El pla de família que el Govern balear vol aprovar a final d'any preveu una sèrie de mesures específiques tendents a millorar la qualitat de vida de les unitats familiars monoparentals, formades en la immensa majoria de casos per una dona fadrina o separada i els seus fills.
El projecte, coordinat per la Conselleria de Presidència i Esports, es planteja entre els seus objectius facilitar l'accés a l'habitatge de les esmentades famílies, ampliant les reserves de pisos de promoció pública, tant en règim de compra com de lloguer, i promovent ajuts. Un altre objectiu en matèria d'habitatge és la creació d'una oficina institucional des de la qual s'agilitarien els tràmits perquè les mares que tenen fills a càrrec puguin llogar sense problemes.
Els nuclis monoparentals també es beneficiaran d'avantatges fiscals, tot i que aquests hauran de ser concretats pels departaments econòmics de l'Executiu; de serveis d'assessorament, mediació i terèpia familiar, i d'atenció en qüestió de criança dels menors.
Però a part de les iniciatives especialment programades per afavorir les mares fadrines, aquestes es podran beneficiar d'altres actuacions dirigides, en general, als col·lectius amb més dificultats de l'Arxipèlag. En aquest sentit, un dels apartats del pla preveu el foment del Servei d'Ajuda a Domicili per a persones afectades per la maternitat o la flexibilització de l'horari laboral, que s'intentarà adaptar als treballadors i, sobretot, treballadores de les quals depèn una unitat familiar. La incorporació de serveis de guarda de fills en els centres de feina és un altre objectiu del pla de família.
El pla -que es troba en fase de concreció- és coordinat per la directora general de Menors i Família, Pilar Mir, i la consellera de Presidència i Esports, Rosa Puig. El document està consensuat amb les associacions de l'àmbit de la família, els consells insulars, ajuntaments de totes les Illes i altres conselleries del Govern. El pressupost global està per definir, però en principi superarà els 25 milions d'euros.
El president del Govern balear, Jaume Matas, agraí ahir al president de la Fundació Museu del Baluard, Pere Serra, «el seu compromís i la seva total i absoluta implicació amb aquesta iniciativa, que dia a dia avança amb decisió cap a la seva consolidació i la seva major projecció a tots els nivells». Matas pronuncià aquestes paraules en el decurs «d'una altra aportació de Pere Serra, d'una important obra per al fons del Museu, que sens dubte haurà de servir per incrementar l'interès i la fermesa de la presència d'Es Baluard en el context museístic illenc, estatal i internacional».
Ahir tingué lloc l'acte de donació al museu per part de Pere A. Serra, president de la Fundació Es Baluard, de la pintura mural que l'artista Norah Borges va realitzar en una de les parets de l'Hotel de l'Artista de Valldemossa, durant la seva estada a l'Illa el 1920. Aquesta peça ha passat a engrandir el fons d'art de la institució.
El president Matas va explicar que «hem de reiterar la reflexió sobre Es Baluard en el sentit de considerar el Museu com el resultat d'una magnífica conjunció entre la feina institucional, pública, i la iniciativa privada. Més enllà de les diferents opinions, hi ha una esplèndida realitat, amb una especial potencialitat de futur. Hem de fer d'Es Baluard un punt de referència turístic i cultural de primer ordre, l'expressió contundent que totes les illes són molt més que únicament sol i platja. La col·laboració entre la iniciativa pública i la privada és un bon camí, i Es Baluard és una fita per explorar noves possibilitats», afegí el president.
Sobre la peça de Borges, el cap de l'Executiu digué que «ens remet a noms que fan part de la nostra particular mitologia. En primer terme, el llinatge Borges. I després, el lloc on va fer l'obra, l'Hotel de l'Artista de Valldemossa, cau de tantes i tantes expressions d'inquietud cultural i artística. El compromís de Norah Borges amb les avantguardes del seu temps ens hauria de servir de guia per refermar el nostre compromís amb Es Baluard per situar-lo, sense complexos, a l'avantguarda de les iniciatives culturals de les Illes».
Jaume Matas va tancar així l'acte de donació del mural de Norah Borges, una cerimònia que va obrir la directora del Museu, Marie Claire Uberquoi, per agrair la incorporació de l'obra al centre, i en la qual també participaren la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, i la batlessa de Palma, Catalina Cirer.
El president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra, va explicar que la incorporació de la peça «significa i representa la meva idea del que ha de ser Es Baluard, una mostra de l'art a Mallorca del segle XX. No volem fer la competència al Guggenheim ni al Thyssen, el que volem és recollir i recuperar les manifestacions interessants de la nostra història i les obres de totes aquelles persones que han deixat la seva empremta a Mallorca».
L'encarregat de lloar la peça de Borges per a l'auditori fou Rafel Estaràs. Entre els assistents destacava la presència del conseller d'Educació, Francesc Fiol; la tinent de batle Francisca Bennassar; el regidor de Cultura, Rogelio Araújo; el director general de Promoció Turística, Eduardo Gamero; el portaveu del PP al Congrés, Joan Huguet; els executius del Grup Serra; el galerista Joan Oliver «Maneu»; el president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, Jaume Mir, i Miquela Vidal.
Rafel Estaràs va explicar la història del quadre de Borges des dels anys vint fins al moment de la seva adquisició per Pere A. Serra, incloent un intent de compra per part del Reina Sofia.
La nova remodelació del parc de les Estacions ja disposta d'una primera proposta concreta de reforma, que donarà pas a un avantprojecte i al projecte definitiu, enquadrat en el marc del soterrament de les vies del tren, els treballs del qual s'iniciaran en breu.
La consellera d'Obres Públiques, Transports i Habitatge del Govern, la popular Mabel Cabrer, i la batlessa de Palma, la també popular Catalina Cirer, presentaren ahir als partits de l'oposició municipal, a diferents col·legis professionals i a diverses entitats i associacions veïnals el projecte de soterrament de les vies del tren, inclosa la proposta de remodelació del parc de les Estacions.
