l'Interior, José Antonio Alonso, aquest nou permís de conduir funcionarà de manera «complementària» a l'actual quadre de sancions, és a dir, que els punts es perdran de manera complementària a la imposició de la corresponent multa per infracció de la normativa de circulació. Per la seva part, la vicepresidenta del Govern, Fernández de la Vega, va assenyalar que el carnet per punts suposa «un canvi en la concepció del dret a conduir», ja que amb aquest nou permís «el conductor tindrà un crèdit de confiança de dotze punts, que anirà perdent si incompleix les normes».

Fernández de la Vega va destacar també que l'objectiu de l'Executiu és reduir un 40 per cent la sinistralitat a les carreteres en cinc anys i afrontar les «desenes de famílies trencades cada cap de setmana». El ministre de l'Interior va remarcar que el nou carnet per punts pretén «canviar la mentalitat dels conductors perquè s'assumeixi que el permís de conduir no és» un dret adquirit per tota la vida, sinó un crèdit de la societat que el conductor dilapida si no respecta les normes». Alonso va agregar que el carnet per punts és a més una crida a l'«autoresponsabilitat del conductor», i no només un nou sistema afegit d'imposar sancions. La pèrdua de punts es basa en el tipus d'infracció (molt greu, sis punts menys) i greus (quatre, tres i dos punts menys). La llei estableix 46 tipus diferents d'infraccions que suposarà la disminució del crèdit i en cas que el conductor incompleixi més d'una norma alhora, li restaran tots els punts corresponents, podent perdre els dotze d'una sola vegada.

Per recuperar els punts perduts de manera parcial el conductor es podrà sotmetre a un curs de reeducació de quinze hores, amb el qual tindrà quatre punts més, o es recuperaran automàticament si en tres anys no és sancionat. En cas que el conductor perdi tots els punts es podran recuperar amb un mínim de sis mesos per obtenir de nou l'autorització i en el cas que en els tres anys següents a obtenir-la la tornàs a perdre de nou haurà d'esperar dotze mesos per aconseguir-ne una altra de nova o haurà de fer un curs de 30 hores.

Al Qaeda reivindica la carnisseria de Taba

Almanco 30 persones, 23 israelianes i set egípcies, moriren i unes altres 120 van resultar ferides en els atemptats perpetrats contra enclaus turístics freqüentats per ciutadans jueus al Sinaí a Egipte. Altres 30 persones -dues d'elles italianes- continuen desaparegudes entre les runes de l'hotel Hilton de Taba, un dels objectius dels atemptats amb cotxe bomba. Els altres dos centres de vacances atacats, també a Egipte, es troben a la regió de Ran Soltane, més al sud del Sinaí.

El Govern de Tel Aviv sospita que al darrera de les accions s'hi troba Al Qaeda. De fet, un grup que assegura pertànyer a la xarxa terrorista ha reivindicat els atempats. A Taba, se sap que un cotxe bomba aconseguí entrar en la recepció del Hilton abans d'explotar. 430 habitacions estaven ocupades. Una part de la façana de l'edifici es va esfondrar.

El ministre israelià de Defensa, Saul Mofaz, parlà de «terrorisme a gran escala» i d'un intent de cometre un gran atemptat, durant una reunió d'emergència del gabinet a Tel-Aviv. «Segons els primers elements coneguts, corresponen a un acte de terrorisme internacional d'Al Qaeda», va declarar Zeev Boim, viceministre de Defensa.

De fet, les «Brigades del Màrtir Abdalah Azzam», vinculat a Al Qaeda, reivindicà els atemptats en un comunicat que li és atribuït a la web islamista (www.ansarnet.ws/vb/), ja utilitzada en diverses ocasions per la xarxa terrorista amb aquesta finalitat. «Anunciem amb alegria a la nació àrab i islàmica les operacions màrtirs i heròiques perpetrades en terra egípcia, per les quals els nostres fills han netejat la terra de Taba de la infàmia dels jueus i de la depravació dels descendents de les monees i els porcs», segons el text.

