El terror es desferma

Les matances d'israelians a Beersheva a mans de suïcides palestins, a Moscou per una dona txetxena kamikaze i l'assassinat de dotze hostatges nepalesos a l'Iraq per un grup islamista són la prova més clara del grau de desesperació que viuen diferents organitzacions musulmanes. En el seu conjunt, les accions d'ahir constitueixen una duríssima sacsejada contra l'estabilitat internacional. Els focus més importants de terrorisme esclataren ahir de manera conjunta. A Israel, i després d'un període de calma relativa, tornaren les matances de civils. Ara s'espera una reacció embogida del Govern Sharon, que fa temps que s'ha demostrat incapaç de controlar la situació. El mateix es pot dir de Putin amb el problema del Caucas, que li ha tornat a fugir de les mans de manera alarmant. Mentrestant, l'Iraq continua sent un pou d'odi de conseqüències imprevisibles. Un Bush encabotat que només pensa en la seva reelecció com a president no comprèn que la seva aventura iraquiana ha compromès la seguretat planetària durant molt de temps. I l'aspecte més preocupant és que els segments radicals islàmics ja han perdut el vestigi més mínim d'humanitat.

En tot cas, allò que comença a comprendre la comunitat internacional en el seu conjunt és que la força bruta no és la manera més adequada per posar fi al terrorisme. En el fons, els desastres de Palestina, Txetxènia i l'Iraq són fruit del mateix denominador comú: el conflicte entre rics i pobres. O bé s'analitza el problema des d'aquesta perspectiva, o l'horror persistirà molt de temps.