El tinent de batle d'Urbanisme, el popular Javier Rodrigo de Santos, assenyalà que el bulevard per als vianants previst al principi a Jacint Verdaguer no se situarà ja a l'espai central de l'esmentat carrer, que estarà ocupat per quatre carrils de circulació, sinó primer al costat esquerre, amb una amplitud màxima de 15 metres, i després, mitjançant un pas de vianants, en el dret, amb una amplitud màxima de 10 metres. El bulevard arribarà fins al parc de Son Costa. A més, es crearà una rotonda a l'altura del carrer Prevere Rafael Barrera, per afavorir la desviació del trànsit cap a Aragó i Eusebi Estada, i una nova zona verda.
La remodelació del parc preveu, per la seva part, una nova orientació espacial del pont de l'arquitecte Gaspar Bennàssar -perquè comuniqui el parc amb Jacint Verdaguer-, la construcció d'un nou edifici a la cantonada de Marquès de la Fontsanta i la plaça d'Espanya, que segurament serà un centre cívic, i el manteniment dels immobles ubicats al parc. La zona on hi haurà els edificis s'anomenarà plaça de les Estacions.
L'estació intermodal, que serà just sota del parc de les Estacions, constarà de deu vies de tren, cinc andanes i 30 plataformes d'autobusos. En principi, les obres començaran el desembre i duraran dos anys. Davall l'estació intermodal hi haurà un aparcament subterrani, d'unes 400 places. El pressupost total del projecte ascendeix a 89'6 milions d'euros, que seran finançats pel Govern. El parc de les Estacions ampliarà el seu espai enjardinat de 36.000 a 54.000 metres quadrats i la seva remodelació costarà 2'7 milions d'euros. El parc, que tindrà una tanca perimetral, serà reformat per segona vegada des de la seva inauguració el 1999.
El projecte compta amb les reticències dels veïns de Son Forteza, que s'oposen als quatre carrils i del PSOE, que demana la paralització; i d'EU-EV.
El Govern espanyol demanà ahir formalment a la resta de membres de la Unió Europea que el català, el gallec, el basc i el valencià siguin declarades llengües oficials de la UE. La petició, feta pel ministre Moratinos, ha mogut a la polèmica per la petició que s'hi inclogui el valencià.
La tornada a l'escola és un dels moments més odiats per la majoria d'infants, però en el cas dels més menuts aquest sentiment es mescla amb la incertesa i el neguit que suposa una nova experiència. Precisament ahir un total de 30.000 alumnes d'educació infantil (és a dir, de tres, quatre i cinc anys) de les Illes Balears començaren les classes, molts d'ells per primera vegada a la seva vida.
Sense grans incidències per destacar, segons el conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, els plors per separar-se dels progenitors foren els protagonistes de la jornada d'ahir.
La majoria de centres d'infantil començaren només unes hores per anar fent una incorporació progressiva dels més menuts a fi que es vagin adaptant a la que serà la seva rutina diària durant tot el curs.
A Mallorca varen ser 23.399 els infants que ocuparen les aules dels centres d'infantil de l'Illa; a Menorca iniciaren les classes 2.898 nins, mentre que a les Pitiüses ho feren 17.148. No obstant això, alguns centres de primària també començaren les classes durant el dia d'ahir, per això el director general de Planificació i Centres, Rafel Bosch, calcula que entre ahir i avui «començaran 87.000 alumnes», segons les dades provisionals que maneja la Conselleria.
Bosch va reconèixer que durant el dia d'ahir les obres impediren tornar a les aules als alumnes del col·legi de Can Coix a Eivissa i el Pla de na Tesa, que s'hi incorporaran possiblement el 20 de setembre, mentre que Ses Marjades de Sóller i S'Horta de Felanitx començaran avui mateix.
La normalitat també va ser el més destacable segons el portaveu d'Escola Catòlica, Marc González, que parlà en nom de les escoles concertades d'orientació catòlica, que igualment s'iniciaren ahir.
Però a tots els centres el denominador comú era el mateix: les llàgrimes a les cares dels petits i l'angoixa dels pares de deixar els seus fills.
Passats els primers moments, els infants s'habituaren ràpidament a la nova situació amb la rapidesa que els caracteritza en aquestes edats i ben prest descobriren els jocs amb nous amiguets.
Els partits de l'oposició al Consell de Mallorca qualificaren ahir d'«hipòcrita» i «classista» el discurs de la presidenta Maria Antònia Munar qui, amb motiu de la Diada de Mallorca, va demanar als immigrants -sobretot als qui porten temps a l'Illa- un esforç d'integració que permeti construir «un sol poble» i reactivar l'economia. El PP, en canvi, el valorà de manera positiva i considerà l'ús del castellà, per primer pic en un discurs de la Diada, com una reflex de la societat bilingüe. Pel PSM, en canvi, fou una «concessió».
El portaveu del PSOE al Consell, Andreu Crespí, advertí que el discurs corregeix anteriors parlaments de la presidenta referits a la immigració. «És més neutral», apuntà el conseller de l'oposició, qui tot i això qüestionà l'«estil diferent» a l'hora de dirigir-se als castellanoparlants. El socialista criticà que Munar només demanàs a un col·lectiu concret una «declaració de mallorquinitat» que no s'exigeix a ningú més. «És un discurs classista perquè es refereix de forma diferent a dues classes».
Respecte de les reivindicacions de més autogovern, Crespí considerà positiu que les competències s'apropin als ciutadans, però demanà un discurs més possibilista i menys sobiranista. «El Consell té moltes competències i el que ha de fer és exercir-les amb seny».