Uns altres dos grups fins ara desconeguts, el «Grup Islamista Mundial» i les «Brigades de la Unitat Islàmica», també revindicaren la seva autoria Això no obstant, els dos moviments radicals islamistes palestins, Hamás i Yihad Islámica, es desmarcaren dels atemptats i indicaren que combatien únicament Israel als territoris palestins ocupats.

L'enclau de Taba és la darrera part del Sinaí lliurada per Israel a Egipte, en 1989, en virtut dels acords de pau. És a Taba, i precisament a l'hotel Hilton, on se celebraren les negociacions de pau israelopalestines de gener de 2001.

La comunitat internacional va condemnar amb rapidesa els atemptats. D'entre les reaccions, destaca la del president George W. Bush: «Atacant musulmans i jueus, egipcis i israelians, dones i nins, els terroristes han mostrat un menyspreu absolut cap a tota vida humana i pels drets humans. Aquests actes demostren una vegada més perquè el món civilitzat s'ha d'enfrontar plegat a les forces del terror i derrotar aquest dimoni». La Presidència de la Autoritat Nacional Palestina, pel seu costat, responsabilitzà Israel dels atemptats «per mantenir l'ocupació dels territoris palestins».

Moratinos reclama la intervenció de la Unió Europea en el Pròxim Orient

Els atemptats del fonamentalisme islàmic, que van provocar a Taba (Sinai, Egipte) almenys una trentena de morts, van marcar la sisena edició del Fòrum Formentor, que avui acabarà a Pollença. El distanciament entre israelians i palestins es féu patent en tot moment en una trobada mancada de personalitats amb gran relleu polític. Una de les màximes autoritats presents, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, Miquel Ángel Mortainos, va defensar la necessitat que la Unió Europea es deixi de declaracions sobre el Pròxim Orient i assumeixi un paper preponderant en la ressolució d'aquest conflicte.

«Ha arribat el moment que Europa passi a l'acció», va assegurar el ministre Moratinos, qui va pronunciar el discurs del sopar oficial del Fòrum Formentor. El responsable va afirmar que el Govern espanyol vol que Europa assumeixi un paper més actiu en la ressolució del conflicte araboisraelià i va avançar que aquest serà el plantejament que defensarà en la reunió dels ministres d'Afers Exteriors europeus prevista pel proper dilluns.

El ministre va recordar que a Taba, el lloc on es van produir els atemptats, es on varen prosperar les propostes de la iniciativa de Ginebra per pacificar la zona. «Jo vaig conèixer la Taba de l'esperança i la pau que avui és de la violència i la mort». El responsable va defensar la necessitat de reafirmar la lluita contra el terrorisme i de reactivar els mecanismes que, com el Fòrum Formentor, cerquen la reconciliació entre israelians i palestins.
Si els atemptats al Sinai centraren la primera part de la jornada al Fòrum Formentor, la notícia de la mort de l'hostatge britànic a mans d'un grup terrorista iraquià també va irrompre amb força a la trobada. El titular d'Exteriors espanyol expressà la seva condemna total per l'assassinat a l'Iraq de l'ostatge Keneth Bigley i assegurà que el Govern britànic «ho ha fet tot per evitar aquesta barbàrie i aquest resultat tant catastròfic que n'hem estat testimonis».

A més de mostrar la seva solidaritat amb l'Executiu de Tony Blair, Moratinos recordà que des d'un primer moment el Govern espanyol va prestà el seu ajut a les autoritats britàniques i va posar «a la seva disposició la seva capacitat de gestió» per resoldre el problema.

Precisament Moratinos es va haver de posicionar en un altre dels fronts oberts durant la jornada d'ahir, després que el ministre de Transports israelià, Meir Sheetrit, advertís a les democràcies europees de l'«amença» que pot suposar un Iran amb capacitat nuclear. El responsable polític espanyol es mostrà convençut que el «diàleg crític» amb el govern iranià permetrà obtenir resultats i va demanar les autoritats d'aquest país que assumeixin les seves responsabilitats i compleixin els requeriments que, en l'àmbit de l'energia nuclear, li exigeix el Consell de l'Energia Atòmica.

