Cita ineludible amb la Nit de l'Art
Galeries i centres d'art brindaren fins altes hores de la matinada en l'inici de la temporada expositiva de tardor. Una temporada que comença posant a l'abast del públic un ampli ventall de propostes. Així és la Nit de l'Art. El vespre en què la plàstica és l'indiscutible protagonista tornà a treure ahir al carrer centenars de persones, encara que sense veure's aglomeracions com les viscudes en passades edicions.
Si ahir la cita destacà per algun aspecte, aquest fou l'aposta de joves intentant animar amb iniciatives espontànies una festa que reclama renovar-se. En la seva IX edició, la nit de l'art ha passat de ser un acte de gran atractiu a veure's «ofegat per l'èxit» i reclamar propostes més actives que animin el circuit.
Entre aquestes iniciatives espontànies, cridà especialment l'atenció la protagonitzada pel col·lectiu La Unió fa la força. El grup de joves artistes improvisà una exposició a l'aire lliure davant l'església de Sant Nicolau traient l'art al carrer. Alberto Pinya, un d'aquests joves, fou clar i contundent en anunciar que amb ells «torna la revolució» i la primera pasa és «treure l'art al carrer amb exposicions alternatives urbanes».
A ells s'afegien dues estudiants de belles arts. Sandra i Mabe es passejaven afirmant ser la reencarnació de la nit de l'art i proposant als vianants expressar el seu art oferint el seu cos com a suport. No pocs s'hi resistiren.
Més formal, tal vegada en comptar amb espai propi, però alhora trencant la tònica habitual, Jandro mantingué animada tot el vespre la seva galeria Don Quixot. El pintor, que exhibia una col·lectiva sobre el personatge de Cervantes, va fer extensiva la mostra al públic anònim. Així, habilità a l'exterior diversos llenços posant-los al seu abast perquè il·lustrassin alguna referència personal sobre el llibre de cavalleries. La participació fou constant.
La Fàbrica de Licors celebrava la Nit del No Art i també triomfava amb el fotògraf Pepe Cañabate i amb l'espectacle de Miquel Àngel Llonovoy, molt explícit, com sempre, i titulat F'Art de Protoco.
Enmig de tot, la novetat també arribava dels joves. La proposta de l'Escola de Disseny Blau a l'Estudi General Lul·lià, tot i estar fora de circuit reuní nombós públic demostrant que els joves s'obren pas i cerquen un espai que no es pot aconseguir amb el plantejament que va veure néixer aquest esdeveniment.
Tanmateix, la importància de la cita mantingué el seu nivell en el circuit habitual. D'aquest, en destaca la gran aposta per la pintura que copsà la majoria dels espais. L'escultura, molt poca, però rellevant, es concentrà basicament en quatre noms Betty Gold, al Solleric, Nigel Hal, a Pelaires, Teresa Matas a Guaita i Ferran Aguiló a la Misericòrdia.
Ricard Chiang també aportà algunes peces, encara que el més destacat de la seva contribució a la Nit de l'Art fou la seva pintura. De fet, l'univers d'imatges iquietants de l'artista omplia les galeries Altair, Xavier Fiol i Joan Oliver «Maneu». Els tres espais atragueren nombrós públic. Com a iniciativa, s'ha de posar de relleu que l'artista creà per a l'ocasió una etiqueta per a les nombroses botelles de vi amb les quals es rebia els visitants. Tot i així, fou Luis Maraver, a la Fran Reus, qui aconseguí el major poder de convocatòria que es veié. Encara era prest i la majoria de la seva pintura, alguna d'anys passats, ja tenia comprador.
Pel que fa a les personalitats assiíues a la cita, s'ha de remarcar que es trobà a faltar molts artistes locals. A dos anys de les eleccions autonòmiques, molts polítics s'oblidaren de la convocatòria. A excepció del casal Solleric, que a primera hora reuní el PP i el PSOE municipal, poques cares a esmentar. Com a curiositat, s'ha de dir que la batlessa Cirer volgué deixar reflectida la importància de la cita amb l'elecció del model, el mateix que lluí en la recepció als prínceps d'Astúries en la visita oficial i que fou tan comentat.
Del PP també arribà una de les sorpreses de la vetlada. El conseller José María Rodríguez deixava de banda la política per fer un exhaustiu recorregut per totes i cada una de les galeries. Amb molt bon humor confessava el seu interès per l'art i s'atrevia, amb modèstia, a confessar-se com un «petit col·leccionista». Noms com els de Lucía Bosé, habitual a la cita, tampoc no hi faltà.