La consellera insular del PSM, Bàrbara Bujosa, considerà el canvi de llengua de Munar, del català al castellà, com una «concessió». Per la nacionalista, «la llengua de cohesió social ha de ser el català», que també és la llengua en «retrocés». Bujosa considerà una «hipocresia» que es llancin missatges reclamant la integració dels immigrants i, per contra, «cap departament del Consell no tengui programes específics per a la integració».
La portaveu d'EU-Els Verds, Margalida Rosselló, va destacar la «moderació» de la presidenta respecte de discursos anteriors, però qualificà d'«hipòcrita» que es passàs al castellà perquè «un discurs en català no falta al respecte de ningú» i, «per integrar, les polítiques han de ser socials». També titllà la intervenció de «segregadora», perquè «semblava que només es dirigís als castellanoparlants per demanar-los que continuïn produint».
El PP fou l'únic partit, al marge d'Unió Mallorquina, que valorà de manera positiva el discurs de la presidenta. El portaveu al Consell, Fernando Rubio, destacà la «voluntat integradora» de Mallorca defensada per Munar. El conseller coincidí també en la necessitat d'abordar el fenomen migratori amb «cautela» i considerà l'ús del castellà en el discurs com un reflex d'una «comunitat bilingüe i plural». Per contra, Rubio qualificà de «generoses» les reivindicacions sobiranistes de la presidenta, però dóna suport a un «gradual» procés descentralitzador.
Les paraules artista i institucional no poden anar mai plegades de la mà». La frase pertany a Joan Manuel Serrat, que avui vespre clourà els actes de la Diada de Mallorca amb un concert en què presentarà els temes de la seva gira Serrat simfònic. L'actuació es repetirà dilluns per al públic en general, ja que avui només s'hi podrà accedir per invitació. Hores abans de comparèixer en roda de premsa a la Misericòrdia, el cantant havia participat en els actes de la Diada de Catalunya, en els quals va interpretar un tema.
L'artista va explicar que «de totes maneres, tot l'art és una perllongació del pensament polític de les persones que l'executen, com totes les accions. Tots els actes tenen intenció política, se sàbiga o no, però artista lliure i institucional són termes que no poden anar plegats». Sobre la seva participació en els actes de la diada i sobre la polèmica per la presència de la bandera espanyola, Serrat assegurà que «no crec que sigui un debat passat de moda, perquè en el moment en què hi ha protestes vol dir que hi ha una discussió. Jo he participat directament en els actes i puc dir que no hi hagut cap incident».
El noi del poble sec presentarà alguns dels seus temes més coneguts en versió simfònica. L'adaptació del seu repertori a la versió orquestral la duia gestant des del 1999, però no es va materialitzar fins al moment en què es va celebrar el 25 aniversari de TV3. «Era una màquina feixuga d'arrencar, però la vaig engegar pel meu compte i en el moment de materialitzar-se ens va agafar ben preparats». Quan parla en aquest plural Serrat fa referència constant i directa a Joan Albert Amargós, el músic que ha donat cos simfònic a les composicions de l'artista i que avui i demà dirigirà l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. El pianista serà Ricard Miralles, mentre que a la percussió hi haurà Roger Bas.
Evidentment una de les principals dificultats va ser adaptar aquestes cançons, «però totes les peces poden ser treballades simfònicament si la cançó val la pena, si no no hi ha arranjament que ho pugui aguantar», explicà Serrat. Sobre les seves relacions amb els músics explicà que «jo no not la seva alegria quan agafen una cançó d'un repertori popular, però la interpreten amb la mateixa complicitat i dignitat com qualsevol altra», assegura. En aquesta gira també hi ha hagut temps per a múltiples anècdotes i moltes històries, que s'acabaran, de moment, el 16 de novembre, quan actui a Nova York amb l'orquestra filarmònica de la ciutat «que segur que tocaran com els àngels».
Serrat ha hagut d'acostumar-se en els darrers temps a anar amb vaixell. Ell mateix explicà que «tocar amb un quartet és anar amb tren, per una sola via, amb tot controlat. Tocar amb una orquestra és com anar amb un vaixell, que vas de cap endavant, però també hi ha onades, és molt més complex». Tant que una de les úniques preocupacions del músic és «que tots comencem i acabem a l'hora. El que passa al mig sempre és una incògnita i és molt difícil de controlar, però també és veritat que quasi mai passa res que se surti del normal».
Serrat tampoc no va oblidar-se de Sud-amèrica. La gira ja l'ha duit fins allà, però en el 2005 visitarà els països que li falten, entre ells Mèxic. «Amèrica és per a mi el meu espai natural», assegurà. Un espai que se li va obrir amb el seu àlbum sobre poemes d'Antonio Machado.
Serrat actuarà avui vespre i demà i qui sap si es limitarà a les peces del seu disc o a altres que anirà incorporant en un repertori que és molt extens i que dóna per a molt, malgrat que «de cada vegada em costa més escriure una cançó nova». Així la diada acabarà com començà la de Catalunya: amb la música de Joan Manuel Serrat.
Tres anys després dels atemptats de l'11-S contra Estats Units, els novaiorquesos reteren ahir homenatge a les víctimes en un acte celebrat a la Zona Zero, en el qual durant dues hores els familiars llegiren un a un els noms dels 2.973 morts i en el qual es guardà un minut de silenci en el moment en què cada un dels avions s'estavellà contra les torres del World Trade Center. Durant la mateixa jornada, el president del país, George W. Bush, assegurà que l'11-S fou també l'origen d'una nova era en la qual Estats Units inicià una guerra contra «el terror i el dimoni». Així ho assegurà en el seu missatge radiofònic setmanal, dedicat al tercer aniversari de la matança.