En la compareixença prèvia al sopar oficial, l'exrepresentant de la UE al Pròxim Orient es va referir finalment a la situació política de Guinea Equatorial per deixar clar que el Govern espanyol no permetrà que s'usi el seu territori per «desestabilitzar» un país amb el qual es mantenen relacions diplomàtiques.

opinio de anmagofa

Males notes en llengua catalana

El fet que un de cada cinc estudiants balears de primària suspengui l'assignatura de llengua catalana, i que aquesta sigui la que registra un major nombre de fracassos escolars, ha de posar en guàrdia el conjunt de la societat sobre la circumstància que els alumnes provinents en la seva gran majoria de famílies castellanoparlants no senten prou interès per aquesta assignatura i no la veuen tan pròpia com les d'altres disciplines. Quan d'estudiants de primària es tracta, la influència de les llars és determinant per al bon rendiment escolar. Els infants d'entre sis i dotze anys de les cases on s'ensenya a conrear i a estimar la llengua pròpia tenen moltes més possiblilitats d'aprovar el català que els d'aquells nuclis familiars on s'hi respira un sentiment d'indiferència, o fins i tot de reguig.

Per això és essencial comprendre que les campanyes de conscienciació a favor de l'ús social del català són fonamentals. És a partir d'aquí que hi haurà molt més interès a l'escola. No és el mateix que els adults castellanoparlants respectin que els seus fills estudiïn català i els animin a aprendre'l bé que si, per contra, menyspreen la llengua de l'Arxipèlag.

Per molt d'esforç que facin els mestres i els professors -que és enorme-, la tasca dels pares és fonamental. És per això que les institucions han d'abordar el problema en tota la seva dimensió i fer comprendre a milers de llars castellanoparlants que la integració idiomàtica i cultural és una de les passes més fermes que poden efectuar per garantir un millor futur professional i social als seus fills, i per ajudar-los a superar el fracàs escolar.

El PSM alertarà la Unesco del perill en què està el patrimoni històric de Palma

El PSM redacta un informe sobre el patrimoni que corre perill a Palma per remetre'l a la Unesco. Els representants del grup nacionalista al Parlament, al Consell i a l'Ajuntamnet de Palma, Pere Sampol, Antoni Alorda i Pere Muñoz, de manera respectiva, informaren ahir que l'objectiu és «que tengui coneixement de fins on arriba la manca de compromís de les nostres institucions amb el patrimoni en una ciutat que aspira a la declaració de Patrimoni de la Humanitat».

Segons el PSM, «durant els darrers mesos s'està intensificant el menyspreu, per part de l'Ajuntament (PP) i del Consell (UM), cap al patrimoni a Palma». Exemples com ara «la Real, el bastió d'en Berard, Antoni Maura, el baluard del Príncep, sa Gerreria, les torres del Temple, sa Calatrava...» són alguns dels subratllats pels nacionalistes a fi d'evidenciar aquesta denúncia.

El PSM assegura que no està disposat que «la connivència interinstitucional entre Cort, el Consell i el Govern serveixi per continuar fent malbé el nostre passat i incomplint diversos preceptes de la Llei de Patrimoni».

En aquest sentit, presentarà a les institucions referides la creació d'un pla d'acció. Aquest suposa la redacció de diversos projectes i la posada en marxa d'una fiscalia especialista en patrimoni. Aquesta figura segons el PSM ja existeix en llocs com Andalusia i garanteix que des del poder judicial vetlin per la salvaguarda del patrimoni.

També es proposa que la secció d'arqueologia del Col·legi de Llicenciats sigui part integrant de les institucions consultives de Patrimoni. En el cas de la ponència tècnica de Patrimoni del Consell, aquesta sol·licitud que ara presenta el PSM està aprovada des de fa mesos, però els seus representants encara no han entrat perquè s'han de resoldre primer alguns temes burocràtics.

A l'Ajuntament de Palma i al Consell se'ls insta a la redacció d'un pla especial per al centre històric o, en el seu defecte, a declarar-lo zona arqueològica. I al Consell que, en compliment de la llei de patrimoni redacti el pla de gestió del patrimoni, amb un èmfasi especial en el de Palma.

Per acabar, se sol·licita al Consistori de Palma que doti de més recursos econòmics i de personal la secció d'arqueologia, que només té una arqueòloga.

