L'embranzida de la construcció no evita l'estancament de l'economia de Balears
El creixement de l'economia balear mostra símptomes d'estancament, tot i l'empenta de la construcció, que ha crescut fins a un 3 per cent en el segon trimestre de 2005. L'informe de conjuntura del Centre de Recerca Econòmica de Sa Nostra (CRE) alerta també del fort endeutament que pateixen les famílies de Balears i que les fa més vulnerables als «xocs externs».
Antoni Riera, director del CRE, assenyalà el deute familiar i la construcció com els «pilars» de l'augment econòmic. Tot i així, reconegué que no es pot mantenir el cicle de creixement a mitjan i llarg termini depenent d'aquests dos factors. Riera declarà que l'economia balear està perdent el ritme de creixement del primer semestre de 2004. En aquest sentit, creu que no es pot parlar de consolidació de l'etapa de recuperació, sinó d'estabilització. «Dues terceres parts dels indicadors continuen estancats o perden ritme», afirmà.
Per sectors, l'alça de la construcció i la recuperació dels serveis han estirat l'economia, mentre que la indústria ha prosseguit el comportament irregular mostrat durant els trimestres anteriors. En el cas de l'obra pública, el fort creixement de la licitació oficial de l'any anterior alimenta l'expansió de la construcció el 2005.
L'informe fa també una revisió del mercat de treball, del qual afirma que té una «evolució clarament negativa» durant el primer trimestre. Si més no en termes interanuals, explica com l'alentiment en el creixement de la població activa (1'4%, la menor taxa dels tres darrers anys) ha permès un ritme de reducció de l'atur superior. És a dir, ha disminuït el nombre d'aturats, malgrat tenir un creixement real de l'ocupació inferior a la mitjana estatal.
Riera afegí que, tot i això, aquesta millora no és suficient per tornar les Illes als primers llocs del rànquing de les comunitats autònomes amb menors taxes d'atur.
Pel que fa al turisme, s'ha registrat un augment de la demanda durant el primer quadrimestre, tant en termes d'arribades (un 2'2 per cent) com de despesa (un 3'2 per cent). Aquestes xifres no han pogut compensar la disminució de l'estada mitjana, que ha caigut un 6'2 per cent, i la de les pernoctacions hoteleres, un 2'2 per cent. L'índex d'ingressos hotelers ha presentat una pujada del 0'7 per cent, trencant així el dinamisme del darrer trimestre de 2004.
Antoni Riera, director del CRE, assenyalà el deute familiar i la construcció com els «pilars» de l'augment econòmic. Tot i així, reconegué que no es pot mantenir el cicle de creixement a mitjan i llarg termini depenent d'aquests dos factors. Riera declarà que l'economia balear està perdent el ritme de creixement del primer semestre de 2004. En aquest sentit, creu que no es pot parlar de consolidació de l'etapa de recuperació, sinó d'estabilització. «Dues terceres parts dels indicadors continuen estancats o perden ritme», afirmà.
Per sectors, l'alça de la construcció i la recuperació dels serveis han estirat l'economia, mentre que la indústria ha prosseguit el comportament irregular mostrat durant els trimestres anteriors. En el cas de l'obra pública, el fort creixement de la licitació oficial de l'any anterior alimenta l'expansió de la construcció el 2005.
L'informe fa també una revisió del mercat de treball, del qual afirma que té una «evolució clarament negativa» durant el primer trimestre. Si més no en termes interanuals, explica com l'alentiment en el creixement de la població activa (1'4%, la menor taxa dels tres darrers anys) ha permès un ritme de reducció de l'atur superior. És a dir, ha disminuït el nombre d'aturats, malgrat tenir un creixement real de l'ocupació inferior a la mitjana estatal.
Riera afegí que, tot i això, aquesta millora no és suficient per tornar les Illes als primers llocs del rànquing de les comunitats autònomes amb menors taxes d'atur.
Pel que fa al turisme, s'ha registrat un augment de la demanda durant el primer quadrimestre, tant en termes d'arribades (un 2'2 per cent) com de despesa (un 3'2 per cent). Aquestes xifres no han pogut compensar la disminució de l'estada mitjana, que ha caigut un 6'2 per cent, i la de les pernoctacions hoteleres, un 2'2 per cent. L'índex d'ingressos hotelers ha presentat una pujada del 0'7 per cent, trencant així el dinamisme del darrer trimestre de 2004.
0 comentarios