«Des d'aquell dia, la nostra nació ha realitzat una guerra sense descans contra el terror i el dimoni», assegurà Bush en un missatge carregat de referències a les víctimes dels atemptats, i en el qual anuncià la proclamació dels dies 10, 11 i 12 de setembre d'enguany com «Dies nacionals de l'oració i del record». El candidat demòcrata John Kerry no va voler passar per alt el tercer aniversari de l'11-S i, en un acte celebrat a Boston, el seu bastió de Massachusets, asseverà que els nord-americans donaren aquell dia «el millor de si mateixos».
«Encara que l'11 de setembre fou el pitjor dia que hem viscut, va treure el millor que hi havia en nosaltres. Sempre recordarem on érem aquell dia. I hem de recordar sempre que només derrotarem els qui volegueren destruir-nos si estam units» com a nació, afegí el candidat i senador per Massachusetts.
L'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats de Nova York començà a les 8.46 hores (14.46 a les Balears), moment en el qual el primer avió segrestat per terroristes suïcides, l'American Airlines Flight 11, s'estavellà contra la torre nord del World Trade Center. A aquella hora, els presents guardaren un minut de silenci que fou també mantingut pel president del país, George W. Bush, i la seva dona a la Casa Blanca.
Els pares i els avis de les víctimes, que foren els encarregats de llegir els noms de la llista, tornaren a ser protagonistes de l'acte. Molts d'ells portaven roses i les fotografies dels seus éssers estimats morts.
Després del primer minut, els presents tornaren a guardar silenci a les 9.03 hores locals, moment en què s'estavellà el segon avió. El mateix ocorregué a les 9.59 i a les 10.29 per recordar la caiguda de les dues Torres Bessones.
El batle Michael Bloomberg, el governador George Pataki i l'exbatle Rudolph Giuliani foren els encarregats de llegir els discursos. Pataki recordà unes paraules de l'expresident Eisenhower sobre la pèrdua de vides a la Segona Guerra Mundial: «No hi ha tragèdia en la vida com la mort d'un al·lot. Les coses mai no tornen a ser de la manera que van ser». Així, recordà l'enorme dolor que senten els familiars de les víctimes.
Al costat dels gairebé 3.000 morts de Nova York, al Pentàgon i a Pensylvania es reté homenatge a les 184 i 40 persones que, respectivament, perderen la vida aquell dia.
El papa Joan Pau II també tingué ahir un record per les víctimes de l'11-S i declarà sentir-se «pròxim al poble americà». El pontífex rebé els bisbes nord-americans, i un dels prelats evocà els atemptats perpetrats contra les Torres Bessones a Nova York i també contra el Pentàgon a Washington.
«Us assegur que em sent pròxim al poble americà i que prec amb vosaltres perquè acabi el terrorisme i neixi una civilització de l'amor», els respongué el papa.
El Govern balear vol que la policia municipal dugui per norma armes a la via pública. Fins ara, això tan sols succeïa en circumstàncies excepcionals. Així ho proposa l'esborrany del «Projecte de llei de coordinació de Policies Locals» que el conseller d'Interior ha lliurat als agents socials per a la seva discussió. L'article 22 de l'esmentat esborrany fixa que «els membres dels cossos de Policia Local, per la seva pertinença a un institut armat, duran, en l'exercici de les seves funcions l'armament reglamentari que se'ls assigni. Els serveis que es facin a la via pública, i els que impliquin custòdia o vigilància de persones o de béns, seran sempre amb armes».
Tan sols el batle del municipi podrà «decidir motivadament els serveis que es podran prestar sense armes, sempre que els mateixos no comportin un risc per als ciutadans». Fonts de la Policia Local de Palma han explicat a Diari de Balears que, avui per avui, la situació és a la inversa, en ser la norma anar sense armes i el cas excepcional portar-ne.
Les mateixes fonts indiquen que la major part dels números d'aquest municipi no van armats. L'excepció, la constitueixen, per exemple, la Unitat Nocturna o la d'Intervenció Immediata. En canvi, entre els que patrullen al carrer, els adscrits a la Policia de Barri realitzen les seves funcions desarmats. Segons la nova llei, els vigilants municipals -funcionaris de pobles on no hi ha policia local- «en l'exercici de les seves funcions podran dur armes de foc, sempre que reuneixin els requisits de formació i de capacitació que es determinin per l'Escola Balear d'Administració Pública».
L'articulat de l'esborrany de la norma no indica, però, quina seria l'autoritat pertinent per determinar quins vigilants i quan han de dur armes de foc.
El debat social del projecte Rodríguez no ha fet res més que començar.
Al final d'una llarga jornada de negociacions, el comando que reté centenars de persones en una escola del Caucas rus des de dimecres matí acceptà alliberar 26 dones i nins però més de 300 ostatges seguien sota l'amenaça de les seves armes a darrera hora d'ahir. El president rus Vladimir Putin assegurà que el seu objectiu era salvar els ostatges, fent la impressió de descartar la possibilitat de llançar un assalt, almenys en breu.
Un responsable de la cèl·lula de crisi anuncià que un grup de 26 dones i nins havia estat alliberat. «Han deixat sortir del col·legi només les mares amb nins menors de dos anys», va dir una de les dones alliberades. «És un primer èxit obtingut gràcies a la mediació de (l'expresident de la república caucàsica d'Ingúixia) Ruslan Auchev», explicà Lev Dzugayev.
Auchev, que sembla ser l'home clau en les negociacions, és un dels pocs críticos cap a la política de Putin a Txetxènia i és molt respectat al Caucas. Dimití com a president el desembre de 2001 pressionat pel Kremlin. El comando, format per almenys 17 homes i dones armats, que irrompé dimecres al matí en una escola de Beslan, a la república caucàsica d'Ossètia del Nord, reclama que les tropes russes es retirin de la república separatista veïna de Txetxènia.