El català és l'assignatura que més suspenen els alumnes de primària

L'assignatura de llengua catalana és la que més suspenen els alumnes de les Balears en primària. Així ho constata l'estudi realitzat per la Conselleria d'Educació analitzant els resultats del curs 2002/2003.

Concretament, un de cada cinc (el 19'7 per cent) alumnes de primària (que tenen entre sis i dotze anys) no aconsegueixen obtenir una qualificació positiva en català. El fracàs de l'alumnat en aquesta matèria tan sols és seguit de prop del registrat a matemàtiques (amb un 18'7 per cent de suspesos) i anglès (amb un 17'7 per cent). Per la seva part, per cada 100 alumnes, uns quinze suspenen castellà.

Aquesta realitat contrasta amb la voluntat de la Conselleria d'Educació d'introduir més hores de classe en castellà durant els primers cursos de l'ensenyament, si així ho demanen els pares. Segons han alertat col·lectius de professors i el departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, la mesura, aplicada ja com a experiència pilot a onze centres, impedirà que els alumnes no catalanoparlants dominin la llengua pròpia de Balears.

Ara, des del Govern es va destacar ahir que els suspesos de castellà (un 30 per cent) superen els de català a secundària. Així i tot, un 27'6 per cent dels alumnes que varen acabar ESO el 2003 no aconseguiren ser considerats aptes en català.

L'altra qüestió preocupant dels resultats a l'ensenyament de les Balears al 2003 és que un de cada qüatre alumnes matriculats (el 26'4 per cent) a quart d'ESO no va aconseguir el títol de secundària a final de curs. A més, tan sols quatre de cada deu (un 40'74 per cent) varen aconseguir acabar ESO amb tot aprovat.

Malgrat tot, el director general d'Inspecció Educativa va destacar que «la tendència de titulats d'ESO va a l'alça» i s'acosta a la mitjana de l'Estat, que és superior a la illenca.

Acebes diu als compromissaris que el PP és «linxat» com el 1936

l secretari general adjunt del PP, Ángel Acebes, marcà la primera jornada d'intervencions en el XV Congrés d'aquesta formació, que es du a terme a Madrid, en assegurar que Rodríguez Zapatero ha organitzat una campanya de «linxament», que practica un «revengisme sense precedents» i que fomenta «el record de l'escenari que desembocà fa setanta anys en una guerra civil». El president balear, Jaume Matas, ha demanat als compromissaris illencs que donin suport «sense fissures» a Mariano Rajoy. La diputada Maria Salom es perfila com a nou membre de la direcció.

El Govern obre la reforma de l'Estatut a la participació ciutadana

La tercera reforma de l'Estatut d'Autonomia ja s'ha iniciat. El Govern, que vol liderar el procés, va acordar ahir la creació d'una Comissió Assessora, una mena de comitè de savis, que s'encarregarà d'estudiar juntament amb experts i representants de tota la societat civil cada àmbit del nou Estatut. El Parlament, a través d'una ponència, s'encarregarà del redactat defintiu de la carta estatutària, que l'Executiu vol en vigor aquesta legislatura.

Els grans hotelers admeten que sobren desenes de milers de places obsoletes

Gabriel Escarrer, president de Sol Meliá; Miquel Fluxà, president d'Iberostar i Abel Matutes, fundador de la cadena Fiesta, tres dels majors empresaris hotelers de les Illes Balears, admeteren ahir, durant la conferència que pronunciaren al Melià Victòria Center, que «sobren desenes de milers de places obsoletes» arreu de la Comunitat. Els hotelers analitzaren en aquest centre de convencions la problemàtica de la indústria turística balear i aportaren la seva particular visió de les possibles solucions «a la crisi existent».

En el marc de la jornada «Balears i Canàries davant dels nous desafiaments del turisme», el fundador de la cadena Sol Meliá declarà que «existeixen entre 40 i 60 mil places turístiques obsoletes», encara que després matisà que aquestes dades són estimacions oficioses no vinculants i «probablement inexactes». No obstant això, reiterà que «existeix sobreoferta» i que «cada any s'incrementen les places il·legals i el turisme de segona residència».

