11-S: Tres anys de tragèdia
Tres anys després dels atemptats de l'11-S contra Estats Units, els novaiorquesos reteren ahir homenatge a les víctimes en un acte celebrat a la Zona Zero, en el qual durant dues hores els familiars llegiren un a un els noms dels 2.973 morts i en el qual es guardà un minut de silenci en el moment en què cada un dels avions s'estavellà contra les torres del World Trade Center. Durant la mateixa jornada, el president del país, George W. Bush, assegurà que l'11-S fou també l'origen d'una nova era en la qual Estats Units inicià una guerra contra «el terror i el dimoni». Així ho assegurà en el seu missatge radiofònic setmanal, dedicat al tercer aniversari de la matança.
«Des d'aquell dia, la nostra nació ha realitzat una guerra sense descans contra el terror i el dimoni», assegurà Bush en un missatge carregat de referències a les víctimes dels atemptats, i en el qual anuncià la proclamació dels dies 10, 11 i 12 de setembre d'enguany com «Dies nacionals de l'oració i del record». El candidat demòcrata John Kerry no va voler passar per alt el tercer aniversari de l'11-S i, en un acte celebrat a Boston, el seu bastió de Massachusets, asseverà que els nord-americans donaren aquell dia «el millor de si mateixos».
«Encara que l'11 de setembre fou el pitjor dia que hem viscut, va treure el millor que hi havia en nosaltres. Sempre recordarem on érem aquell dia. I hem de recordar sempre que només derrotarem els qui volegueren destruir-nos si estam units» com a nació, afegí el candidat i senador per Massachusetts.
L'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats de Nova York començà a les 8.46 hores (14.46 a les Balears), moment en el qual el primer avió segrestat per terroristes suïcides, l'American Airlines Flight 11, s'estavellà contra la torre nord del World Trade Center. A aquella hora, els presents guardaren un minut de silenci que fou també mantingut pel president del país, George W. Bush, i la seva dona a la Casa Blanca.
Els pares i els avis de les víctimes, que foren els encarregats de llegir els noms de la llista, tornaren a ser protagonistes de l'acte. Molts d'ells portaven roses i les fotografies dels seus éssers estimats morts.
Després del primer minut, els presents tornaren a guardar silenci a les 9.03 hores locals, moment en què s'estavellà el segon avió. El mateix ocorregué a les 9.59 i a les 10.29 per recordar la caiguda de les dues Torres Bessones.
El batle Michael Bloomberg, el governador George Pataki i l'exbatle Rudolph Giuliani foren els encarregats de llegir els discursos. Pataki recordà unes paraules de l'expresident Eisenhower sobre la pèrdua de vides a la Segona Guerra Mundial: «No hi ha tragèdia en la vida com la mort d'un al·lot. Les coses mai no tornen a ser de la manera que van ser». Així, recordà l'enorme dolor que senten els familiars de les víctimes.
Al costat dels gairebé 3.000 morts de Nova York, al Pentàgon i a Pensylvania es reté homenatge a les 184 i 40 persones que, respectivament, perderen la vida aquell dia.
El papa Joan Pau II també tingué ahir un record per les víctimes de l'11-S i declarà sentir-se «pròxim al poble americà». El pontífex rebé els bisbes nord-americans, i un dels prelats evocà els atemptats perpetrats contra les Torres Bessones a Nova York i també contra el Pentàgon a Washington.
«Us assegur que em sent pròxim al poble americà i que prec amb vosaltres perquè acabi el terrorisme i neixi una civilització de l'amor», els respongué el papa.
«Des d'aquell dia, la nostra nació ha realitzat una guerra sense descans contra el terror i el dimoni», assegurà Bush en un missatge carregat de referències a les víctimes dels atemptats, i en el qual anuncià la proclamació dels dies 10, 11 i 12 de setembre d'enguany com «Dies nacionals de l'oració i del record». El candidat demòcrata John Kerry no va voler passar per alt el tercer aniversari de l'11-S i, en un acte celebrat a Boston, el seu bastió de Massachusets, asseverà que els nord-americans donaren aquell dia «el millor de si mateixos».
«Encara que l'11 de setembre fou el pitjor dia que hem viscut, va treure el millor que hi havia en nosaltres. Sempre recordarem on érem aquell dia. I hem de recordar sempre que només derrotarem els qui volegueren destruir-nos si estam units» com a nació, afegí el candidat i senador per Massachusetts.
L'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats de Nova York començà a les 8.46 hores (14.46 a les Balears), moment en el qual el primer avió segrestat per terroristes suïcides, l'American Airlines Flight 11, s'estavellà contra la torre nord del World Trade Center. A aquella hora, els presents guardaren un minut de silenci que fou també mantingut pel president del país, George W. Bush, i la seva dona a la Casa Blanca.
Els pares i els avis de les víctimes, que foren els encarregats de llegir els noms de la llista, tornaren a ser protagonistes de l'acte. Molts d'ells portaven roses i les fotografies dels seus éssers estimats morts.
Després del primer minut, els presents tornaren a guardar silenci a les 9.03 hores locals, moment en què s'estavellà el segon avió. El mateix ocorregué a les 9.59 i a les 10.29 per recordar la caiguda de les dues Torres Bessones.
El batle Michael Bloomberg, el governador George Pataki i l'exbatle Rudolph Giuliani foren els encarregats de llegir els discursos. Pataki recordà unes paraules de l'expresident Eisenhower sobre la pèrdua de vides a la Segona Guerra Mundial: «No hi ha tragèdia en la vida com la mort d'un al·lot. Les coses mai no tornen a ser de la manera que van ser». Així, recordà l'enorme dolor que senten els familiars de les víctimes.
Al costat dels gairebé 3.000 morts de Nova York, al Pentàgon i a Pensylvania es reté homenatge a les 184 i 40 persones que, respectivament, perderen la vida aquell dia.
El papa Joan Pau II també tingué ahir un record per les víctimes de l'11-S i declarà sentir-se «pròxim al poble americà». El pontífex rebé els bisbes nord-americans, i un dels prelats evocà els atemptats perpetrats contra les Torres Bessones a Nova York i també contra el Pentàgon a Washington.
«Us assegur que em sent pròxim al poble americà i que prec amb vosaltres perquè acabi el terrorisme i neixi una civilització de l'amor», els respongué el papa.
0 comentarios