El cap del servei federal de seguretat (FSB) per a Ossètia del Nord, Valeri Andreyev, descartà l'ús de la força per posar fi al segrest. «No hi ha més alternativa que el diàleg», declarà aquest responsable, segons el qual les forces de l'ordre no llançaran un assalt. «Temem que el procés de negociació sigui llarg i tens», assegurà.
Putin, que anul·là una visita a Turquia, afirmà que «totes les accions» de les forces de l'ordre «es dedicaran i subordinaran exclusivament a un objectiu, salvar la vida» dels ostatges. Poc després, els periodistes escoltaren dues explosions a prop de l'escola però pel que sembla només es tractava de granades.
Per a Putin, la situació recorda la del teatre moscovita de Dubrovka, on un comando txetxè va perpetrar l'octubre de 2002 un altre segrest massiu que va acabar dramàticament quan les forces especials van assaltar el lloc matant 129 ostatges. El segrest va causar dimecres 12 morts, entre ells un assaltant, va informar dijous el ministre de l'Interior d'Ossètia del Nord, Kazbek Dzantiev.
La situació preocupant de l'economia i del mercat laboral de les Balears tornà a reflectir-se en les darreres dades fetes públiques ahir pel Ministeri de Treball i Afers Socials. Així, la Comunitat tancà l'agost amb un total de 22.704 persones a l'atur. Aquesta xifra representa un increment interanual del 5'2% i, sobretot, és el registre més elevat dels darrers sis anys.
Al conjunt de l'Estat, l'atur augmentà 29.178 persones, un 1'86% respecte el mateix mes de 2003. El mes passat, hi havia 1'6 milions de persones inscrites a la xarxa estatal d'oficines de l'Inem, 13.217 més que el mes de juliol, amb un increment d'un 0'83%.
Tot i ser el ple de la temporada turística de les Balears, l'atur registrà l'agost un nou i preocupant augment. El col·lectiu de desocupats s'incrementà unes 813 persones, un 3'71% més que el juliol. Així la nostra Comunitat superà àmpliament la mitjana estatal, amb 13.217 aturats en termes absoluts i una variació d'un 0'83%.
Quant a l'evolució del mercat laboral per sectors, convé destacar construcció amb 925 aturats més de juliol a agost. Indústria fou un altre dels segments del teixit econòmic que manifestà registres negatius el mes passat, amb 123 desocupats més. Tot i que el sector serveis aconseguí treure 112 persones de l'atur d'un total de 15.000 desocupats, aquestes no han estat suficients per reduir la tendència negativa dels darrers dotze mesos amb prop d'un miler (931) d'aturats més.
Per illes, les oficines de l'Inem a Mallorca comptabilitzaren un total de 19.054 aturats, uns 760 més que l'agost de l'any passat. A Menorca, es registraren unes 1.209 persones desocupades durant el mes passat, 63 més que el 2003. Les Pitiüses també manifestaren una situació igualment preocupant, amb 2.441 aturats, uns 300 més que l'agost de 2003. Tot i que el conseller de Treball i Formació, Cristòfol Triay, es reserva per avui qualsevol tipus de valoració, en una nota distribuïda per aquest departament es destacà que les Balears tancaren l'agost amb un «rècord històric» d'afiliats a la Seguretat Social i, alhora, «l'augment de l'atur fou per davall del registrat als darrers anys».
Des de la Conselleria de Treball i Formació s'insistí ahir a destacar que «de cada sis persones que es varen incorporar al mercat laboral durant el mes d'agost, cinc varen trobar feina». A més, la nota distribuïda pel departament dirigit pel menorquí Cristòfol Triay s'assenyalà que «un 11'6% dels contractes registrats durant 2004 a les Balears són indefinits, davant de la mitjana estatal que és d'un 8'9 per cent».
Tot i que l'increment de l'atur a les Balears quintuplicà l'agost la mitjana estatal, el Govern explicà que «aquest augment no suposa en cap cas la destrucció de llocs de feina».
Prop de 4.000 mestres i professors més de les Balears podran optar el curs que ve a una plaça d'interí gràcies a la convocatòria universal de professors interins que es farà per l'octubre, impulsada per la Direcció General de Personal Docent, i que facilitarà l'accés a tots els professionals de l'ensenyament que no han pogut participar de l'adjudicació que acabà ahir.
El director general de Personal Docent, Cristòfol Vidal, explicà que aquesta convocatòria extraordinària afavorirà tots aquells que han acabat la carrera recentment o els que han realitzat els cursos necessaris per accedir a la docència pública, a més del reciclatge de català corresponent. També hi podran optar aquells que per causes administratives o burocràtiques havien estat exclosos de la borsa d'interins.
Aquesta mesura, segons Vidal, afavorirà que es puguin cobrir aquelles places que tradicionalment generen més problemes, com ara Audició i Llenguatge o altres més específiques com Arts de Pesca. Pel que fa al procés d'adjudicació d'enguany, va finalitzar dilluns amb un total del 99'5 per cent de les places d'Educació Primària repartides i el 92'35 per cent de Secundària, segons informà Vidal.
L'ús exclusiu que han fet el periodista Pedro J. Ramírez, la seva esposa, la dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada, i els seus pròxims de la piscina d'ús «general, públic i gratuït» situada davant ca seva a Costa dels Pins no serà defensat pel Partit Socialista balear, segons un comunicat d'aquesta formació remès ahir als mitjans de comunicació.
Els socialistes afirmen que «no podem defensar mai la piscina de Pedro J. Ramírez a Costa dels Pins ni qualsevol altra irregularitat urbanística» i, a més, expressen els seus «dubtes sobre la concessió que hi ha sobre aquesta obra», en al·lusió a l'ordre ministerial de 2001, firmada pel llavors titular de Medi Ambient, Jaume Matas, i que no ha estat publicada al BOE. «El PSIB-PSOE està amb la Llei de Costes», sentencia la nota.