Escarrer es mostrà «a favor del 'tot inclòs' de qualitat i al preu que toca», però en contra d'aquesta fórmula quan s'aplica de manera «descafeïnada, l'all inclusive de l'alcohol de garrafa». El veterà empresari defensà aquesta nova modalitat turística assegurant que «si no l'oferim nosaltres, atès que existeix una demanda important i en constant expansió, ho faran les destinacions competidores». Així mateix, Escarrer assegurà que «el 95 per cent dels turistes que proven la fórmula ja no l'abandonen» i considerà que un dels factors que afavoreixen l'èxit del «tot inclòs» és «l'encariment de l'oferta complementària».

El president de Sol Melià apostà per «segmentar els nostres productes i enfocar-los cap a una major especialització i diferenciació» sobre l'oferta competidora, a més d'implicar-se de forma decidida en la «fidelització del client a través d'un bon servei».

En els mateixos termes que Escarrer s'expressà Miquel Fluxà, que apuntà que «sobren desenes de milers de places obsoletes que s'han de millorar o eliminar», ja que la seva existència impedeix la proliferació d'un dels principals actius del negoci turístic: «els repetidors». També digué que «la situació actual és molt difícil, però el sector és en l'actualitat prou fort a nivell financer com per suportar un cicle dolent durant uns anys».

El president d'Iberostar es referí al «tot inclòs» com un producte «imparable», encara que alertà sobre que «no es poden tirar els preus i anar oferint aquesta modalitat a 19 euros diaris, com s'ha fet aquest estiu en alguns llocs. Fer això és voler perdre molts de doblers o enverinar els clients» amb mals productes, i que per això «és imprescindible la implicació de les institucions a fi de garantir uns mínims inviolables de qualitat».

Per la seva banda, Abel Matutes reclamà l'ajuda del Govern espanyol per eradicar «l'oferta il·legal, el nostre principal problema, en aquests moments» i també per emprendre la reconversió de la «nombrosa planta hotelera que ha quedat obsoleta». L'exministre d'Afers Exteriors i empresari eivissenc considerà «un error» que el Pacte «hagués creat l'ecotaxa en un moment de crisi», encara que postil·là que «no hi ha crisi que, ben aprofitada, no dóni beneficis».

Zapatero recorda les víctimes de l'11-S i de l'11-M a la Zona Zero

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va expressar ahir a la Zona Zero de Nova York la solidaritat d'Espanya amb Estats Units davant el que ocorregué l'11-S i va reiterar que la llei i la democràcia són el millor camí per lluitar contra el terrorisme.

Rodríguez Zapatero, acompanyat per la seva esposa, Sonsoles Espinosa, va visitar el lloc en el qual s'alçaven les Torres Bessones atacades per sengles atemptats terroristes l'11 de setembre de 2001 en un acte previ a la seva intervenció a la Cimera contra la Fam i en la 59a Assemblea general de Nacions Unides.

El cap de l'Executiu espanyol i la seva esposa van ser rebuts a la Zona Zero per la germana del batle de Nova York, Michael Bloomberg, encarregada de les relacions de la ciutat amb Nacions Unides, i van escoltar les explicacions sobre l'evolució de les obres que s'escometen en aquest lloc.

Després de realitzar ambdós l'ofrena d'un ram de roses vermelles i grogues, colors de la bandera d'Espanya, davant un mural en memòria de les víctimes de l'11-S, Zapatero va atendre els informadors que l'acompanyen en el seu viatge.

Davant del llistat amb el nom de cada una de les gairebé 2.800 persones que van morir en aquests atemptats, va expressar la solidaritat d'Espanya amb els seus familiars i amb el poble dels Estats Units.

Per Zapatero, Espanya i Estats Units «són dos pobles que se senten molt units i solidaris en el que ha representat el terrorisme i la lluita contra aquesta xacra».

En aquest context, va assenyalar que la impressió que es té en visitar l'indret en el qual es trobaven les Torres Bessones és de «profund record pel sofriment que es va viure».

Un sentiment que és expressat especialment per Espanya a causa que ha sofert trenta anys de terrorisme durant els quals han estat assassinades un miler de persones «que -va assegurar-- portam ben endins, al cor».