Hisenda controlarà si paguen imposts els comunitaris censats a les Balears
L'Agència Tributària extremarà enguany els controls per comprovar si els residents comunitaris inscrits al cens electoral de les Illes Balears paguen els seus imposts.
Fonts governamentals han informat Diari de Balears que aquest objectiu se suma als ja anunciats i ha estat assumit tant a l'Arxipèlag com al més alt nivell de l'Administració estatal.
L'any 2003 residien a l'Arxipèlag unes cinquanta mil persones de la Unió Europea i de Noruega amb dret a la inscripció en el cens. Un 25% (12.000) va fer ús d'aquest dret. Per invocar-lo, han de residir, almanco, 183 dies a les Balears, estar empadronats i complir amb les seves obligacions tributàries a l'Arxipèlag i no al seu país d'origen.
En alguns municipis, tot i que en general la participació electoral dels comunitaris fou molt baixa, com és habitual, es detectà un increment no gaire corrent dels registres. Es tracta, com és obvi, de municipis costaners amb molta d'oferta destinada al turisme residencial d'alt poder adquisitiu.
Les fonts consultades per Diari de Balears esmentaren com a exemple els casos d'Andratx, de Son Servera i de Calvià, que coincidiren amb campanyes d'inscripcions realitzades just abans de les autonòmiques i municipals.
L'increment fou espectacular en relació a la convocatòria electoral de 1999. En aquella ocasió, que coincidia amb unes eleccions al Parlament europeu, sols 5.500 residents comunitaris realitzaren la pertinent inscripció en el cens. Això vol dir que en el 2003, la xifra es va més que duplicar.
L'augment percentual de les inscripcions també fou digne de consideració. Del 20 per cent dels residents el 1999 al 25 per cent observat ara fa dos anys. Tot i això, s'ha de dir que a l'hora d'exercir el vot en les eleccions municipals el nombre de comunitaris que acudeixen a les urnes sol ser molt inferior encara als que estan empadronats.
Fonts governamentals han informat Diari de Balears que aquest objectiu se suma als ja anunciats i ha estat assumit tant a l'Arxipèlag com al més alt nivell de l'Administració estatal.
L'any 2003 residien a l'Arxipèlag unes cinquanta mil persones de la Unió Europea i de Noruega amb dret a la inscripció en el cens. Un 25% (12.000) va fer ús d'aquest dret. Per invocar-lo, han de residir, almanco, 183 dies a les Balears, estar empadronats i complir amb les seves obligacions tributàries a l'Arxipèlag i no al seu país d'origen.
En alguns municipis, tot i que en general la participació electoral dels comunitaris fou molt baixa, com és habitual, es detectà un increment no gaire corrent dels registres. Es tracta, com és obvi, de municipis costaners amb molta d'oferta destinada al turisme residencial d'alt poder adquisitiu.
Les fonts consultades per Diari de Balears esmentaren com a exemple els casos d'Andratx, de Son Servera i de Calvià, que coincidiren amb campanyes d'inscripcions realitzades just abans de les autonòmiques i municipals.
L'increment fou espectacular en relació a la convocatòria electoral de 1999. En aquella ocasió, que coincidia amb unes eleccions al Parlament europeu, sols 5.500 residents comunitaris realitzaren la pertinent inscripció en el cens. Això vol dir que en el 2003, la xifra es va més que duplicar.
L'augment percentual de les inscripcions també fou digne de consideració. Del 20 per cent dels residents el 1999 al 25 per cent observat ara fa dos anys. Tot i això, s'ha de dir que a l'hora d'exercir el vot en les eleccions municipals el nombre de comunitaris que acudeixen a les urnes sol ser molt inferior encara als que estan empadronats.
0 comentarios