El comunicat oficial és una resposta a la «manipulació» que el diari «El Mundo», que dirigeix Pedro J. Ramírez, ha fet d'unes declaracions del portaveu del PSIB-PSOE a Son Servera, Pep Barrientos. Els socialistes expressen la seva «indignació» per la publicació d'aquestes «declaracions clarament manipulades», en les quals es donava a entendre que els socialistes de Son Servera defensaven la situació irregular en la que es troba la piscina, denunciada pel dirigent del Lobby per la Independència Jaume Sastre davant Demarcació de Costes.
El comunicat afirma, de forma contundent, que «en cap moment de la conversa amb el periodista, Barrientos va esmentar les persones ni les organitzacions que són insultades en la informació publicada», amb referència a Jaume Sastre i al president-editor d'aquest diari, Pere A. Serra. El periòdic de Pedro J. Ramírez posava en boca de Barrientos que «la campanya de Serra i Sastre contra Pedro J. fa olor d'extorsió», i acusava els independentistes de «mentirosos, ridículos y trasnochados». A Barrientos se li feia dir també que «en tot cas, haurien de donar la culpa a Franco, que és qui donà la llicència de la piscina», oblidant que la concessió de 1974 va finalitzar deu anys després i no va ser renovada; que la instal·lació havia revertit a l'Estat; que Demarcació de Costes va proposar desmantellar la piscina i, si no es va fer, va ser per a l'ordre ministerial de Jaume Matas que li va conferir, això sí, «ús general, públic i gratuït». És a dir, oberta a tot el món. Tanmateix, els escoltes de Ramírez en barren el pas.
El comunicat explica que Barrientos parlà amb el periodista del diari de Ramírez «per establir la posició del PSIB-PSOE sobre la qüestió. 'Aquesta posició no pot passar mai per la defensa d'una obra irregular, ni aquesta ni qualsevol altra', afirma Barrientos».
ERC demanarà al Congrés dels Diputats aclariments al Govern sobre l'aplicació de la Llei de Costes a les Balears i, especialment, sobre la concessió a Pedro J. Ramírez.
Soy el mallorquín afincado en palencia. No olvido nunca, nunca, a mi Mallorca natal. Nostálgicamente se cumple en mí lo que cantamos en «Patria»: «Quina terra tan bella n'es Mallorca, per mi no ey ha en el mon com sa Roca... Lluny d'aquesta llum que tant he vista, sa vida en altre lloc sería trista. Patria, si jò's dexava cualque día, de sa pena, de sa pena, en moriría».
Aquí voy a dejar en letra impresa mi orgullo de ser mallorquín. Lejos de Mallorca, este orgullo cada día es mayor. La infancia marca. recuerdo que decian muchas veces «L'enfant que je suis été» (el niño que fui). Yo a mis 30 años superados sido siendo s'al·lot que era a sa Raconada d'Algaida. Sigo recordando las noches serenas y oscuras (nuestra única iluminación era la luz tenue de un llum d'oli), el cielo maravillosamente estrellado de las noches de verano, el tintineo melancólico y desacompasado d'es picarols de ses ovelles etc, etc, etc. Sí, sigo siendo aquel niño que fui, que jugaba en la calle a «rompes» o a «quens»... Orgulloso de unos padres dechados de honradez y sabiduría innata. No fueron agraciados por esta maldita tierra castellana , pero tenían «seny» a raudales, además de un amor desbordante a los hijos, a las personas y a las cosas. Orgulloso de mi lengua mallorquina tan antigua, tan melodiosa, tan nuestra, con sus uep!, au idò, mem. Orgulloso de su paisaje, maravilla del universo y gozo de millones de turistas. Precisamente estos millones de «forasters» son el plebiscito internacional irrefutable de lo maravillosas que son nuestras islas... incomprensible que haya mallorquines, y no mallorquines como los hay, que menosprecien lo nuestro: su lengua, armoniosa y ancestral; sus costumbres, cruce de muchas civilizaciones; su idiosincrasia, única e intransferible...
Des del final de les competicions futbolístiques per clubs de la temporada 2003-04 fins a l'inici de les de la temporada 2004-05, l'esport d'elit s'ha desenvolupat sense solució de continuïtat. Entre una i altra temporades, s'hi ha intercalat, a part de torneigs d'escassa entitat i supercopes -en el terreny futbolístic-, l'Eurocopa de Portugal i els Jocs Olímpics d'Atenes, que acaben coincidint amb l'inici de la lliga espanyola. Al marge de decepcions o triomfalismes, s'imposa una realitat que hauria de ser degudament assumida per tothom, i és l'altíssim grau de professionalització de l'esport olímpic, que ha adulterat irreversiblement l'esperit dels jocs i, d'altra banda, no ha assolit objectius tan reiteradament proclamats com és ara la creació d'un espai de concòrdia entre els països. Al contrari, diríem que la competitivitat s'ha desproveït de noblesa «olímpica» i ha contaminat els jocs exacerbant els nacionalismes de naturalesa estatal. Si hi afegim el fet ja irrefutable de la creixent corrupció en la massa dirigent del moviment olímpic, sens dubte ens trobarem davant un panorama encara menys exemplar que el que ofereix l'esport obertament professionalitzat fins al paroxisme, com és el futbol. Les aficions viuen l'inici de la nova temporada amb una renovada il·lusió, que els equips convertiran en orgull o en frustració. En el cas del nostre representant a la divisió estranyament dita d'honor, els canvis produïts ens fan esperar la lliga amb algunes incògnites. I no parlam tant dels canvis registrats en la plantilla com en la composició de la directiva, en la qual l'absència de Bartomeu Cursach com a accionista majoritari ha permès una situació que obligarà el club a aprofundir en l'esperit democràtic mentre que, paradoxalment, confereix més poder real al president Alemany. Destaca, en el RCD Mallorca, la irregular funció de la fundació, que sembla tenir uns objectius més de caràcter financer que no social, camp en què hauria de contribuir a convertir el club en un element d'integració, en una terra amb un cens d'al·luvió, caracteritzada per un grau inquietant de desarrelament. Aquesta és una qüestió que la nova directiva s'hauria de plantejar seriosament, alhora que els nostres governants no poden passar ni un dia més mantenint la resta de clubs (i l'esport balear en general) en un estat d'abandó que els lliura a la indigència.