Enguany, tot i haver-se suprimit el recorregut oficial, el casal Solleric es convertia a les 20.00 hores en el punt més concorregut de
Si ahir la cita destacà per algun aspecte, aquest fou l'aposta de joves intentant animar amb iniciatives espontànies una festa que reclama renovar-se. En la seva IX edició, la nit de l'art ha passat de ser un acte de gran atractiu a veure's «ofegat per l'èxit» i reclamar propostes més actives que animin el circuit.
Entre aquestes iniciatives espontànies, cridà especialment l'atenció la protagonitzada pel col·lectiu La Unió fa la força. El grup de joves artistes improvisà una exposició a l'aire lliure davant l'església de Sant Nicolau traient l'art al carrer. Alberto Pinya, un d'aquests joves, fou clar i contundent en anunciar que amb ells «torna la revolució» i la primera pasa és «treure l'art al carrer amb exposicions alternatives urbanes».
A ells s'afegien dues estudiants de belles arts. Sandra i Mabe es passejaven afirmant ser la reencarnació de la nit de l'art i proposant als vianants expressar el seu art oferint el seu cos com a suport. No pocs s'hi resistiren.
Més formal, tal vegada en comptar amb espai propi, però alhora trencant la tònica habitual, Jandro mantingué animada tot el vespre la seva galeria Don Quixot. El pintor, que exhibia una col·lectiva sobre el personatge de Cervantes, va fer extensiva la mostra al públic anònim. Així, habilità a l'exterior diversos llenços posant-los al seu abast perquè il·lustrassin alguna referència personal sobre el llibre de cavalleries. La participació fou constant.
La Fàbrica de Licors celebrava la Nit del No Art i també triomfava amb el fotògraf Pepe Cañabate i amb l'espectacle de Miquel Àngel Llonovoy, molt explícit, com sempre, i titulat F'Art de Protoco.
Enmig de tot, la novetat també arribava dels joves. La proposta de l'Escola de Disseny Blau a l'Estudi General Lul·lià, tot i estar fora de circuit reuní nombós públic demostrant que els joves s'obren pas i cerquen un espai que no es pot aconseguir amb el plantejament que va veure néixer aquest esdeveniment.
Tanmateix, la importància de la cita mantingué el seu nivell en el circuit habitual. D'aquest, en destaca la gran aposta per la pintura que copsà la majoria dels espais. L'escultura, molt poca, però rellevant, es concentrà basicament en quatre noms Betty Gold, al Solleric, Nigel Hal, a Pelaires, Teresa Matas a Guaita i Ferran Aguiló a la Misericòrdia.
Ricard Chiang també aportà algunes peces, encara que el més destacat de la seva contribució a la Nit de l'Art fou la seva pintura. De fet, l'univers d'imatges iquietants de l'artista omplia les galeries Altair, Xavier Fiol i Joan Oliver «Maneu». Els tres espais atragueren nombrós públic. Com a iniciativa, s'ha de posar de relleu que l'artista creà per a l'ocasió una etiqueta per a les nombroses botelles de vi amb les quals es rebia els visitants. Tot i així, fou Luis Maraver, a la Fran Reus, qui aconseguí el major poder de convocatòria que es veié. Encara era prest i la majoria de la seva pintura, alguna d'anys passats, ja tenia comprador.
Pel que fa a les personalitats assiíues a la cita, s'ha de remarcar que es trobà a faltar molts artistes locals. A dos anys de les eleccions autonòmiques, molts polítics s'oblidaren de la convocatòria. A excepció del casal Solleric, que a primera hora reuní el PP i el PSOE municipal, poques cares a esmentar. Com a curiositat, s'ha de dir que la batlessa Cirer volgué deixar reflectida la importància de la cita amb l'elecció del model, el mateix que lluí en la recepció als prínceps d'Astúries en la visita oficial i que fou tan comentat.
Del PP també arribà una de les sorpreses de la vetlada. El conseller José María Rodríguez deixava de banda la política per fer un exhaustiu recorregut per totes i cada una de les galeries. Amb molt bon humor confessava el seu interès per l'art i s'atrevia, amb modèstia, a confessar-se com un «petit col·leccionista». Noms com els de Lucía Bosé, habitual a la cita, tampoc no hi faltà.
Enguany, tot i haver-se suprimit el recorregut oficial, el casal Solleric es convertia a les 20.00 hores en el punt més concorregut de
0 comentarios