Les paraules artista i institucional no poden anar mai plegades de la mà
Les paraules artista i institucional no poden anar mai plegades de la mà». La frase pertany a Joan Manuel Serrat, que avui vespre clourà els actes de la Diada de Mallorca amb un concert en què presentarà els temes de la seva gira Serrat simfònic. L'actuació es repetirà dilluns per al públic en general, ja que avui només s'hi podrà accedir per invitació. Hores abans de comparèixer en roda de premsa a la Misericòrdia, el cantant havia participat en els actes de la Diada de Catalunya, en els quals va interpretar un tema.
L'artista va explicar que «de totes maneres, tot l'art és una perllongació del pensament polític de les persones que l'executen, com totes les accions. Tots els actes tenen intenció política, se sàbiga o no, però artista lliure i institucional són termes que no poden anar plegats». Sobre la seva participació en els actes de la diada i sobre la polèmica per la presència de la bandera espanyola, Serrat assegurà que «no crec que sigui un debat passat de moda, perquè en el moment en què hi ha protestes vol dir que hi ha una discussió. Jo he participat directament en els actes i puc dir que no hi hagut cap incident».
El noi del poble sec presentarà alguns dels seus temes més coneguts en versió simfònica. L'adaptació del seu repertori a la versió orquestral la duia gestant des del 1999, però no es va materialitzar fins al moment en què es va celebrar el 25 aniversari de TV3. «Era una màquina feixuga d'arrencar, però la vaig engegar pel meu compte i en el moment de materialitzar-se ens va agafar ben preparats».
Quan parla en aquest plural Serrat fa referència constant i directa a Joan Albert Amargós, el músic que ha donat cos simfònic a les composicions de l'artista i que avui i demà dirigirà l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. El pianista serà Ricard Miralles, mentre que a la percussió hi haurà Roger Bas.
Evidentment una de les principals dificultats va ser adaptar aquestes cançons, «però totes les peces poden ser treballades simfònicament si la cançó val la pena, si no no hi ha arranjament que ho pugui aguantar», explicà Serrat. Sobre les seves relacions amb els músics explicà que «jo no not la seva alegria quan agafen una cançó d'un repertori popular, però la interpreten amb la mateixa complicitat i dignitat com qualsevol altra», assegura. En aquesta gira també hi ha hagut temps per a múltiples anècdotes i moltes històries, que s'acabaran, de moment, el 16 de novembre, quan actui a Nova York amb l'orquestra filarmònica de la ciutat «que segur que tocaran com els àngels».
Serrat ha hagut d'acostumar-se en els darrers temps a anar amb vaixell. Ell mateix explicà que «tocar amb un quartet és anar amb tren, per una sola via, amb tot controlat. Tocar amb una orquestra és com anar amb un vaixell, que vas de cap endavant, però també hi ha onades, és molt més complex». Tant que una de les úniques preocupacions del músic és «que tots comencem i acabem a l'hora. El que passa al mig sempre és una incògnita i és molt difícil de controlar, però també és veritat que quasi mai passa res que se surti del normal».
Serrat tampoc no va oblidar-se de Sud-amèrica. La gira ja l'ha duit fins allà, però en el 2005 visitarà els països que li falten, entre ells Mèxic. «Amèrica és per a mi el meu espai natural», assegurà. Un espai que se li va obrir amb el seu àlbum sobre poemes d'Antonio Machado.
Serrat actuarà avui vespre i demà i qui sap si es limitarà a les peces del seu disc o a altres que anirà incorporant en un repertori que és molt extens i que dóna per a molt, malgrat que «de cada vegada em costa més escriure una cançó nova». Així la diada acabarà com començà la de Catalunya: amb la música de Joan Manuel Serrat.
L'artista va explicar que «de totes maneres, tot l'art és una perllongació del pensament polític de les persones que l'executen, com totes les accions. Tots els actes tenen intenció política, se sàbiga o no, però artista lliure i institucional són termes que no poden anar plegats». Sobre la seva participació en els actes de la diada i sobre la polèmica per la presència de la bandera espanyola, Serrat assegurà que «no crec que sigui un debat passat de moda, perquè en el moment en què hi ha protestes vol dir que hi ha una discussió. Jo he participat directament en els actes i puc dir que no hi hagut cap incident».
El noi del poble sec presentarà alguns dels seus temes més coneguts en versió simfònica. L'adaptació del seu repertori a la versió orquestral la duia gestant des del 1999, però no es va materialitzar fins al moment en què es va celebrar el 25 aniversari de TV3. «Era una màquina feixuga d'arrencar, però la vaig engegar pel meu compte i en el moment de materialitzar-se ens va agafar ben preparats».
Quan parla en aquest plural Serrat fa referència constant i directa a Joan Albert Amargós, el músic que ha donat cos simfònic a les composicions de l'artista i que avui i demà dirigirà l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. El pianista serà Ricard Miralles, mentre que a la percussió hi haurà Roger Bas.
Evidentment una de les principals dificultats va ser adaptar aquestes cançons, «però totes les peces poden ser treballades simfònicament si la cançó val la pena, si no no hi ha arranjament que ho pugui aguantar», explicà Serrat. Sobre les seves relacions amb els músics explicà que «jo no not la seva alegria quan agafen una cançó d'un repertori popular, però la interpreten amb la mateixa complicitat i dignitat com qualsevol altra», assegura. En aquesta gira també hi ha hagut temps per a múltiples anècdotes i moltes històries, que s'acabaran, de moment, el 16 de novembre, quan actui a Nova York amb l'orquestra filarmònica de la ciutat «que segur que tocaran com els àngels».
Serrat ha hagut d'acostumar-se en els darrers temps a anar amb vaixell. Ell mateix explicà que «tocar amb un quartet és anar amb tren, per una sola via, amb tot controlat. Tocar amb una orquestra és com anar amb un vaixell, que vas de cap endavant, però també hi ha onades, és molt més complex». Tant que una de les úniques preocupacions del músic és «que tots comencem i acabem a l'hora. El que passa al mig sempre és una incògnita i és molt difícil de controlar, però també és veritat que quasi mai passa res que se surti del normal».
Serrat tampoc no va oblidar-se de Sud-amèrica. La gira ja l'ha duit fins allà, però en el 2005 visitarà els països que li falten, entre ells Mèxic. «Amèrica és per a mi el meu espai natural», assegurà. Un espai que se li va obrir amb el seu àlbum sobre poemes d'Antonio Machado.
Serrat actuarà avui vespre i demà i qui sap si es limitarà a les peces del seu disc o a altres que anirà incorporant en un repertori que és molt extens i que dóna per a molt, malgrat que «de cada vegada em costa més escriure una cançó nova». Així la diada acabarà com començà la de Catalunya: amb la música de Joan Manuel Serrat.
0 comentarios