Tots els grups parlamentaris llevat del PSOE i del PP han anunciat ja que encara consideren pertinent escoltar el testimoni de l'expresident del Govern José María Aznar davant la Comissió d'investigació parlamentària de l'11-M, i així ho tornaran a reclamar en la reunió del 7 de setembre.
Analitzades les compareixences de juliol i la documentació, IU-ICV, CiU, ERC i PNB troben que Aznar ha d'aclarir determinades incògnites. El secretari d'Organització i Coordinació del PSOE, José Blanco, afirmà que els màxims responsables del Govern del PP en la informació sobre els atemptats ja han comparegut i que la presència de José María Aznar «no aportarà gens de llum». Quant a les conclusions de la Comissió, el secreatri general del PSOE López Garrido explicà que giren entorn de quatre punts bàsics: la redefinició del concepte de terrorisme internacional, determinar de quina manera actuaren els poders públics abans i després dels atemptats, el plantejaments de mesures amb vista al futur, i per acabar que la Comissió estableixi les bases per crear un pacte contra el terrorisme que inclogui totes les forces polítiques i que s'estengui a tots els països europeus.
Per la seva banda, el PP defensarà entre altres qüestions la necessitat d'aprofundir en les «incògnites obertes» sobre l'autoria dels atemptas. CiU defensarà la necessitat d'evitar traslladar a la ciutadania «que no som capaços d'arribar a acords en la construcció de nous elements de lluita contra el terrorisme».
ERC considera ja provat que el Govern del PP «mentí» i es produïren «errors» i «imprevisió» en la cúpula policíaca en relació amb les accions terroristes de l'11-M a Madrid. Una visió similar a la d'IU-ICV, que considera que diversos membres de l'Executiu del PP «pressionaren, desinformaren, ocultaren o endarreriren la informació i de vegades mentiren, amb l'únic objectiu de mantenir la hipòtesi d'ETA».
L'autocrítica sobre els fets previs als atemptats a Madrid és l'element que inspira les conclusions del grup del PNB, una anàlisi encara incompleta però que insistirà en aquest aspecte, sense el qual un futur pla contra el terrorisme «quedarà coix per força».
El president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, reiterà ahir des de Menorca que el seu Govern incrementarà el descompte per als residents l'any que ve. Com ja assenyalà després de la reunió amb el rei Joan Carles a Marivent, el 9 d'agost, el cap de l'Executiu manifestà ahir que els descomptes en el preu dels bitllets d'avió per als residents pujaran del 33 al 38% el 2005.
Zapatero, que interrompé ahir les seves vacacions per sopar amb militants i amb simpatitzants socialistes a Maó, presentà aquesta decisió com un «compromís amb les Illes Balears». Després d'explicar que el transport públic és un dels problemes bàsics de la Comunitat, assegurà que a ell li agrada «complir les promeses».
Per aquest motiu, «començarem» a treballar per aconseguir que en el futur la subvenció per als passatges aeris dels residents arribi al 50% del preu. En l'àmbit estatal, anuncià un increment del 30% en el pressupost destinat a les polítiques d'habitatge i un pla específic en aquest apartat per a les Illes Balears. Unes mesures que, segons declarà, il·lustren el compromís de l'Executiu amb les polítiques socials.
També reclamà el suport de totes les formacions a la futura llei integral contra la violència de gènere, que s'aprovarà abans del juny vinent, perquè tots se sumin a la «rebel·lió contra el masclisme criminal» i es pugui posar fi «al sofriment de moltíssismes dones». Durant la trobada, que congregà els principals dirigents socialistes de les Balears, encapçalats pel secretari general del partit, Francesc Antich; la presidenta del Consell de Menorca, Joana Barceló; el líder dels socialistes menorquins, Marc Pons; i el batle de Maó, Artur Bagur, Zapatero formulà també un clar advertiment per a ETA, que fa unes setmanes va reprendre la seva campanya d'estiu amb la col·locació de bombes d'escassa potència en diferents localitats de l'Estat. Així, realitzà una crida a mantenir la unitat en la lluita contra el terrorisme, i assenyalà que tot i que ETA vulgui «regirar i amenaçar» l'únic camí possible és la fi del terrorisme.
El cap de l'Executiu afirmà que, si bé «el seu objectiu és fer-se notar», l'organització toparà sempre «amb la fortalesa del Govern i els demòcrates». «L'únic camí que té ETA és la fi de la violència», proclamà el cap de l'Executiu, aclamat pels centenars de persones que acudiren a l'acte, celebrat al recinte firal de Menorca.
Zapatero, que aprofita els darrers dies de vacances a Menorca, es presentà ahir davant els militants molt relaxat i repartí comentaris irònics durant el seu discurs, en el qual també parlà de carreteres. Així, anuncià que el seu gabinet no prendrà cap decisió «unilateral».
Les espanyoles Conchita Martínez i Virginia Ruano hagueren de conformar-se amb la plata olímpica després d'haver perdut la final dels Jocs d'Atenes enfront de les xineses Tian-Tian Sun i Ting Li per un dobre 6-3, en el partit més fluix de la parella hispana des que s'inicià el torneig.
El tennis espanyol haurà d'esperar fins als Jocs de Pequín per guanyar el seu primer or olímpic, encara que la plata que es penjaren al coll l'aragonesa i la canària serà el novè metall que aquesta especialitat du al medaller, al qual mai no ha deixat d'aportar metalls des que el 1988 fou reincorporada al programa olímpic.
Conchita i Ruano tenien l'oportunitat de guanyar aquest primer or, que també hauria estat el primer d'Espanya des de l'inici d'aquests Jocs. A canvi, sumaren la setena medalla.
El duet espanyol havia arribat a la final amb el cartell de favorit, no tan sols perquè eren les segones caps de sèrie, sinó perquè no havien cedit cap set ni un en tota la setmana. A més, les dues havien vençut les xineses amb anterioritat, encara que amb les seves parelles habituals, mai juntes.
Tot pintava bé per a les hispanes, que a més tenien davant dues jugadores procedents d'un país amb poca tradició en tennis i que mai no n'havia guanyat cap medalla. El prometedor panorama se n'anà a n'orris a mesura que avançava el partit i el talent de les espanyoles claudicà davant la compenetració de les xineses, companyes habituals en el circuit, en el qual han guanyat ja quatre torneigs.
El 2004 ha començat amb més de 40.000 estrangers que no tenen regularitzada la seva situació. En concret, segons les xifres publicades aquestes darreres setmanes per l'Institut Nacional d'Estadística -INE-, enguany el col·lectiu estranger a les Balears ha crescut amb 10.789 empadronats, passant dels 126.505 que hi havia l'1 de gener del 2003 a 137.294 al cap d'un any.
Aquests 137.294 residents originaris de fora de l'Estat espanyol contrasten amb els 96.740 que el passat 14 d'agost havien obtingut els papers, segons les dades que en té la Delegació del Govern. D'aquesta manera, almanco 40.000 estrangers, la diferència entre el total d'empadronats i els regularitzats, resideixen a les Illes sense haver normalitzat la seva situació.
Tot i que en principi es tendeixi a pensar que qui no està regularitzat és perquè no pot, aquesta màxima no és del tot certa. Així, a pesar que l'INE encara no hagi publicat l'origen dels 137.294 estrangers empadronats enguany a les Balears, se sap que l'any passat no tots els qui eren comunitaris s'havien regularitzat. Els ciutadans amb nacionalitat d'un Estat membre de la Unió Europea -UE- hi tenen dret, però han de sol·licitar, de la mateixa manera que els extracomunitaris, un número d'identificació d'estrangers -NIE- i una targeta de residència.
L'any passat aquest tràmit no l'havien efectuat devers 15.000 dels 56.525 comunitaris que llavors residien a les Balears sense tenir la seva situació regularitzada. Ara, el principal col·lectiu afectat per la manca de papers és el d'extracomunitaris, que són la major part dels no regularitzats i que enguany són potser 25.000. La falta de papers els impossibilita l'accés a un contracte laboral legal i a tenir garantits uns drets laborals.
L'espanyola María Quintanal es convertí ahir en la primera esportista espanyola a aconseguir una medalla als Jocs Olímpics d'Atenes, en obtenir un total de 84 encerts a la prova de tir olímpic en la modalitat de fossa (trap), disputada al camp de tir de Markopoulo, en la tercera jornada dels Jocs.
La basca, establerta a Las Palmas de Gran Canària, actual campiona del món, va cometre sis errors en la final, però el substanciós avantatge amb el qual va finalitzar la fase classificatòria li va permetre mantenir la segona plaça per darrere de la campiona olímpica, l'australiana Suzanne Balogh, que va aconseguir trencar 88 plats, mentre que la coreana Bo Na Lee va ser bronze, amb 83.
La competició de tir en la modalitat de fossa olímpica inclou tres sèries, en la qual les esportistes realitzen dos trets a 25 plats en cada una d'elles, i en acabar se suma el nombre de plats trencats per determinar la relació de finalistes, reservada a les sis primeres. Els tiradors disposen d'una nova partida de 25 plats, el resultat de la qual sumen al nombre d'encerts amb el qual passen a la final.
L'espanyola, que va iniciar aquesta última ronda amb un error en el doble tret en el primer d'ells, va esmenar-lo aviat amb cinc encerts consecutius per mantenir l'opció a la medalla d'argent, reforçada per la privilegiada posició que s'havia guanyat en la sèrie classificatòria.
La coreana Bo Na Lee, la pitjor de les sis finalistes en la prèvia, en què havia trencat 60 plats, es mostrava com la més regular en la tanda definitiva, en la qual va fallar el seu primer plat en el tretzè tret, al costat de la nord-americana Whitly López, que no va cometre el seu primer error fins al següent llançament.
La tiradora espanyola encarrilava la glòria de l'èxit olímpic a mesura que transcorria la final i les seves adversàries, sobre les quals tenia un considerable avantatge, augmentaven els seus errors.
No va encertar la basca en el seu doble tir en uns altres cinc plats, ja que fallà quan disparava en el seu intent als que corresponien als números 7, 10, 18, 21 i 23, però aquests errors, que units al primer van comptabilitzar un total de sis, no li impediren encarar els últims instants amb certa folgança.
Quan les sis finalistes exhaurien els cartutxos es van sentir els primers aplaudiments dels aficionats australians per premiar el títol de campiona olímpica de Balogh, que en assolir els 86 s'assegurava l'or; a continuació els seguidors espanyols van victorejar la medalla d'argent de Quintanal.
La regularitat d'encerts de la coreana Bo Na Lee, amb un total de 23 trets correctes, li donà el tercer lloc del podi, que va ocupar amb un total de 83 plats romputs.
El pla de família que el Govern balear vol aprovar a final d'any preveu una sèrie de mesures específiques tendents a millorar la qualitat de vida de les unitats familiars monoparentals, formades en la immensa majoria de casos per una dona fadrina o separada i els seus fills.